OPINIÓ

​Entre mecanicista i viva, quina escola habitem?

«L’escola ha de ser un espai habitable de convivència i intercanvi relacional entre totes les persones que l'habiten, adultes i infants i amb la porta oberta a l'entorn, a la comunitat»

, La Ràpita | 22/11/2018 a les 13:14h
Despertar la consciència crítica i treballar-la col·lectivament és allò que ens mou a moltes de nosaltres a preguntar-nos, quina escola habitem?

Respondre a aquesta pregunta és un repte, donat el calidoscopi pedagògic i els contextos que es viuen a l'escola pública a dia d'avui.


Però és necessari reflexionar sobre els models que ens marquen el camí, per poder observar i qüestionar-nos l'escola que habitem. Perquè fent-ho podrem col·laborar en mantenir desperta l'emoció per a aprendre i acompanyar processos de vida des d'una mirada connectada a l'entorn, un espai educatiu que respongui a les necessitats de la societat que tots i totes projectem.

Quan F. Tonucci ens mostra La maquinària escolar, amb el seu traç ens presenta una escola subordinada al capitalisme, carregada de contradiccions i amb moltes desigualtats (gènere, culturals i econòmiques) amb temps de producció (timbre i estructuració) i dinàmiques mercantilistes (llibres de text). L'escola no és una fàbrica, l'escola és un verger.
 

F. Tonucci, La maquinària escolar.


I amb aquesta premissa em pregunto, quin sentit té mantenir un model mecanicista en un espai tan ple de vida i de diversitat?

Una escola mecanicista que es caracteritza per ser reproductora, sense cabuda per a la reflexió, crítica, creativitat i imaginació, no constructivista, sense llibertat per a proposar, expressar i consensuar. Una escola amb un excés de regulació (burocràcia), una organització inflexible i jeràrquica, tancada en el seu modus vivendi sense permeabilitat, estàtica i acomodada amb algunes zones de confort, canviar? per a què?
 

Distribució de cadires i taules en una escola convencional. Foto: Adrià Costa

 
Que curiós no voler el canvi, quan el canvi està al nostre voltant, canvi climàtic, polític, socioeconòmic ... Si volem construir i adaptar-nos al canvi haurem de buscar un altre model d'escola que contempli tot allò que s'hauria d'activar. Vivim una revolució i volem generar un canvi de paradigma oferint altres propostes d'organització en l'àmbit social, econòmic i educatiu.

Abracem una visió d'escola viva, no com a etiqueta, -que no ens agraden-, sinó com a realitat. Una realitat que hem de construir diàriament des de la reflexió, per a cultivar la consciència col·lectiva d'allò què fem i com ho diem, com ho sentim i com ho compartim.

L'escola, per a moltes de nosaltres, és un organisme viu on els nostres fills i filles es passen moltes hores al dia. L'escola ha de ser un espai habitable de convivència i intercanvi relacional entre totes les persones que l'habiten, adultes i infants i amb la porta oberta a l'entorn, a la comunitat. 

Una escola que motivi a experimentar, moure's, observar, pensar i criticar constructivament on l'infant es trobi acompanyat per persones adultes que l'ajudin a mantenir despert el sentit innat de meravellar-se. I per això es necessiten persones adultes que se sentin cuidades, amb unes ràtios amb més sentit comú, amb temps per l'observació i un treball en equip sa i coherent, on la pedagogia de les emocions i dels aprenentatges es trobin en equilibri.
 

Exemple d'escola vivencial. Foto: Saba Verda International School


I posats en aquest punt, podem preguntar-nos, com ho podem construir tot això? Doncs em ve a la ment una pel·lícula que m'agrada molt, La estrategia del caracol, un film colombià que a través del drama i la comèdia satírica reflecteix un procés de construcció d'una estratègia col·lectiva, per part d'un grup de persones diverses i amb idearis diferents però amb la motivació de lluitar en contra de la injustícia del poder, un poder que fins i tot és capaç de congelar i fer canviar una decisió del Tribunal Suprem. Alguna cosa hauria de canviar...
 

El Bosc Escola Tataküa, a Amposta Foto: Cedida

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Eva Campomar
Acompanyant del Bosc Escola Tataküa, Llicenciada en INEFC i Tècnica d'Educació Infantil
Imatge il·lustrativa
La formació d'ultradreta, que compta amb una seu a Tarragona (la primera de Catalunya) vol estendre la seua influència al sud del país.
Daniela Gil i Enric Adell.
Daniela Gil i Enric Adell. | Cedida
Només un dels dos acabarà formant part de la llista en coalició amb EH-Bildu i BNG
La directora general d'Indústria, Matilde Villaroya, va entregar el premi al director de l'Eufònic, el rapitenc Vicent Fibla
La directora general d'Indústria, Matilde Villaroya, va entregar el premi al director de l'Eufònic, el rapitenc Vicent Fibla | Cedida
El guardó, impulsat per l'Ajuntament de Terrassa, reconeix la tasca del festival impulsat des de les Terres de l'Ebre com element potenciador de la innovació en l'àmbit estatal
El moment de l'entrega del reconeixement.
El moment de l'entrega del reconeixement. | Cedida
Un total de 81 municipis catalans reben el Certificat de la Fundació Carles Pi i Soler
Olivera monumental en una finca en desús.
Olivera monumental en una finca en desús. | ACN
El projecte farà inventari de les finques en desús per oferir-les a aturats i agricultors
Quim Torra, durant l'entrevista a RAC1 este dijous.
Quim Torra, durant l'entrevista a RAC1 este dijous.
Imatge il·lustrativa
El ple va provar este dilluns una moció, presentada per la CUP, que s'havia desestimat feia un any i mig quan es va supeditar al catàleg de simbologia feixista que enllesteix el consistori
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017.
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017. | CUP-AE
L'estiu de l'any passat el republicà va denunciar que dos joves havien pintat el monument franquista
NacióDigital
NacióDigital | ND
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts