opinió

​Els silencis del gran empresariat català

«El camí és el diàleg, és començar de zero d’una i altra part i posar les urnes per conèixer la realitat que ells neguen i no volen conèixer. Difamant, menystenint i reprimint no res aconseguiran»

per Anton Monner, Gandesa, 5 de juny de 2019 a les 10:20 |
El Cercle d’Economia de Sitges durant anys ha estat una forma d’acontentar els empresaris catalans des d’Espanya prometent inversions de tota mena que mai arribaven. Pedro Sánchez, aquest cop, ni això! Ha arribat a Sitges ha fet el discurs davant dels grans empresaris catalans i alguns d’espanyols, i no ha dit res. Ha parlat i com si visités Sevilla o Càceres i no ha parlat gens de Catalunya.

Ha guanyat les eleccions, sense majoria és clar, però acorralat per una dreta inclement i per les estructures existents que no volen canvis, li resultarà difícil aconseguir-ho. Ha parlat de noves maneres de fer però sense explicar com ni de quina manera. L’alt empresariat català, davant l’independentisme no s’hi sent còmode per no perdre els beneficis que ha anat acumulant durant anys però també es queda confós davant l’actitud d’un govern d’Estat sense cap referència sobre Catalunya.


Han aplaudit, això sí, més a Sánchez que a Torra; els convé anar prosseguint guanyar diners i com menys canvis tindran millor els podrà resultar per ells. Però gens els ha agradat no sentir sobre el corredor del Mediterrani, els desdoblaments de carreteres, els ports de Tarragona o Barcelona, dels aeroports, de rodalies, ni altres estructures que reclamen des de fa anys, necessàries per desenvolupar els seus negocis i per abaratir costos. Canvis, ha manifestat el president Sánchez; i què més?, es pregunta l’empresariat al seu interior, malgrat que no gosen manifestar-ho públicament.

Els de l’Íbex 35 que han estat a Sitges tenen molta força, però el teixit empresarial català es basteix de multitud d’autònoms fins a 100 treballadors. Aquests son els que donen serveis i estructuren el país des dels seus petits negocis. I el 90% son independentistes! I ho son perquè estant farts d’escoltar promeses que mai no arriben; han de pagar autopistes, sous més alts als seus treballadors i fiscalment estan vigilats com autèntics depredadors. Un tractament, per tant, ben diferent a la resta d’Espanya.

A Catalunya no se l’entén ni se la vol entendre! Aquest és el vertader problema de Sánchez; els desitjos d’Iceta i el PSC, estant més pendents dels seus càrrecs i de les directrius del carrer Ferraz que del que afecta a Catalunya. No es poden acabar que Iceta hagi estat rebutjat pel Parlament com a senador autonòmic. Però encara els cou més que ERC hagi guanyat les eleccions municipals a Catalunya i JuntsXCat hagi guanyat les eleccions europees, quedant  Borrell relegat a una tercera plaça. Més que construir desitgen destruir i no permetre als líders guanyadors governar Barcelona, ni entrar al parlament europeu, al senat, ni al congrés.

Els silencis del gran empresariat català hauria de fer pensar al PSOE. No es pot anar pel món pensant que per haver guanyat les eleccions poden fer el que vulguin. Així va obrar el PP amb majoria absoluta, i tots sabem com va acabar. Espanya no pot oblidar que Catalunya és el seu pulmó econòmic i, sense escoltar, reprimint i castigant, res pot canviar. Catalunya pensa, obra i té caràcter diferent! Que no es creguin que se’n sortiran seguint els passos de la inactivitat política d’en Rajoy, i els jutges ho arreglaran tot com han actuat fins ara amb el beneplàcit reial i la premsa.


El camí és el diàleg, és començar de zero d’una i altra part i posar les urnes per conèixer la realitat que ells neguen i no volen conèixer. Difamant, menystenint i reprimint no res aconseguiran. I aquesta és la resposta que ha rebut Sánchez de l’alt empresariat català a Sitges. Li han rigut les gràcies, l’han aplaudit sense entusiasme però haurien preferit escoltar el que va dir el president Torra, malgrat esgrimir-li indiferència. Novament el camí d’Espanya és equivocat que s’haurà esmenar d’Europa. I tot arribarà! 

 

Participació