opinió

La Justícia espanyola a judici

«Tants despropòsits continuats demostren que a Espanya la justícia és un desori. Si els màxims responsables actuen condicionats pels polítics i pels bancs, entre altres, la bona tasca dels milers de jutges queda totalment deslluïda»

per Anton Monner, Gandesa, 8 de maig de 2019 a les 12:47 |
La majoria dels espanyols no se’n fien de la seva justícia, segons ha informat la Comissària Europea de Justícia, Vera Jourová. Entenc els resultats d’aquesta consulta però de cap manera reflecteixen la realitat de la justícia espanyola. La majoria dels jutges son bons professionals, honrats i no mereixen ser desqualificats; treballen amb sous baixos, mancats de recursos físics i humans i s’arriba a l’extrem que algun jutjat no disposa d’espai ni per arxivar els documents.

No és el mateix entre les altes instàncies judicials espanyoles que tothom interpreta que estan polititzades i, fins i tot, en casos concrets, a les ordres de les oligarquies econòmiques. L’apreciació general és que no existeix independència judicial i l’exemple més evident quedà demostrat quan el Sr. Cusidó, portaveu del PP al senat, envià als subordinats del seu grup un comunicat manifestant-los que tenien controlats els magistrats del Constitucional.


Els casos judicials que escandalitzen la gent es succeeixen a diari i sacsegen els pilars que haurien d’imperar en qualsevol sistema judicial. Els jutges totpoderosos, els de les més altes instàncies, poden actuar segons el criteri que creguin convenient, com ho venen demostrat durant els darrers anys.

L’escàndol dels polítics catalans empresonats preventivament sense judici que vivim aquests darrers mesos, només com a represàlia i venjança, és l’exemple més significat. No fa gaires mesos vam viure el tema escandalós de les hipoteques i fa ben poc l’alliberament de l’expresident del Barça, Sandro Rosell, després de passar 22 mesos a la presó preventiva, havent-lo exculpat dels càrrecs que se l’acusava.

Cada dia apareixen sentències que la gent, naturalment no professionals de la judicatura, no entenen però son qüestionades per la premsa, per catedràtics i bona part d’altres magistrats espanyols, com és el cas d’Altsasu o violadors que es passegen pel carrer, havent estat jutjats i culpats podent reincidir en noves agressions.

Quina responsabilitat té la magistrada  Lamela, que tants errors ha comés, com és el cas d’en Rosell? Qui ha de pagar el suposat error (si no és una clara prevaricació) d’haver empresonat una persona innocent, sense escoltar les defenses que li pretenien demostrar la innocència? Doncs, aquesta magistrada no ha estat castigada i, ben al contrari, ha estat premiada atorgant-li la condecoració de l’Orde de Sant Ramon de Penyafort, distinció creada en plena dictadura i inspirada en la inquisició medieval de tants nefastos records per Catalunya. I com a premi se li va assignar la sala segona del Tribunal Suprem i el seu ingrés fou apadrinat pel president del tribunal que actualment està jutjant els polítics catalans i els dos Jordis.


Tants despropòsits continuats demostren que a Espanya la justícia és un desori. Si els màxims responsables actuen condicionats pels polítics i pels bancs, entre altres, la bona tasca dels milers de jutges queda totalment deslluïda. I vet aquí que la Junta Electoral Central no permet presentar-se al president Puigdemont, perquè és l’enemic número u a batre des de l’Estat, com tampoc als consellers destituïts Comín i Posatí.

Entre els mateixos jutges existeixen diferències en el criteri i per la majoria dels mateixos s’ha optat per denegar la seva presentació per ser “fugados de la justicia”, quan s’hagueren d’exiliar a l’estranger per evitar la presó que ja havien aplicat arbitràriament als companys de govern, elegits pel poble de Catalunya, per unes eleccions convocades irregularment des de Madrid. Ara els tremolen les cames un cop han analitzat els resultats electorals de les generals. Mai un partit independentista havia guanyat les eleccions generals a Catalunya. El cas ha estat recorregut i Europa respondrà diferent segons sembla. Qui en paga les conseqüències? El desprestigi judicial és total.                                                              

 

Participació