Aquests dies observant com anaven passant els esdeveniments i esperant un bonic desenllaç de la història de Julen, reflexionava sobre el tema i finalment m'atreveixo a fer una humil reflexió.
Els mitjans de comunicació han creat tota una campanya sensacionalista al voltant de la seva història que és realment trist. S'han sentit històries de tots els colors, sense tenir present els sentiments dels pares del nen i dels familiars, però tampoc s'han tingut en compte moltes altres qüestions importants.
Cada dia, per desgràcia de tothom, moren nens per malalties fulminants que no tenen un micròfon per escoltar la seva història.
Cada dia, per desgràcia de tothom, moren nens que venen amb condicions de risc, emprenent un viatge amb els seus pares buscant un futur millor.
Nens surant sobre una mar d'aigua que els engoleix sense importar res, com si es tractés d'un trist tros de carn. Aquests tampoc tenen un micròfon per escoltar la seva història.
En qualsevol dels dos casos no tenen micròfon, ni càmeres ni periodistes que expliquin la seva història. Trist és tot plegat perquè mai no volem la mort de ningú. Trist és que la humanitat ens bolquem en històries sensacionalistes, en tots els respectes per Julen i la immensa tristesa del seu cas, i ens oblidem que tenim molts d'altres problemes amb nens a tot el món.
Per què un ens encongeix el cor i la resta no? O potser sí, però no hi pensem perquè no són el titular que obre les notícies.
Reflexionem junts, perquè no podem tancar els ulls al món, encara que no ho veiem, estan passant coses molt greus i tristes i passen cada dia.
TOTS els nens del món necessiten la nostra atenció i alguns està a les nostres mans salvar-los.
En el cas de Julen, nosaltres no podíem fer més que enviar-li bons desitjos i desitjar-li un final de conte. Els nens que emprenen un camí amb els seus pares per buscar un futur millor tampoc tenen la culpa de què el món tanquem els ulls.