Comencem bé aquesta legislatura quan l’extrema dreta s’atreveix a parlar de “Los cinco criminales”. I la dreta tan anticatalana com Cs i PP potser pensen el mateix, però només els acusen de “golpistas”. Aquests cinc parlamentaris han estats elegits pel poble de Catalunya. Si realment son “golpistas” o “criminales”, per què el TS ha admès que es presentin a les eleccions? I com ara no saben com se’n poden sortir, passen la responsabilitat a les respectives messes que hauran de decidir les funcions que podran tenir els cinc elegits empresonats. Tantes contradiccions judicials evidencien el greu dèficit democràtic de l’Estat.
Ara ja tothom es conscient de la gran relliscada d’en Rajoy quan, amb la seva parsimònia habitual, tant de deixar fer sense fer res, va passar la seva responsabilitat política com a president del govern als tribunals de justícia. Resultava molt fàcil per ell; sabia com pensaven els jutges de la més alta magistratura, després d’haver enterrat un estatut aprovat per les cambres i referendat. D’aquell “laissez faire” antidemocràtic quan el poble havia votat, les cambres aprovat i i novament la ciutadania referendat, hem arribat on som avui. Han succeït moltes coses aquests darrers anys, algunes imputables també al govern català, no solament a Rajoy. Així hem arribat on som avui on uns diputats elegits pel poble i per tant amb plenitud de drets a poder exercir la funció per la qual foren votats, amb llibertat provisional i no sentenciats, han d’arribar a les cambres tractats com a “golpitas y criminales”. I el curiós és que aquells que s’atreveixen a adjectivar-los son els descendents polítics de Primo de Rivera, Franco o Tejero. L’enrenou que s’ha creat és enorme; tothom està confós! Els estaments d’aquesta Espanya, després de segles volent l’aïllament i ara formant part d’Europa, es comporta contrària als principis de la Unió. Aquí el parlamentarisme poc importa; l’essencial és que la pàtria tantes vegades refeta gràcies als cops d’estat de dictadors, i per la força de les pistoles, no pugui tambalejar. S’han de servar els valors dels poderosos, d’un estat podrit que fou dirigit per un partit que els seus mateixos jutges els tracten d’organització criminal, mentre els seus màxims responsables campen lliures i sense presó preventiva. Poc se’n parla de la corrupció de determinats estaments polítics! Ara l’essència són “los golpistas y los criminales”; la petita palla a l’ull té una importància total mentre la biga es irrellevant. Alguns ordinadors es van destruir a martellades però el que s’ha de discutir són les atribucions a atorgar als cinc polítics catalans elegits pel poble i limitats a exercir pel que foren votats. No cal establir el diàleg.
Cal reprimir per la força de la raó la indestructible unitat d’Espanya i mai per la necessitat democràtica del parlamentarisme. No cal construir les infraestructures necessàries; cal estrangular els pressupostos, cal que a Catalunya es parli castellà perquè “es el idioma de todos”, cal que ports i aeroports siguin gestionats des de Madrid, cal que aquí s’hagin de pagar les autopistes quan a la majoria d’Espanya son gratuïtes...cal i cal...tot menys dialogar per solucionar tantes parcialitats.
I ara Europa s’adona d’aquesta Espanya on el president Puigdemont s’ha hagut exiliat per evitar la presó. Altres membres del seu govern estan empresonats i dotzenes de polítics estan acusats “d’organització criminal” per aquells que no van voler dialogar, van destruir els ordinadors i per diferents vies van malversar milions i milions. L’enrenou que s’ha creat en aquesta Espanya per culpa d’en Rajoy i per la seva incompetència, cada cop escandalitzen una Europa confosa i que passades les eleccions del dia 26, haurà d’arreglar per no autodestruir-se. Puigdemont i Junqueras com a diputats europeus, els deixaran expressar? Com ho solucionaran? I els drets de “los cinco criminales? Anem d’un escàndol a una nova gresca!