opinió

Defensar els Pirineus per salvar el Delta

«El pantà de Yesa no només és una injustícia pels habitants de Jacetania. L'aigua i els sediments que es quedin al pantà de Yesa són sediments i aigua que no aportaran els afluents d'aquesta zona del Pirineu aragonès a l'Ebre»

, Móra d'Ebre | 05/11/2018 a les 12:17h

pantà de Yesa des del poble abandonat d'Escó. Foto: Núria Caro


El passat 28 d'octubre es va fer la segona marxa a Yesa. Una marxa en bicicleta, en contra del recreixement del pantà de Yesa, que passa pels diferents pobles afectats pel pantà.

L'embassament es va acabar de construir l'any 1959, després d'expropiar els terrenys més fèrtils i les cases de Tiermas, Escó i Ruesta, tres pobles de la comarca aragonesa de Jacetania. Els terrenys d'aquests tres municipis van ser inundats pel pantà igual que unes aigües termals situades a la població de Termas, unes aigües que eren el motor turístic de la comarca -on fins i tot s'anava a banyar la reina Isabel ll i altres destacats burgesos del segle XIX i principis del XX-. A Franco no li va importar acabar amb el motor agrícola i turístic d'aquests pobles, ni deixar als habitants sense poble, sense casa.

Ara, alguns d'aquests exhabitants estan intentant recuperar les seves cases però de moment la CHE no els hi vol tornar. I no només això, sinó que pretén ampliar el pantà inundant el camí de Santiago (declarat patrimoni de la humanitat per l'UNESCO) i terrenys d'altres pobles com Artieda o Sigüés.

Aquest pla d'ampliació del pantà -per emmagatzemar més aigua dels afluents de l'Ebre- era una de les propostes del Pla Hidrològic Nacional de José María Aznar. Juntament amb el transvasament de l'Ebre també es va aprovar l'ampliació de Yesa. La població vam poder aturar el transvasament, però no l'ampliació de Yesa. Per això si ara aneu per aquella zona, veureu la construcció d'un mur davant la població de Sigüés, un mur per evitar la inundació de la població en cas que el pantà es desbordi.

Un dels pobles més afectats per l'ampliació d'aquest pantà i, al mateix temps, un dels pobles que més s'ha unit, és el municipi d'Artieda, que no arriba als 100 habitants i que va plantar cara com ningú a l'estat espanyol: aquella batalla sí va ser un autèntic David contra Goliat.

L'any 2003 van començar les expropiacions, l'Estat va intentar expropiar els terrenys en diverses ocasions: L'intent més polèmic i que més va sonar, va ser l'intent d'expropiació del 10 d'octubre de 2012. L'estat espanyol va utilitzar totes les seves armes, i mai més ben dit, en aquesta ocasió els funcionaris de la CHE encarregats de l'expropiació van anar acompanyats dels antiavalots.

Quan es van trobar la carretera tallada per la gent d'Artieda i de la resta de la comarca, els membres de la CHE es van quedar dintre dels cotxes mentre els antiavalots no van dubtar en utilitzar la màxima brutalitat possible contra joves, nenes i gent gran que estava asseguda a una carretera per defensar les seves cases, les seves vides.

Amb els cops de porra i els caps oberts l'Estat no en va tenir prou i va judicialitzar la lluita contra el creixement de Yesa. Va imputar 8 persones -coneguts com "los 8 de Yesa"-, acusades d'atemptat contra l'autoritat perquè -segons els agents- aquestes 8 persones van agredir als antiavalots. Els vídeos de la defensa demostraven tot el contrari, però l'acusació estava basada en uns vídeos de la policia que ningú de la defensa va poder veure.

Demanaven un total de 27 anys de presó, i finalment van ser condemnats a 2 anys de presó però com cap dels 8 tenia antecedents, ningú hi va entrar.

El pantà de Yesa no només és una injustícia pels habitants de Jacetania, també és un perill per la comarca, ja que l'any 2004 van aparèixer esquerdes de gran tamany i el 2006 va produir-se un lliscament de terres de 3,5 milions de metres cúbics i al 2007 es van reobrir les esquerdes i els forats i també es va enfonsar la pista que recorre la vessant esquerra.

