opinió

​Revolucions diàries

«Si no ens qüestionem res del nostre dia a dia, no podrem arribar a canviar res. Construir i revoluciona- se, des d'allò que posem a la nevera (sobirania alimentària) fins al dret més legítim com decidir»

per Eva Campomar, La Ràpita, 26 de març de 2019 a les 11:56 |
Venim d'uns dies molt reivindicatius,  jornades  on volem donar visibilitat a diverses lluites que emprenem juntes perquè volem construir un món més just, més despert, més actiu i constructiu. I a tot això, em queda la incògnita si aquestes jornades seran suficient, o ens haurem de plantejar cadascú a la seva manera, revolucions diàries.
 

Assemblea de bon dia ( Bosc Escola Tataküa ) Foto: Cedida


Si no ens qüestionem res del nostre dia a dia, no podrem arribar a canviar res. Construir i revoluciona- se, des d'allò que posem a la nevera (sobirania alimentària) fins al dret més legítim com decidir.

I ara va de dones, Aigua Genolls de Rosa Queral , ens explica d'una manera molt emocionant i documentada les vivències d'aquelles persones que van habitar el Delta. I no els hi va posar fàcil aquesta terra d'aigua, de fang.

Quan Rosa Queral al seu llibre parla de la dona i del seu paper en aquesta experiència de transformació del Delta per arribar a ser el que és avui en dia, parla d'un concepte molt viu, i que porta a la reflexió, la revolta de riu. Dones que es van arromangar acompanyades dels seus companys per a treure de les revoltes del riu els llims per a reomplir los erms i preparar camps per al cultiu d'arròs, a palades. Accions, revolucions, revoltes vives plenes d'esforç diari, de transformació. Elles ho van aconseguir, ara ens toca a nosaltres.
 

Dones colonitzadores del Delta de l'Ebre Foto: Cedida


Plantejar-nos revolucions diàries en l'educació seria el camí per anar apropant  els canvis allà on es converteixen en aprenentatges significatius i s'integren en una nova manera de relacionar-se, d'apropar-se a moltes transformació per a poder conviure en un món que totes i tots ens imaginem. O no?

Continuarem veient com el canvi climàtic està present, i ens imaginem un futur en un Delta sense Delta. Anirem pel carrer sense empatitzar amb les persones que han d'abandonar casa seva i separar-se de la família per una guerra.
 

Garrofí germinat ( Montsianell ) Foto: Cedida


Reflexionarem per entendre punts de vista oposats i mirar de trobar consensos més que enrocs. No crec que la vida de les persones, els drets socials, així com la salut i l'educació s'hagi de decidir amb una partida d'escacs. Haurem de generar projectes, espais de vida per organitzar-nos i conviure i potenciar maneres de relacionar-nos més justes i sostenibles.

I serà llavors quan a les aules parléssim d'educació emocional, de cooperació, de coeducació, de construcció col·lectiva, de respecte, quan tot això sigui real i diari, amb espai- temps per a experimentar-ho i posar-ho en pràctica en les accions, decisions i aprenentatges quotidians que tots i totes, infants i adultes tinguem, creixerem amb aprenentages autèntics i emocionants.
 

Infants protagonistes ( Bosc Escola Tataküa ) Foto: Cedida


I revolucionarem les aules, els passadissos, els claustres, les avaluacions, els patis, els ambients i racons, les comunitats educatives, els consells d'infants, les ciutats jugables, els entorns naturals i els carrers.

Una frase curta però precisa d'Estanislau Zuleta, poeta, filòsof i escriptor diu: “del que es tracta no és de canviar de pastor, sinó de deixar de ser ovelles”.

Per moltes revolucions diàries per a tothom.

 

Eva Campomar
Acompanyant del Bosc Escola Tataküa, Llicenciada en INEFC i Tècnica d'Educació Infantil
26/03/2019

​Revolucions diàries

12/02/2019

(Des)aprenent, (de)construint

16/01/2019

La natura, espai d'aprenentatge actiu

21/12/2018

Som lo que juguem

22/11/2018

​Entre mecanicista i viva, quina escola habitem?

17/10/2018

Com està lo pati ? Ens Repensem

Participació