procés català

Error o necessitat?

«Uns i altres no tenen altre remei d’entendre’s però existeixen tres temes de difícil solució; el presos polítics, l’1-O i el 27-O. Tres patates calentes provocades pel govern de Rajoy que o s’arreglen o poden destruir Espanya i la Unió Europea»

per Anton Monner, Gandesa, 3 d'agost de 2018 a les 10:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'agost de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El PSOE i Pedro Sánchez han de maniobrar continuadament per subsistir en el govern. I això provoca problemes que els han de solucionar a mesura que van apareixent. I no son pocs! Per un costat han de tapar molts forats de l’anterior govern, no disposa de majoria i el Senat pot, amb els senadors del PP, fer caure qualsevol de les seves propostes.

Tot resulta difícil però de les dificultats neix el diàleg, la necessitat d’entendre’s i el coneixement d’executar moviments impensats en el moment, però factibles en el temps. I en política tot aquest enrenou, si es pot i s’ha consensuat el suficient, obliga a pensar, treballar i arreglar-ho. El govern del PSOE va nàixer amb aquesta pedra a la sabata i sap que únicament enraonant pot aconseguir subsistir i reeixir.


L’enderrocament de l’Estatut pel PP va provocar el distanciament amb el govern català, a la vegada que la indignació del poble. Mai s’haurien manifestat milions de persones de no sentir-se enganyats i la continua acció premeditada de judicialitzar el problema pensant que empresonant, multant i coaccionant matarien per sempre més els sentiments del poble català.

Aquesta equivocació, que el PSOE pretén arreglar amb el diàleg negat anteriorment, amb obres i realitats, és una ratera tramposa que ha posat a mans dels responsables catalans. Uns i altres no tenen altre remei d’entendre’s però existeixen tres temes de difícil solució; el presos polítics, l’1-O i el 27-O. Tres patates calentes provocades pel govern de Rajoy que o s’arreglen o poden destruir Espanya i la Unió Europea.

Des de Madrid no saben, no volen conèixer i no s’ho creuen perquè estant imbuïts en la mentida continuada escampada per la seva premsa i la televisió. Ni els mateixos polítics saben interpretar on han arribat els errors d’en Rajoy! Només cal llegir o sentir relats periodístics inventats, que es reprodueixen en els mitjans de la capital i de retruc també a la resta d’Espanya. Informen del que voldrien que fos la notícia i si cal disfressen el que significa allò que ha succeït. Manipulen, creen invencions com si fossin fets reals i es queden tan tranquils.

Les resolucions del jutge Llarena en son un exemple; la major part de juristes espanyols advertiren un cop i un altre dels errors en les euro ordres d’extradició. Advertiren tanmateix que no existia ni la rebel·lió, ni la malversació. Llarena, però, impulsat pels sentiments i per la ideologia més que per la justícia, es va equivocar continuadament. I ara la majoria de la premsa culpa al “tribunal regional” –i no federal- alemany amb ànims burlaners.


El ridícul majestuós de Llarena i els tribunals superiors que li donen suport impulsats també pels sentiments i mai per la llei, son injustificables en un estat de dret. Però ho mantenen i els culpables son els altres. Vet aquí que el PSOE s’ha d’enfrontar amb tants problemes. El diàleg que ha establert serà molt difícil per ells però tampoc gens fàcil pels governants catalans. Les solucions i els equilibris de PP i Cs lluitant qui dels dos reclama una política més dura i repressiva contra Catalunya, li donen un marge d’actuació molt curt. I per això el marge d’error pot ser gran per un costat i per l’altre però la necessitat de raonament s’imposa.

De Catalunya hom veu que els presos s’han d’alliberar tot seguit, però tampoc es pot oblidar la realitat que Rajoy va provocar amb la seva actitud negativa i discordant; s’haurà de solucionar el dia 1-O, i el 27-O. Tots resulta difícil però la necessitat s’imposa per bé de tots.

 

Participació