opinió

Catalunya ja ha marxat d'Espanya, Sr. Sánchez

«Espanya pot violentar, amenaçar o canviar noms d’aeroports o condemnar l’afusellament del president Companys, sense anul·lar el judici. Poden maquillar, però encara no s’han adonat que movent accions epidèrmiques, la gent encara se’ls allunya més»

per Anton Monner, Gandesa, 28 de desembre de 2018 a les 08:13 |
Espanya pot violentar, amenaçar o canviar noms d’aeroports o condemnar l’afusellament del president Companys, sense anul·lar el judici, o dir-los que els porten 113 milions d’euros per obres que fa anys s’haurien hagut d’acabar. Poden prometre pluges de milions o reunir un Consell de Ministres havent bloquejat Barcelona amb 9.000 policies. Poden maquillar, però encara no s’han adonat que movent accions epidèrmiques, la gent encara se’ls allunya més.

Per celebrar el Consell de Ministres a Barcelona, quants milers de nous catalans s’han sumat a l’independendentisme? A bon segur dotzenes i dotzenes, per no mesurar adequadament la data de celebració i els efectes posteriors. Han hagut de mobilitzar forces d’ordre públic com si s’haguessin reunit tots els líders del món. Els comerços barcelonins s’han quedat sense clients tres dies abans del Nadal, la dreta radical del PP, Cs i VOX enfurismats clamen l’aplicació del 155 perquè la gent “es mata pels carrers”, volen demostrar al món la violència catalana quan són ells qui la exerceixes i desitgen ressuscitar Primo de Rivera o Franco, formalitzant un cop d’estat a la democràcia i actuant autocràticament.


Tot són despropòsits i cada dia és més difícil l’enteniment amb Espanya quan existeix una dreta que practica només la repressió sistemàtica per poder reduir les ànsies de milions de catalans que desitgen pau, treball, prosperitat i bona comprensió, i, sobretot, organitzar-se interiorment sense que des de Madrid, diguin com s’han de governar, com s’han de gestionar l’aeroport, els ports, com s’han de pagar impostos, o s’han de reclamar les lleis que aproven i es deneguen pel TC només per haver sortit del Parlament. L’error és cada cop més greu.

Passats tres segles de repressions, l’intolerant Rajoy arremeté judicialitzant la política;  ara, cada cop més enredat, les solucions agreugen el problema perquè no es desitja entendre el fons i, com més passa, més s’embolica. Cada possible donació aportant algun “caramel” per allisar la relació, només és un cataplasma que ho enreda encara més.

Com no poden entendre que el PP es va equivocar laminant l’Estatut de Catalunya i amb el suport de juristes polititzats van encendre els ànims de milions de catalans? Com no poden entendre que la política democràtica només es pot arreglar dialogant i no reprimint? Com no poden entendre que convocant unes eleccions amb els líders empresonats, amb el 155 en marxa i amb tot al seu favor també les van perdre? Com no poden entendre que Catalunya és diferent perquè ells els han negat la llengua i els poders de “nació” i els ha exercit la societat civil per iniciativa popular? Com no poden entendre que entitats com Òmnium, ANC, Plataforma per la Llengua i tantes altres nascudes des de les bases de qualsevol poblet o ciutat, substitueixen el que els han privat reprimint-nos? Com no poden entendre que la societat civil pagui de la seva butxaca aquestes organitzacions, les faci funcionar i mobilitzar, creï àmbits de discussió, cultura, esport, ciència, coneixement de la història, de la seva llengua i estimació per la bandera, i els blocs s’incrementin?

Com més accions s’emprendran des d’Espanya sense voler entrar al fons de la realitat, res s’arreglarà. I menys amb polítics i líders de la societat civil empresonats il·legalment, amb part del govern i el president exiliat, amb les ¾ parts d’alcaldes catalans pendents de judici i milions de persones protestant als carrers. Havent un 80% de catalans que demanen un referèndum quelcom molt greu succeeix i Madrid no se’n vol adonar ni solucionar.


Espanya, sense dubte, ja ha perdut “la región catalana”. Si no volen entendre la realitat, adéu-siau, senyors d’Espanya!                                                        

 

Participació