opinió

El controvertit ministre José Borrell

«Així, doncs, resulta que Sánchez s’ha trobat amb un ministre que provoca discòrdia dins i fora d’Espanya, quan el president necessita pau, tranquil·litat i diàleg per aguantar la cadira»

per Anton Monner, Gandesa, 29 de novembre de 2018 a les 12:36 |
Veuran que escric José i no Josep. I això que no sé com consta el seu nom al DNI. Juraria que es fa dir Josep quan li convé i Pep, la majoria dels cops, perquè des de jove ha viscut a Madrid, ha fet allà la carrera política des del primer dia i només apareix convenientment com a català al costat de SCC, prodigant paraulotes i mentides contra els independentistes.

Tan llarga té la llengua que al seu poble, la Pobla de Segur, li han retirat la confiança quan han sentit desqualificacions tan ofenedores. Anava al seu poble a fer de raier, vestint el mocador i els pantalons a mitja cama, només per propaganda. I ara, l’ajuntament, davant tanta arrogància difamatòria contra el majoritari sentiment popular, pretén canviar el nom del carrer que tenia i li donen el de 1 d’Octubre.


El president Sánchez va creure haver encertat elegint un “hooligan” de SCC, recordant el qualificatiu d’un diputat al Congrés. Ningú el podria acusar a futur de vendre’s a “los separatistas golpistas catalanes”, que els seus vots l’havien proclamat president.

El que no coneixia Sánchez és que en Pep havia venut accions d’Abengoa, seves o d’un parent, gràcies a la informació privilegiada quan ocupava l’alta direcció fruit de les portes giratòries.

Tampoc sabia que acusaria un diputat d’haver-lo escopit, dins el mateix palau del Congrés, fet que ningú va veure, tensant les relacions quan els necessita per votar els pressupostos.

Ningú pensava que s’enfrontaria amb el Regne Unit amb expressions com, “antes se romperá el Reino Unido que Catalunya de España”, com tampoc la queixa diplomàtica a França “per l’actuació de les armilles grogues”.


Així, doncs, resulta que Sánchez s’ha trobat amb un ministre que provoca discòrdia dins i fora d’Espanya, quan el president necessita pau, tranquil·litat i diàleg per aguantar la cadira.

Sense dubte, li anava bé que un català conegut a tota Europa, defensor a ultrança de “la Unidad Nacional” fos qui lloés les gràcies a l’extrema dreta catalana contra els independentistes. Però no sabia que li sortiria “rave” i la seva intolerància verbal perjudicaria la seva ambició personal i desacreditaria tot el govern de més femení de la història.

A Borrell li ha passat com a molts catalans que van a Madrid, on son ben admirats pels seus dots però que aviat han d’abandonar la seva catalanitat per ser admesos sense mantenir el pecat per ser-ho. I així poder disposar de sous, privilegis, presents i distincions que sovint passen de pares a fills i continuen infiltrats al sí de l’estructura dirigent de les elits madrilenyes.

Borrell, intel·ligent, sense dubte, hauria de recordar –i sembla que ho recorda però confonent el termes- el Tractat d’Utrecht. Hauria de saber que Castella va signar un acord amb Anglaterra, l’any 1713, en el qual regalava a perpetuïtat a la Corona Britànica el Penyal de Gibraltar.

La Castella Imperial i monàrquica dels Borbons, no l’Espanya com a estat que en aquell moment encara no existia com a tal, ho anava perdent tot; colònies, guerres, i la corrupció la corcava com ara. Una de les condicions del tractat esmentat, implicava, dins el context internacional, abandonar Catalunya que lluitava contra les armes de Felip V, per mantenir els seus furs i llibertats com a poble.

Així desatenien els catalans, assetjats entre França i Castella, que lluitaven a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, ara ja emperador, en morir el seu germà Jaume I. Borrell, Pep o Josep, tant se me'n dóna el nom, “mossega la coca” ben sovint i fa més nosa que menys al president Sánchez. Però el manté; no li queda altre  remei!                                                

 

Participació