OPINIÓ

Som lo que juguem

«Només ens queda ser crítiques amb el màrqueting de gènere, amb la publicitat enganyosa, i amb la violència gratuïta. Aquest Nadal moltes caixes arribaran plenes d'amor i temps, de respecte, de necessària crítica i reflexió»

per Eva Campomar, La Ràpita, 21 de desembre de 2018 a les 10:54 |
El Nadal, unes dates on sembla que el temps compta, dies de retorns a casa, dies de menjades, abraçades i d'uns comptes enrere molt emocionants.

Quants dies falten perquè arriben els màgics, aquells que vénen de tan lluny en vaixell, en carruatges, a cavall, esquiant o fins i tot en helicòpter. Uns personatges que habiten la nostra cultura i que vénen carregats de caixes, paquets, regals, caixes buides de res i plenes de tot.

 

Caixa buida. Foto: Cedida


Avui compateixo una mirada personal, sobre la manera com acompanyem l'arribada de tantes caixes i de com, amb l'observació de tot plegat, en podem treure cadascú les nostres pròpies reflexions.

Comenta G. Rodari en el seu llibre L'Escola de fantasia, que allò que aprenen els infants de l'escola representa una centèsima part del que s'aprèn a casa, de l'entorn familiar, del carrer i dels mitjans (TV, internet).

En unes dates on els infants reben un bombardeig de missatges (catàlegs i anuncis) i preguntes, tals com, ja has escrit la carta als màgics?, ja t'has portat bé?, estaria bé preguntar-nos quin significat podria tenir per a nosaltres la frase, som lo que juguem

 

Acumulació de regals. Foto: Cedida


Moltes xerrades i converses compartides amb mares i pares que tot i viure en aquest món capitalista ens qüestionem moltes coses, entre una d'elles, com serà l'arribada de tantes caixes i intentarem fer acords perquè aquests dies es visquin en il·lusió, màgia i certa congruència, per a no caure en la sobreestimulació i la saturació.

Algunes famílies opten per fer arribar poques caixes, d'altres per fer-les aparèixer a poc a poc, altres escollint al detall el contingut de cada caixa, i també estan les que es deixen portar i accepten el que vingui, sense anar més enllà.
 

Joquina feta a mà. Foto: Cedida


Què passa si arriba una caixa amb una joguina bèl·lica, o una on l'infant consumeix violència, o una amb un missatge sexista, o una on la joguina ho fa tot.

I amb les caixes arriben les emocions, què passa amb les emocions?, sorpresa, excitació, decepció, il·lusió, desinterès, alegria, apatia, gelosia…
 

Joc poc estructurat. Foto: Cedida


És en aquest moment on la mirada atenta de la persona adulta ha d'estar preparada per acompanyar, un espai-temps amb les caixes i les seves emocions on jugar es converteixi en un moment màgic i que no ens condicioni tant el que hi havia dins de la caixa, ja que continuen sent caixes buides de res i plenes de tot. Encerts i errors.

Però seria interessant no banalitzar la seva arribada. No crec que hi hagi receptes miraculoses, totes les persones vivim el nostre Nadal com volem. Però seria interessant poder donar-li sentit a tot plegat i que no se'ns escapi de les mans per evitar al màxim que els nostres fills i filles siguin presoners i presoneres d'un capitalisme voraç.

Només ens queda ser crítiques amb el màrqueting de gènere, amb la publicitat enganyosa, i amb la violència gratuïta. Aquest Nadal moltes caixes arribaran plenes d'amor i temps, de respecte, de necessària crítica i reflexió.

Som lo que juguem, infants i grans.






 

 

Eva Campomar
Acompanyant del Bosc Escola Tataküa, Llicenciada en INEFC i Tècnica d'Educació Infantil
12/02/2019

(Des)aprenent, (de)construint

16/01/2019

La natura, espai d'aprenentatge actiu

21/12/2018

Som lo que juguem

22/11/2018

​Entre mecanicista i viva, quina escola habitem?

17/10/2018

Com està lo pati ? Ens Repensem

Participació