També és un problema per al nostre riu i per al seu Delta. L'aigua i els sediments que es quedin al pantà de Yesa són sediments i aigua que no aportaran els afluents d'aquesta zona del Pirineu aragonès a l'Ebre.

I guardar més aigua a Yesa, per què? Quina utilitat tindrà aquesta aigua? Serà per millorar la vida de la gent d'Aragó? O només serà per regalar una obra més a Florentino Pérez i especular amb l'aigua?

Diuen que l'or del segle XXI serà l'aigua. Serà l'aigua per als especuladors que només busquen enriquir-se a costa de la natura i del poble. Els problemes amb l'aigua es podrien acabar amb una bona gestió, pública, de l'aigua, amb una nova cultura de l'aigua.

Una cultura que respecti la natura, una cultura que no busqui l'aigua dolça fàcil dels rius per enriquir-se, que miri cap al mar. Hem de treballar per millorar la tecnologia per dessalar l'aigua i deixar als rius que recuperin el seu estat natural. Així recuperarem l'entorn natural que tant ha malmès l'ésser humà, i així tothom podrà tenir accés a l'aigua sense risc que s'acabi.

Diuen que el preu de l'aigua pujaria, però per això el servei d'aigua ha de ser públic, les institucions han de tenir el control de l'aigua i vetllar que tothom tingui accés i que la flora i la fauna dels rius i deltes no vegi en perill els seus entorns.

En resum: hem de treballar per una gestió pública de l'aigua on la població tingui poder de decisió.

"Yesa no s'imple y Artieda se defende"

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Àlex de la Guia
Jove de Móra d'Ebre, un dels impulsors del projecte "Generació #LoRiuÉsVida", tècnic superior en química ambiental. Implicat en les reivindicacions del territori, en especial contra el cementiri nuclear i el transvasament de l'Ebre. Exportaveu de les Joventuts d'Esquerra Republicana Terres de l'Ebre, actualment secretari nacional de les Joventuts d'Esquerra i regidor d'ERC a Móra d'Ebre.
Una vaga d'estudiants a Tarragona, en una imatge d'arxiu.
Una vaga d'estudiants a Tarragona, en una imatge d'arxiu. | Jonathan Oca
Reclama una assignatura d'educació sexual inclusiva a centres públics i privats per educar "contra el masclisme i el sexisme"
Camions amb pancartes enganxades al frontal, durant la marxa lenta de l'11 d'octubre.
Camions amb pancartes enganxades al frontal, durant la marxa lenta de l'11 d'octubre. | ACN
La iniciativa estableix compensacions del 100% en els trams restringits i del 75% per als camions en trànsit
Caixes de cranc blau a subhasta a la llotja de la Ràpita, esta tarda.
Caixes de cranc blau a subhasta a la llotja de la Ràpita, esta tarda. | S.B.
"El repte és connectar la producció del Delta amb mercats internacionals on el cranc blau és molt valorat", ha afirmat el director general de Pesca, Sergi Tudela
Meritxell Roigé, l'alcaldessa de Tortosa i presidenta del CAT.
Meritxell Roigé, l'alcaldessa de Tortosa i presidenta del CAT. | ACN
La plataforma avisa Roigé que si fa una gestió continuista perpetuarà un model de desenvolupament que perjudica les Terres de l'Ebre
Representants de la Diputació de Tarragona i Caixabank.
Representants de la Diputació de Tarragona i Caixabank. | Cedida
La Diputació de Tarragona i Caixabank calculen que estos caixers han permès l'estalvi de més de 170.000 quilòmetres als usuaris
Imatge il·lustrativa
El ple va provar este dilluns una moció, presentada per la CUP, que s'havia desestimat feia un any i mig quan es va supeditar al catàleg de simbologia feixista que enllesteix el consistori
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017.
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017. | CUP-AE
L'estiu de l'any passat el republicà va denunciar que dos joves havien pintat el monument franquista
Convocades per la Falange, una trentena de persones van cantar el 'Cara al sol'
NacióDigital
NacióDigital | ND
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts