opinió

Els vestits

«Alguna vegada se m’ha acusat de ser poc femenina, moltes vegades de fet. Aquests comentaris sempre han anat en la direcció de posar-me a lloc, sigui quin sigui aquest lloc. Per tant, potser sí que els vestits fan les persones»

per Assumpta Arasa, Santa Bàrbara, 17 de juny de 2019 a les 10:14 |
I ara que és l’estiu les dones sortim al carrer. A l’igual que els homes ho fem mig despullades. A diferència dels homes, això ens fa sentir incòmodes a l’espai públic, també vulnerables i, de vegades, passem por. Però què és la roba? Com se’ns presenta i què representa?

Davant aquestes preguntes recordo un fragment del llibre Orlando de Virgínia Woolf  que diu: “els filòsofs diuen que els vestits fan una tasca molt més important que la de proporcionar-nos escalfor. Canvien la nostra manera de veure el món i la manera com el món ens veu a nosaltres”.


I així recordo l’última vegada que vaig portar faldilla. De vestits, per sort, encara en porto a l’estiu. Però anem al que volia explicar. Aquella setmana, jo m’havia comprat una faldilla texana verda i m’encantava. Em sentia moderna i guapa. Amb aquella faldilla i unes mitges negres acompanyades d’unes Doc Martens em sentia valenta. Estava contentíssima!

La tarda d’un dissabte havia quedat amb les amigues, tenia 15 anys. No van abusar de mi, ni res d’això, però mentre caminava pels carrers del centre de Sabadell, llavors vivia allà, direcció a Cal Sacs (el bar on havíem quedat) no van parar de xiular-me i fer comentaris sobre el meu cos i sobre el que em volien fer. Segurament és quelcom que totes les dones i xiquetes hem viscut en algun moment de la nostra vida. Em vaig sentir objecte i no em va agradar.

Alguna vegada se m’ha acusat de ser poc femenina, moltes vegades de fet. Aquests comentaris sempre han anat en la direcció de posar-me a lloc, sigui quin sigui aquest lloc. Per tant, potser sí que els vestits fan les persones. Potser són els vestits que marquen la diferència entre qui té dret de parlar i sobre qui o què es parla. Qui és subjecte i qui és objecte.

Algunes dones àrabs, que van amb burca, passen per la mateixa experiència que he passat jo i moltes altres dones d’indrets llunyans també. Potser sense voler han ensenyat un canell, potser s’han ajupit i se’ls ha vist quelcom el peu o del turmell. Qui sap? Potser sí que és el vestit o potser és el poder que s’amaga darrere d’aquest. Com deia Simone de Beauvoir “les dones no neixen, les dones es fan” i els homes i certes masculinitats també, canviem-ho doncs!

 

 

Assumpta Arasa
Pintora, psicòloga i activista... Amb el cor a les Terres de l'Ebre i la vista posada en allò que succeeix al meu entorn i prenent-ne part activa, reflexiono i aprenc cada dia més de què és això de la vida...
14/10/2019

​El carrers ja són nostres!

16/09/2019

I ho tornem a fer!

16/08/2019

Amb el feixisme poca broma!

15/07/2019

​Sabatetes de xarol

17/06/2019

Els vestits

20/05/2019

​Un planeta moribund

12/04/2019

Només una foto

18/03/2019

I els homes?

18/02/2019

​Visca la talla 42!

21/01/2019

​La salut també és de les dones

Participació