La Mariona va a la piscina de l'Ametlla del Vallès de tota la vida. Tota la vida s'hi ha volgut banyar sense part de dalt, però l'últim cop que va provar-ho, el socorrista va avisar la policia. Ella va adduir que altres estius ho havia fet lliurement, sense que ningú hi posés cap pega, i van assenyalar-li el cartell de l'entrada, que reflectia la normativa que potser no existia temps enrere, i que entre altres coses, deia: «prohibit fer topless». Ella va assenyalar l'altra gent que aquell dia es banyava tan tranquil·lament amb els pits a l'aire i va demanar perquè a aquelles persones no els deien res. «Dona, ells són homes!».
Sí, tu, sense amagar-se'n. Els responsables de la piscina, seguint ordres de l'Ajuntament, van reconèixer una discriminació claríssima per motiu de gènere i es van quedar tan amples perquè «els pits dels homes no compten». Potser esteu pensant que és evident que no és el mateix un home que ensenya els pits o una dona que ensenya els pits, i llavors jo us demanaré que hi pensem plegats una mica més.
La norma social que impedeix mostrar algunes parts del cos segons el gènere en què t'hagin classificat no només és injusta, és absurda. Aquesta setmana teníem Judith Butler a Barcelona, que va fer una xerrada molt assequible sobre el sistema de gèneres per a 330 adolescents privilegiats que van poder escoltar-la al CCCB. Potser als responsables de les normatives de les piscines els aniria bé que els en fessin un resum per entendre que hi ha moltes maneres de ser home, que hi ha moltes maneres de ser dona, que hi ha moltes maneres de no ser cap de les dues coses, i que dividir-nos pel cos que ens ha tocat no és el més adequat. Però més enllà de teories queer, qualsevol que tingui ulls a la cara ha vist a la seva vida que la varietat de cossos que classifiquem a una banda i l'altra de la frontera entre homes i dones és tan immensa que sembla inabastable. Com ho saps, quan mires algú, que és una dona o que és un home? Sempre pots pujar-hi de peus, que no t'has equivocat?
D'altra banda, assumir que les dones ens hem de tapar els pits perquè "és una part sexual" és tornar a posar sobre la responsabilitat la mirada erotitzada, potenciada des de tots els fronts del discurs patriarcal. Primer ens erotitzen i després ens exigeixen que ens tapem, mentre ells van tan feliços sense sostenidors molls a sobre els mugrons, sense estretors, sense molèsties...
Si fos per mi, a la piscina tothom s'hi banyaria com volgués, també sense part de baix, si li ve de gust, és la manera més còmoda. Però en tot cas, si hi ha un codi de vestir que cal respectar, l'ha de respectar tothom. Ens tapem tots els genitals? D'acord. Ens tapem tots els pits? D'acord. Ara, unes ens hem de tapar obligatòriament i els altres no? I què més. Segle XXI, senyors. Quedi clar que no es tracta d'obligar ningú a anar ensenyant els pits: qui se'ls vulgui tapar és lliure de fer-ho. Es tracta només d'acceptar que tenim lleis nacionals contra la discriminació per raó de gènere, i que les normatives municipals no se les poden saltar.
Aquesta qüestió no afecta només l'Ametlla del Vallès, afecta moltíssimes piscines arreu de Catalunya. I la meva proposta és clara: campanya pels mugrons lliures arreu del país. I a qui li molesti, que no miri.