opinió

Puigdemont, l'enemic a batre

«Puigdemont és el seu principal enemic i a Coripe han “afusellat” el seu ninot amb munició real, usant armes de foc al carrer, davant la guàrdia civil i de l'alcalde socialista d'aquesta població. Quina reacció tindrà la fiscalia veient aquesta salvatjada tan carregada d'odi?»

per Anton Monner, Gandesa, 25 d'abril de 2019 a les 10:43 |
Espanya té un greu problema amb els polítics exiliats, havent negat el diàleg en tot moment. Sobretot amb en Puigdemont i més ara quan el seu ninot ha estat “afusellat” davant les càmeres de televisió.

Les divergències s'eixamplen i Espanya té una pedra a la sabata que no saben com evitar-la. En període electoral, els polítics espanyols només parlen de Catalunya, sempre amenaçant, però sense voluntat de resoldre el conflicte.


L’extrema dreta té l'objectiu de destruir TV3, la preeminència del castellà, eliminar els Mossos d'Esquadra, tancar el Diplocat i fer el que vulguin d'un territori que consideren espanyol i creuen poder aplicar les seves lleis prescindint de la voluntat dels catalans.

Amb el naixement de Cs, els ànims de provocar i mentir sobre la realitat, el conflicte s'ha anat accentuant. Han encès les divergències dins de Catalunya i han creat una reacció nacionalista arreu de l'Estat. Han seccionat el PP, han fet ressorgir l'extrema dreta i han reviscolat la catalanofòbia. Admirable per ells i dolent per tots!

Però dins de Catalunya, molts dels seus no estan d'acord que el català sigui menystingut, els ports i els aeroports estiguin controlats des de Madrid, les infraestructures, rodalies o el Corredor del Mediterrani no es construeixin, que hagin presos i exiliats polítics, i ja tinguin una sentència escrita, quan repeteixen que seran indultats perquè Pedro Sánchez els necessitarà per governar.

Consideren que seran condemnats per uns jutges que, segons afirmà el senador Cosidó els tenen controlats. A quin article de la Constitució consta que no es pugui convocar un referèndum? Son invents que apliquen contra els líders catalans, per evitar disgregar Espanya. La unitat territorial està per sobre d'altra consideració. No admeten que Catalunya, amb 800 anys d’existència de parlamentarisme i mil anys d’història, es pugui autogovernar.


I vet aquí el seu error! Podrien mantenir-nos a Espanya admetent plena autonomia com abans de la conquesta del 1714. Nosaltres podríem administrar els nostres impostos i les polítiques, construir infraestructures i cedir recursos a altres regions espanyoles. Actualment manats des de Madrid, també aportem a Espanya via Europa. Espanya és receptora de diners d’Europa mentre Catalunya n’és donant. Catalunya si s’administrés per ella, cediria cabdals a zones espanyoles necessitades, sense necessitat de limitar les inversions i mantenir el dèficit fiscal que patim. Només cal diàleg i buscar solucions satisfactòries; reprimint, empresonant, jutjant i castigant mai no se’n trobaran!

Dins el conflicte, el que més els cou és l’exili del president Puigdemont perquè no el poden detenir i condemnar, com a la resta dels polítics i líders empresonats. El menystenen aplicant-li els qualificatius de “fugado” i “cobarde”.

Els pica perquè tenen perduda la causa quan pretenen castigar el president, com ja havien fet amb antecessors seus; el president Pau Claris, enverinat als 40 dies d’haver proclamat la República, el president Macià empresonat i el president Companys, afusellat per Franco. Als que ara jutgen, els tenen controlats. No així als exiliats polítics. I quan han demanat la seva extradició, la justícia d’Europa, els la nega en no trobar causes d’inculpació. Saben que Puigdemont, exonerat a Europa, si el condemnen, cauran en la paradoxa que les lleis espanyoles seran rebutjades pels tribunals europeus.

Puigdemont és el seu principal enemic i a Coripe han “afusellat” el seu ninot amb munició real, usant armes de foc al carrer, davant la guàrdia civil i de l'alcalde socialista d'aquesta població. Quina reacció tindrà la fiscalia veient aquesta salvatjada tan carregada d’odi? Els nacionalistes espanyols, sembrant tempestats, provocant, reprimint i castigant, incrementen l’independentisme, fomenten la ràbia, els errors s’engrandeixen, i mai es podrà arribar a una solució; només es pot aconseguir dialogant.

 

Participació