opinió

Són un grup de xics en un pub bevent, 1

«Conscients que tenen un grapat de privilegis pel fet d’haver estat socialitzats en masculí i cis (heterosexuals) en societat patriarcal xarren, mig rient, mig nerviosos i patint prou»

per Oriol Fuster Cabrera, Amposta, 8 de febrer de 2019 a les 11:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Són un grup de xics en un pub bevent, i ja fa una estona que la conversa gira entorn el mateix. Ja portes uns pocs anys a l’esquena –ja no ets tan xiqüelo– i mentre tu, estructuralment parlant, tampoc és que hagis canviat massa, al teu voltant han canviat moltes coses. Ara tothom, o quasi, és independentista, o com a mínim li veu les costures a un Estat que no s’aguanta per cap banda. Ara tothom, o quasi, assumix el canvi climàtic. Ara tothom, o quasi, veu que, el capitalisme este, ni funciona a la pràctica, ni té massa raó de ser. Ara tothom, o quasi, parla en termes feministes.
 

(I qui no, temps al temps…).

 

Ara bé: que se parli d’una cosa, o que se renovin les anàlisis –els consensos– del gruix de la gent no vol dir ben bé molt, necessàriament. És una mica el de sempre: parlar pels colzes però no posar en dubte tot el seguit de pràctiques de cada dia que tenim interioritzades i normalitzades és, probablement… entre inútil i contraproduent. D’analitzar les dinàmiques i relacions que donem per bones, entenem que cal transformar –ni a poc a poc, ni sense adormir-se– tantíssimes coses que ni ens haurien d’agradar, ni ens haurien de semblar normals, ni són tolerables.
 

Allò de Si no vius com penses acabaràs pensant com vius, que diu una vella màxima. I este viure té sovint més a veure amb petites qüestions quotidianes, amb gestos del teu dia dia, que amb res més. (Tampoc ens féssim trampes al solitari, que no només en base a on i com i què consumixes, a com et relaciones, a qui confies els teus diners, les teues dades, el teu temps –per exemple– canviaran les dinàmiques que regixen la societat. No només: ni de bon tros. Que ningú se permeti creure-ho, que està tot prou més atado y bien atado que això. Però alhora, sense anar substituint progressivament tot això… no canviarà res de res. Ni de bon tros. Segur. Tinguem-ho clar també).
 
Són un grup de xics en un pub bevent,
i ja fa una estona que la conversa gira entorn el mateix. Parlen de sexe, de cites, de dinàmiques de poder i festeig, de xiques –que són hòmens cis o heterosexuals. No parlen de xiques com qui parla d’una espècie exòtica, més aviat al contrari, que en tenen un grapat al voltant entre família, amistats, companyes, parelles, amants; s’hi relacionen iguals, i pregunten i les escolten i hi debaten sovint, potser mai prou sovint però sovint.
 
Són un grup de xics en un pub bevent. Se situen en una posició més o menys incòmoda i més o menys poc comuna encara –però cada vegada més, i que el ritmo no pare. Se situen en l’espai d’una certa tranquil·litat o legitimitat, conferida per una més o menys discreta i això sí, constant pràctica feminista masculina des de fa ja un grapadet anys –discreta, sí, perquè sovint, un feminisme masculí passar per callar i escoltar-les; sovint no, que passa per trencar la llança en favor d’esmenar dinàmiques i comentaris de merda: però sovint passa per callar, i escoltar. Callar i escoltar. Callar i escoltar. Espai incòmode i intranquil, alhora… que mai no n’hi ha prou encara. Sempre se t’escapa algun gest. Algun pensament. Algun prejudici. Alguna limitació. Algun massa.
 
Conscients que tenen un grapat de privilegis pel fet d’haver estat socialitzats en masculí i cis (heterosexuals) en societat patriarcal xarren, mig rient, mig nerviosos i patint prou. Comenten contradiccions estructurals a la seua posició, conscients que parlar-ne ja és un pas (però no suficient). Assenyalen també les complicacions de la posició si s’és el màxim coherent possible, que la cultura hegemònica és una altra, també per a elles. Llancen més preguntes que respostes.
 
N’aniran desgranant algunes en els pròxims texts.
 

 

Oriol Fuster Cabrera
Oriol Fuster Cabrera és narrador, activista, comissari, traductor, artista, amic dels seus amics i bona persona. Dos o més de les afirmacions anteriors són –potser– falses. @ivaquexuta
26/06/2019

Felipe VI me debes 100€

08/02/2019

Són un grup de xics en un pub bevent, 1

07/12/2018

màtria

01/11/2018

«L'arrosset va quedar boníssim», o la ideologia

28/07/2014

Jordi Pujol i Manel Ferré, o els dubtes

Participació