La Unió Europea també es fa des d'Amposta

«La Unió Europea del futur no només ha de ser un projecte per als ciutadans, sinó que ha de ser una projecte dels ciutadans. I per això cal un gran debat»

Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/10/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Europa viu un moment crític. Un moment de reptes majúsculs com el Brèxit, l'arribada massiva de refugiats, les conseqüències dramàtiques de la crisi econòmica o els atemptats terroristes a Brussel·les, Niça o Paris. Europa es veu obligada a repensar el seu futur. Calen solucions efectives per afrontar les qüestions més urgents i, alhora, obrir un debat de fons sobre com volem que sigui la Unió Europea i quines han de ser les noves bases per seguir endavant.

Des de la seva fundació, l'any 1951, i des del nostre ingrés ara fa 30 anys, la Unió Europea forma part de les nostres vides. Les decisions que es prenen a la UE ens toquen directament i tenen conseqüències en el nostre dia a dia. Les tenen a La Sènia, a Amposta o a Alcanar, igual que als pobles i ciutats de Suècia, Grècia, Irlanda o Polònia. Coses que hem assumit com a quotidianes, com l'oportunitat de fer un Erasmus, pagar amb una mateixa moneda, tenir Denominacions d'Origen Protegides per la UE (com l'arròs del Delta de l'Ebre o l'Oli del Baix Ebre - Montsià) o poder viatjar pel continent sense passaport, són exemples del que implica pertànyer a la Unió Europea.

Però darrerament molts ciutadans se n'han adonat que temes tan cabdals com la política energètica, les mesures per lluitar contra el canvi climàtic, la manera com acollim els refugiats, la política econòmica o els tractats internacionals de lliure comerç també són d'abast europeu. Mai com fins ara s'havia parlat tant de la UE i, per això, ara més que mai els ciutadans volen dir-hi la seva.

La Unió Europea del futur no només ha de ser un projecte per als ciutadans, sinó que ha de ser una projecte dels ciutadans. I per això cal un gran debat. El president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, el primer a ser escollit pels europeus, ha demanat una reflexió sobre el futur de la Unió d'aquí al 25 de març del 2017, quan celebrarem el 60è aniversari del tractat de Roma que va crear la Comunitat Econòmica Europea. Tots estem convidats a participar-hi, i aquest "tots" inclou, naturalment, els ciutadans del Montsià.

Per això, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l'Ajuntament d'Amposta hem organitzat un acte que parteix d'una pregunta clara i directa: quina Europa vols? Serà un diàleg obert a tothom, on abordarem els reptes més urgents que té la Unió, les prioritats que s'ha marcat la Comissió Europea per fer-hi front i les vies que tenim, com a ciutadans, per participar de la presa de decisions a la UE. També per recollir les idees i les preocupacions dels montsianencs, i fer-les arribar a Brussel·les. Perquè la Unió Europea també es fa des dels municipis, us esperem aquest dimecres per parlar-ne i, sobretot, per escoltar-vos.

(El diàleg 'Quina Europa vols' tindrà lloc el Dimecres 19 d'octubre, a les 18h, a al Teatre del Casal (Carretera de la Simpàtica 6, Amposta).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Adam Tomàs i Ferran Tarradellas
Alcalde d'Amposta i director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, respectivament.

Matteo Guidi, al centre de la imatge entre Manel Margalef i Juan Canela, durant la inauguració
Matteo Guidi, al centre de la imatge entre Manel Margalef i Juan Canela, durant la inauguració | Cedida
01/01/1970
Es tracta d’una peça d’àudio i vídeo creada a la presó de dones de Brians
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; l'alcalde de la Palma d'Ebre, Gil Martí; la tinent d'alcalde de Vinebre, Maria Pilar Rams, entre altres autoritats, este 16 de juny del 2018.
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; l'alcalde de la Palma d'Ebre, Gil Martí; la tinent d'alcalde de Vinebre, Maria Pilar Rams, entre altres autoritats, este 16 de juny del 2018. | Cedida
01/01/1970
Josep Poblet va inaugurar esta via que s'ha ampliat i condicionat en gairebé dos quilòmetres
Olivera mil·lenària de la finca de l'Arión a Ulldecona.
Olivera mil·lenària de la finca de l'Arión a Ulldecona. | Sofia Cabanes
01/01/1970
El SIPAM Oliveres Mil·lenàries Territori Sénia té com a objectiu la conservació i posada en valor d'estos autèntics monuments vius i de tot el seu entorn
Plaça de l'Ajuntament de Tortosa
Plaça de l'Ajuntament de Tortosa
01/01/1970
L'equip de govern aprova el PEF amb el vot contrari de Movem Tortosa i la CUP i l'abstenció del PSC i el PP
Entrada als serveis territorials d'Ensenyament a Tortosa.
Entrada als serveis territorials d'Ensenyament a Tortosa. | Cedida
01/01/1970
Es tracta d'una acció contra les entrevistes personals i per la derogació del decret de plantilles
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència.
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP.
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
NacióDigital
NacióDigital | ND
01/01/1970
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts