Sembla mentida però aquest dimecres
han hagut de declarar com a imputats cinc guàrdies civils per les càrregues de l'1 d'octubre a Sant Carles de la Ràpita. La població de l'Ebre va ser una de les més castigades per la repressió de la policia espanyola amb un centenar de persones ateses al CAP, de les quals una vuitantena es van considerar ferides. L'Ajuntament va posar a disposició dels afectats un servei jurídic, format per quatre advocats voluntaris, que han aconseguit portar els agents a la justícia.
Els guàrdies civils –que a diferència de l'1-O no s'han desplaçat a les Terres de l'Ebre i han declarat per videoconferència des de Valdemoro- han defensat la “proporcionalitat” de la càrrega policial que va deixar desenes de veïns amb el cap obert. De fet, han assegurat que es van “protegir” de la “resistència activa” que exercien els veïns per intentar salvar el col·legi electoral.
Les fotografies i vídeos d'aquell matí a la Ràpita deixen clara que l'actuació de la Guàrdia Civil no va ser “proporcionada”. Fins i tot,
els agents van estar a punt d'atropellar un manifestant quan marxaven del poble en una escena que hauria pogut acabar amb drama i sortosament només va fer augmentar la indignació d'uns veïns que hores d'ara encara no se'n saben avenir de la violència policial.
Els agents imputats per un jutjat d'Amposta –a diferència dels “Jordis”, els consellers i les desenes de càrrecs electes, bombers, mestres, pallassos i veïns amb causes pendents- estan ben tranquils. Saben que protegien Espanya a cops de porra i que l'Estat els protegirà fins a les últimes conseqüències. És la força de tenir un estat, una força que segurament l'independentisme no va saber valorar: ara en paga les conseqüències i caldrà tenir-la molt en compte en un futur. Ara bé, els servirà per sortir impunes però no els permetrà sumar ni una sola complicitat més.