opinió

Imposicions que porten C's a l'extremisme

«Com més emboliquen la troca, millor poden fonamentar la discòrdia a base de mentides. Per aquesta manera d’obrar, els més extremistes de la dreta catalana, s’han integrat a C's»

, Gandesa | 10/01/2019 a les 10:26h
C's va nàixer per imposar a Catalunya el punt de vista espanyolista i anticatalà. Va començar per la immersió lingüística. La pretensió era que el català, idioma ancestral i mil·lenari, desaparegués del seu espai geogràfic.

Seguint els passos de Felip V, l’any 1717, amb el Decret de Nova Planta, on a l’Audiència de Barcelona, només es podia usar el castellà. Els bisbes castellans, nomenats a les seus catalanes pel rei i mai per l’església, obligaven als rectors a escriure els llibres parroquials en la llengua que desconeixien i parlar en castellà als feligresos que ningú entenia. Uns anys més tard, el rei Carles III va prohibir l’ensenyament de la llengua catalana als escolars.


Entre aixecaments militars i proclames incruentes, es produïren dictadures toves com les de Primo de Rivera censurant la nostra premsa, o imposant la prohibició de l’ensenyament del català a l’escola, i dictadures dures com la del General Franco que va liquidar els mestres catalanistes enviant-los al desterrament, excloent ensenyar-lo i fins i tot parlar-lo a l’esplai de les escoles.

Ja en democràcia, s’arribà a la normalització lingüística consensuant l’ensenyament vehicular del català, sense oblidar el castellà i un tercer idioma estranger. Això no agrada C's; pretenen que el castellà sigui l’única llengua de l’escola i el català quedi relegat a l’estudi residual i folklòric, quan els pares així ho demanin.

I amb l’ensenyament va començar l’extremisme de C's que va continuar amb tot el que fos propi de Catalunya; teatre, castellers, corals, diables, concursos literaris, grallers, entre moltes altres manifestacions.

Les representacions culturals sorgides del sí del poble, com els bolets, apareixen als boscos, no eren altra cosa que la repulsa popular del rebuig que rebien a la llengua i als costums de la terra durant les dictadures. I per aquest motiu, els esdeveniments culturals catalans neixen del poble, es creen institucions a cada vila i emergeixen com els rovellons entre la pinassa.

Franco va creure que portant milions d’emigrants castellans a Catalunya, les nostres institucions sucumbirien als seus desitjos, havent guanyat la guerra rebel·lant-se contra el govern legítim i imposant una monarquia no votada democràticament. Va condemnar els contraris, afusellant-los i empresonant-los a treballs forçats, creient que acabaria tallant de soca-rel la idiosincràsia dels catalans. Aquesta és la voluntat de “Ciudadanos”d’avui en dia.

Actualment, gairebé cap família és catalana de sang pels quatre costats. Però els castellers, els grallers, els grups corals, els escriptors... segueixen sent i sentint-se catalans, havent adoptat els seus costums i la seva manera de ser, dins i fora de la família. I la veritat és que al món casteller, per posar només un exemple, s’escolta parlar tant català com castellà; això és el que ofèn C's.

Ells desitjarien que no existís res d’essència catalana. Voldrien un uniformitarisme total a la manera espanyolista. Els importa una “bleda” el sentiment progressista, europeista, comercial, emprenedor i cultural català que ha distingit Catalunya com a pol de desenvolupament al sud d’Europa i motor econòmic d’Espanya.

Ells preferirien excloure la llengua pròpia, i a poder ser, usar només el castellà a la manera de l’expresident Rajoy, que no parlava ni el gallec i feia el ridícul anant per Europa sense conèixer l’anglès. Sacrificarien les virtuts dels catalans per tal de destruir i mai construir.

Com més emboliquen la troca, millor poden fonamentar la discòrdia a base de mentides. Per aquesta manera d’obrar, els més extremistes de la dreta catalana, s’han integrat a C's. Vet aquí la imposició fefaent dels seus actes els aboca a Catalunya ser la dreta retrògrada, aliats amb VOX a Andalusia, que els arrossega a l’extremisme polític. 

COMENTARIS

Res més lluny de la realitat
Anònim, 11/01/2019 a les 17:44
+0
-0
Una colla de dessproposits es el que manifesta amb els seus arguments.
El que embolica la troca es vostè.
Ciutadams neix com un moviment politic amb unes idees pròpies res més lluny de la realitat. Comparteix pensaments i idees amb molta gen,
No sembla discirdia.
aporta nous arguments.
Els que ens diu al llarg del seu assaig són arguments esteriotipats.
Deixi de liar-la
A mi no m¡ofen ni la jota ni la sardana
Ni els castellers ni els gegants
....
Mira
Anònim, 11/01/2019 a les 20:40
+0
-0
Mira the deixat de llegir a la primera frase quan dius q neix per imposar. Jo no soc de ciutadans I tu tampoc, llavors no than imposar res de res. Preguntat qui intenta imposar?
Ciutadans falange 2.0
Colonos C’S, 13/01/2019 a les 10:21
+0
-0
Totalment d’acord, sr. Monner. Ciutadans és un partit extremista i radical. Magnífic article, dient les veritats i les coses pel seu nom.
Sembrar la discordia?
Anònim, 14/01/2019 a les 19:45
+0
-0
Quienes han sembrado la discordia han sido los grupos independentistas que optando por la llamada vía unilateral, han intentado pisotear todas nuestras leyes desde el Estatut a la Constitución pasando por la Ley Electoral, etc. No es que antes viviéramos en perfecta armonía pero ahora vivimos en la división y el enfrentamiento.
Quien???
Anònim, 14/01/2019 a les 19:48
+0
-0
Así que los emigrantes del resto de España los mandó Franco. ¿Cómo se puede tener tan poco juicio?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Anton Monner
Cronista de Gandesa i historiador.
Una aixeta d'aigua corrent.
Una aixeta d'aigua corrent. | ACN
L'empresa va informar en el seu dia que l’import del servei d’atenció telefònica comercial era de 6,630 euros/client quan el cost real és de 6.630 euros anual
Un usuari a l'entrada del nou Hospital de Dia de Tortosa.
Un usuari a l'entrada del nou Hospital de Dia de Tortosa. | Cedida
S'han plantejat a l'ICS fórmules d'intercanvi de professionals entre hospitals o compensacions als metges que treballen a l'Ebre
Una de les accions que els anticapitalistes han dut a terme a Deltebre per desvelar la llista electoral.
Una de les accions que els anticapitalistes han dut a terme a Deltebre per desvelar la llista electoral. | Cedida
Durant el mes de gener, els cupaires mostraran els integrants de la llista en projeccions sobre el mobiliari urbà
Imatge d'arxiu d'una detenció dels Mossos.
Imatge d'arxiu d'una detenció dels Mossos. | Cedida
La policia retorna eines i material electrònic sostret als seus propietaris
L'alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós.
L'alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós. | ACN
Fiscalia envia als jutjats la causa contra el batlle de Sant Carles de la Ràpita perquè un jutjat d'Amposta ja havia obert diligències pels mateixos fets
Imatge il·lustrativa
El ple va provar este dilluns una moció, presentada per la CUP, que s'havia desestimat feia un any i mig quan es va supeditar al catàleg de simbologia feixista que enllesteix el consistori
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017.
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017. | CUP-AE
L'estiu de l'any passat el republicà va denunciar que dos joves havien pintat el monument franquista
Convocades per la Falange, una trentena de persones van cantar el 'Cara al sol'
NacióDigital
NacióDigital | ND
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts