opinió

Imposicions que porten C's a l'extremisme

«Com més emboliquen la troca, millor poden fonamentar la discòrdia a base de mentides. Per aquesta manera d’obrar, els més extremistes de la dreta catalana, s’han integrat a C's»

per Anton Monner, Gandesa, 10 de gener de 2019 a les 10:26 |
C's va nàixer per imposar a Catalunya el punt de vista espanyolista i anticatalà. Va començar per la immersió lingüística. La pretensió era que el català, idioma ancestral i mil·lenari, desaparegués del seu espai geogràfic.

Seguint els passos de Felip V, l’any 1717, amb el Decret de Nova Planta, on a l’Audiència de Barcelona, només es podia usar el castellà. Els bisbes castellans, nomenats a les seus catalanes pel rei i mai per l’església, obligaven als rectors a escriure els llibres parroquials en la llengua que desconeixien i parlar en castellà als feligresos que ningú entenia. Uns anys més tard, el rei Carles III va prohibir l’ensenyament de la llengua catalana als escolars.


Entre aixecaments militars i proclames incruentes, es produïren dictadures toves com les de Primo de Rivera censurant la nostra premsa, o imposant la prohibició de l’ensenyament del català a l’escola, i dictadures dures com la del General Franco que va liquidar els mestres catalanistes enviant-los al desterrament, excloent ensenyar-lo i fins i tot parlar-lo a l’esplai de les escoles.

Ja en democràcia, s’arribà a la normalització lingüística consensuant l’ensenyament vehicular del català, sense oblidar el castellà i un tercer idioma estranger. Això no agrada C's; pretenen que el castellà sigui l’única llengua de l’escola i el català quedi relegat a l’estudi residual i folklòric, quan els pares així ho demanin.

I amb l’ensenyament va començar l’extremisme de C's que va continuar amb tot el que fos propi de Catalunya; teatre, castellers, corals, diables, concursos literaris, grallers, entre moltes altres manifestacions.

Les representacions culturals sorgides del sí del poble, com els bolets, apareixen als boscos, no eren altra cosa que la repulsa popular del rebuig que rebien a la llengua i als costums de la terra durant les dictadures. I per aquest motiu, els esdeveniments culturals catalans neixen del poble, es creen institucions a cada vila i emergeixen com els rovellons entre la pinassa.


Franco va creure que portant milions d’emigrants castellans a Catalunya, les nostres institucions sucumbirien als seus desitjos, havent guanyat la guerra rebel·lant-se contra el govern legítim i imposant una monarquia no votada democràticament. Va condemnar els contraris, afusellant-los i empresonant-los a treballs forçats, creient que acabaria tallant de soca-rel la idiosincràsia dels catalans. Aquesta és la voluntat de “Ciudadanos”d’avui en dia.

Actualment, gairebé cap família és catalana de sang pels quatre costats. Però els castellers, els grallers, els grups corals, els escriptors... segueixen sent i sentint-se catalans, havent adoptat els seus costums i la seva manera de ser, dins i fora de la família. I la veritat és que al món casteller, per posar només un exemple, s’escolta parlar tant català com castellà; això és el que ofèn C's.

Ells desitjarien que no existís res d’essència catalana. Voldrien un uniformitarisme total a la manera espanyolista. Els importa una “bleda” el sentiment progressista, europeista, comercial, emprenedor i cultural català que ha distingit Catalunya com a pol de desenvolupament al sud d’Europa i motor econòmic d’Espanya.

Ells preferirien excloure la llengua pròpia, i a poder ser, usar només el castellà a la manera de l’expresident Rajoy, que no parlava ni el gallec i feia el ridícul anant per Europa sense conèixer l’anglès. Sacrificarien les virtuts dels catalans per tal de destruir i mai construir.

Com més emboliquen la troca, millor poden fonamentar la discòrdia a base de mentides. Per aquesta manera d’obrar, els més extremistes de la dreta catalana, s’han integrat a C's. Vet aquí la imposició fefaent dels seus actes els aboca a Catalunya ser la dreta retrògrada, aliats amb VOX a Andalusia, que els arrossega a l’extremisme polític. 

 

Participació