opinió

Els polítics mentiders

«I vet aquí els polítics mentiders i mediocres que ens manen. Per mantenir el poder, moguts pel darrera per uns pocs que són els autèntics senyors del comandament, es maltracten públicament»

per Anton Monner, Gandesa, 22 d'octubre de 2018 a les 11:46 |
Qualsevol oient s’ha d’esgarrifar quan a Madrid, en seu parlamentària, els principals líders polítics es maltracten de mentiders. Quan estan reunits internament potser no s’insulten; dinaran junts, es pegaran copets a l’espatlla, s’apujaran les retribucions i la cosa no passarà “més enllà”, negociant algunes lleis. Però quan hom escolta com es tracten de mentiders, i resta retransmès públicament, resulta un espectacle deplorable que la desqualificació arriba al desprestigi total.

Tant és així que la veu del carrer és que tots els polítics son iguals i només cerquen el benefici personal, jugant amb els diners i el benestar de la societat; provoquen el rebuig generalitzat, malgrat que sense polítics el món no podria funcionar. Algú ha de reglamentar els interessos del poble; la política, en definitiva és necessària per fer funcionar les estructures socials. No sé si els polítics d’arreu dels països son iguals però el que si sé és que a Espanya s’ha arribat a la degradació absoluta quan per tapar les seves vergonyes, la corrupció generalitzada, amb estudis universitaris regalats inclosos, s’insulten i s’aplaudeixen.

 
Arribo a la conclusió que Espanya és diferent a la resta del món. Sempre com a Estat ha cercat l’aïllament per evitar les influències innovadores que a les elits dominants mai els han convingut canviar; preservar l’autoritat d’uns quants que, sent o no polítics, els han concedit el poder d’influir en benefici dels seus interessos per sobre dels de la comunitat. I en cada època els grups de pressió dirigents, cercant els favors que els han de beneficiar, sempre han florit. Vet aquí les guerres civils dels darrers segles i la lluita pel manteniment del passat amb voluntat d’evitar el canvi i el progrés. I com a resultat sempre han guanyat els mateixos; i si en algun moment han perdut, també s’han situat on ha calgut per seguir manejant el govern corresponent, sigui dictadura o democràcia. Com quan van decidir que l’ample del ferrocarril havia de ser diferent a l’europeu per preservar l’aïllament espanyol. O quan els grans terratinents del sud de la península representaven les elits que pel poder econòmic i pels títols nobiliaris dominaven les estructures estatals. Però quan han perdut el poder per un costat l’han guanyat per un altre i, ells o uns altres, segueixen dominant el centres de decisió, igual que avui els grans poders fàctics fan i desfan al seu gust.
 
I vet aquí els polítics mentiders i mediocres que ens manen. Per mantenir el poder, moguts pel darrera per uns pocs que són els autèntics senyors del comandament, es maltracten públicament. I quan se’ls acaba el poder dels ministeris, els que s’han acusat de mentiders se’ls concedeixen cadires on perceben substancioses remuneracions econòmiques als consells d’administració malgrat llurs ineptituds pel càrrec assignat. I tenim l’exemple del ministre Borrell, el de “la desinfecció”, que per justificar la venda d’accions d’Abengoa amb informació privilegiada, s’embolcalla amb la bandera radical de SCC, expulsant del cos diplomàtic el representant de Flandes, o cessant el consol de Grècia.

 
Per tots aquests no cal canviar res. Queda palès quan, Pedro Sánchez, incorpora al Consell d’Estat a l’exvicepresidenta Soraya, la de “la liquidació” i la del 155. Malgrat que Franco hagi mort, llurs poders magnètics segueixen encarrilant des de l’obscuritat la vara de manar. Si res no canvia, els líders polítics d’aquesta Espanya, que arrastra tanta immundícia des del poder judicial, el polític i els serveis d’ordre públic, es seguiran insultant i tractant de mentiders. Mentre la degradació política va d’augment mantenint empresonats i exiliats els líders catalans injustament davant una Europa sorpresa. Tot plegat és insostenible!            
 

 

Participació