OPINIÓ

​Entre mecanicista i viva, quina escola habitem?

«L’escola ha de ser un espai habitable de convivència i intercanvi relacional entre totes les persones que l'habiten, adultes i infants i amb la porta oberta a l'entorn, a la comunitat»

per Eva Campomar, La Ràpita, 22 de novembre de 2018 a les 13:14 |
Despertar la consciència crítica i treballar-la col·lectivament és allò que ens mou a moltes de nosaltres a preguntar-nos, quina escola habitem?

Respondre a aquesta pregunta és un repte, donat el calidoscopi pedagògic i els contextos que es viuen a l'escola pública a dia d'avui.


Però és necessari reflexionar sobre els models que ens marquen el camí, per poder observar i qüestionar-nos l'escola que habitem. Perquè fent-ho podrem col·laborar en mantenir desperta l'emoció per a aprendre i acompanyar processos de vida des d'una mirada connectada a l'entorn, un espai educatiu que respongui a les necessitats de la societat que tots i totes projectem.

Quan F. Tonucci ens mostra La maquinària escolar, amb el seu traç ens presenta una escola subordinada al capitalisme, carregada de contradiccions i amb moltes desigualtats (gènere, culturals i econòmiques) amb temps de producció (timbre i estructuració) i dinàmiques mercantilistes (llibres de text). L'escola no és una fàbrica, l'escola és un verger.
 

F. Tonucci, La maquinària escolar.


I amb aquesta premissa em pregunto, quin sentit té mantenir un model mecanicista en un espai tan ple de vida i de diversitat?


Una escola mecanicista que es caracteritza per ser reproductora, sense cabuda per a la reflexió, crítica, creativitat i imaginació, no constructivista, sense llibertat per a proposar, expressar i consensuar. Una escola amb un excés de regulació (burocràcia), una organització inflexible i jeràrquica, tancada en el seu modus vivendi sense permeabilitat, estàtica i acomodada amb algunes zones de confort, canviar? per a què?
 

Distribució de cadires i taules en una escola convencional. Foto: Adrià Costa

 
Que curiós no voler el canvi, quan el canvi està al nostre voltant, canvi climàtic, polític, socioeconòmic ... Si volem construir i adaptar-nos al canvi haurem de buscar un altre model d'escola que contempli tot allò que s'hauria d'activar. Vivim una revolució i volem generar un canvi de paradigma oferint altres propostes d'organització en l'àmbit social, econòmic i educatiu.

Abracem una visió d'escola viva, no com a etiqueta, -que no ens agraden-, sinó com a realitat. Una realitat que hem de construir diàriament des de la reflexió, per a cultivar la consciència col·lectiva d'allò què fem i com ho diem, com ho sentim i com ho compartim.

L'escola, per a moltes de nosaltres, és un organisme viu on els nostres fills i filles es passen moltes hores al dia. L'escola ha de ser un espai habitable de convivència i intercanvi relacional entre totes les persones que l'habiten, adultes i infants i amb la porta oberta a l'entorn, a la comunitat. 

Una escola que motivi a experimentar, moure's, observar, pensar i criticar constructivament on l'infant es trobi acompanyat per persones adultes que l'ajudin a mantenir despert el sentit innat de meravellar-se. I per això es necessiten persones adultes que se sentin cuidades, amb unes ràtios amb més sentit comú, amb temps per l'observació i un treball en equip sa i coherent, on la pedagogia de les emocions i dels aprenentatges es trobin en equilibri.
 

Exemple d'escola vivencial. Foto: Saba Verda International School


I posats en aquest punt, podem preguntar-nos, com ho podem construir tot això? Doncs em ve a la ment una pel·lícula que m'agrada molt, La estrategia del caracol, un film colombià que a través del drama i la comèdia satírica reflecteix un procés de construcció d'una estratègia col·lectiva, per part d'un grup de persones diverses i amb idearis diferents però amb la motivació de lluitar en contra de la injustícia del poder, un poder que fins i tot és capaç de congelar i fer canviar una decisió del Tribunal Suprem. Alguna cosa hauria de canviar...
 

El Bosc Escola Tataküa, a Amposta Foto: Cedida

 

Eva Campomar
Acompanyant del Bosc Escola Tataküa, Llicenciada en INEFC i Tècnica d'Educació Infantil
26/03/2019

​Revolucions diàries

12/02/2019

(Des)aprenent, (de)construint

16/01/2019

La natura, espai d'aprenentatge actiu

21/12/2018

Som lo que juguem

22/11/2018

​Entre mecanicista i viva, quina escola habitem?

17/10/2018

Com està lo pati ? Ens Repensem

Participació