LA VEU DE NACIÓ

​Aprendre d'Arrimadas

«És com a mínim dubtós que la millor forma de combatre aquells que volen un 155 perpetu a Catalunya sigui fer-los aparèixer com a víctimes i magnificar la seva propaganda»

per Carles Bellsolà, 23 d'abril de 2019 a les 22:20 |
Mireu aquest vídeo. Diana Riba li regala el llibre que ha escrit a la presó el seu home, Raül Romeva, a Inés Arrimadas. En ple carrer al centre de Barcelona. Un subtil, educat i elegant dard contra una de les principals partidàries que els presos polítics es podreixin a la presó. I Arrimadas l'entoma també amb elegància: dona les gràcies amb un somriure. 

Parlem de la mateixa Arrimadas que en les seves estones lliures diu que arrenca llaços grocs, i que no dubta a exhibir-los en performances al Parlament. La mateixa Arrimadas hiperagressiva i faltona als debats -aquell "xaval" a Rufián-. La mateixa que es creix en la confrontació, que la busca tant com pot, i que ha demostrat una forta tirada a anar de míting, envoltada de més càmeres que audiència, a feus tan significatius de Cs com Vic, Amer o Waterloo. Però parlem també d'una política prou llesta com per saber quan la millor i més efectiva reacció és un somriure educat.


Una intel·ligència tàctica que no ha demostrat sempre part de l'independentisme -i de l'esquerra i l'esquerra independentista-, la que acudeix entusiasta a aquests mateixos happenings, a regalar a Cs exactament la foto que vol. O la que intenta boicotejar actes de Societat Civil i Álvarez de Toledo a la universitat -actes que no haurien merescut més que un breu als mitjans, i gràcies-, i els posa en safata no només la foto del dia, sinó un discurset sobre la llibertat d'expressió i la kale borroka.

"Al feixisme se'l combat". Molt bé. Però és com a mínim dubtós que la millor forma de combatre aquells que volen un 155 perpetu i una mena d'Ulster a Catalunya sigui fer-los aparèixer com a víctimes i magnificar la seva propaganda. A Tortosa, en el seu dia, ho van entendre prou bé.

 

Participació