Parlem d’activisme i de pedagogia

«Pel camí, el soroll no ens deixat escoltar el dolor d’allò que per als familiars de víctimes i represaliats del franquisme, gent silenciada i oblidada, representa el monument».

per Toni Royo, Tortosa | 23 de maig de 2016 a les 18:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A aquestes alçades es fa difícil aportar noves raons quan les millors argumentacions, les més fines, ja s’han fet: Marta Rojals, Montse Castellà o Josep F. Moragrega, entre d’altres. La gent de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes, tenaços i infatigables amb la campanya Vergonya Monumental, i la CUP, el partit que més explícitament s’ha mostrat per la retirada del monument franquista, completen el quadre de les veus que més estan aportant al debat al voltant de la consulta sobre el futur del monument.
 

Els partidaris del manteniment de la icona franquista de Tortosa han creat una plataforma i tenen amb el Partit Popular el seu més inequívoc valedor. I entremig, la resta de partits, des dels que no es posicionen i donen llibertat de vot als militants (Convergència) fins als que fan ‘postureig’. Perquè hem de reconèixer que hi ha postureig i el que menys importa és la retirada del monument. Que passi el més ràpid possible la consulta amb el mínim desgast polític.
 

Els partits s’han instal·lat en el convenciment de què “en els temps que corren” la presència del monument enmig del riu és un tema menor per la ciutadania que el percep amb indiferència de tan integrat que el té. I estant així les coses, sacsejar les consciències podria ser contraproduent i fer-los perdre vots, però el seu perfil baix tampoc els ajudarà a guanyar-ne. Ni un acte públic, ni la voluntat de generar debat i sana reflexió al voltant d’una taula, tot i ser conscients que no s’hauria de plebiscitar el monument franquista. La Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com Llei de Memòria històrica, en el seu l’article 15.1, indica que “Les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”.
 
A banda, la polarització tampoc ha contribuït a generar un diàleg serè i allunyat de les tensions i retrets. Pel camí, el soroll no ens deixat escoltar el dolor d’allò que per als familiars de víctimes i represaliats del franquisme, gent silenciada i oblidada, representa el monument.
 
Semblaria que l’activisme fa temor, no sigui que ens faci perdre votants, ja per identificació amb la CUP –si insistim molt en la retirada- o amb el PP –per defensar el manteniment-, sens dubte els partits més desacomplexats a l’hora d’esgrimir les seues raons.
 
Només així s’entén l’escàs activisme dels partits, exceptuant la CUP, que es declaren a favor de la retirada del monument. L’únic acte públic per part dels partits del consistori que es farà durant la ‘campanya’ de la consulta serà l’acte organitzat per la CUP amb David Fernàndez? Vinga que ens estan observant la resta de les Terres de l’Ebre i Catalunya! Poc o molt, no ho sabem, però la nul·la mobilització danya la imatge d’aquests partits.
 
I per què els partits no busquen clarificar el que significa reinterpretar el monument si finalment es queda on està, veient l’escassa mobilització, o bé explicar qui hauria de pagar la seua retirada? Mentrestant deixen que el carrer s’ompli la boca de ficcions i de llegendes. Com es pot permetre aquesta desinformació? La desinformació anima l’immobilisme. És l’efecte buscat? Només cal escoltar aquelles veus que justifiquen el manteniment per l’elevat cost de treure el monòlit “en els temps que corren”, però, segur que ho hauria de pagar l’Ajuntament? I segur que dur a terme una reinterpretació ben feta, és tan fàcil i barat? Aquí és on trobem a faltar les veus autoritzades del Memorial Democràtic explicant casos de reinterpretació in situ o museïtzació, arreu de Catalunya, l’Estat espanyol o Europa. I el COMEBE té alguna cosa a dir?
   
Quina pena que aquesta consulta no està servint per cap de les premisses que indicava Josep F. Moragrega: deslegitimació del franquisme, foment de la memòria democràtica i preservació de l’element artístic. Però el pitjor, com argumenta el president d’Òmnium Ebre, és que “no només pot acabar produint l’efecte contrari al buscat, si no que pot constituir un precedent no desitjat per a situacions similars. Si això passa, no hi haurem guanyat res i estarem pitjor que al començament.”

Si surt l’opció “Mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau” (sic), hi haurà una alcaldia prou decidida en el futur que s’atreveixi a tirar pel dret i treure aquesta lacra i museïtzar-la? Haurem de deixar passar 40 anys més? Per cert, a la gent que encara té dubtes, us han explicat què vol dir aquesta segona opció? S’entén menys que el SI-NO de la consulta del 9N ...

Alguns es pensaven que podien passar “de puntetes amb la consulta” però el petit afer en clau local s’ha fet enorme. I com hauria sigut de fàcil i agraïda una altra estratègia! Imaginem un escenari totalment diferent, i molt més en sintonia amb “els temps que corren”. Ucronia, un gènere literari que ha utilitzat Josep Bayerri en el seu darrer llibre “La última carta de Marcelino Domingo” i que consisteix en presentar una història alternativa diferent de la que realment va succeir. Imaginem doncs que l’ajuntament de Tortosa, aprofitant la indiferència de la ciutadania, hagués exigit a l’Estat que retirés el monument franquista del qual n’és propietari, tots els partits a una –excepte el PP esclar- i aquí Tortosa demana el suport de la Generalitat. El govern espanyol fa oïdes sordes, com per a tantes coses, i és quan la societat civil catalana es mobilitza massivament al costat dels tortosins, autocars cap a Tortosa, una manifestació massiva a Tortosa i ... (i aquí que cadascú acabi la història com vulgui).

I arribats aquí, els que defensem la retirada del monument, què podem fer pels dies que queden de campanya? Parlar-ne. Ja que la classe política no en vol parlar en veu alta al carrer i es refugien en els equips de comunicació dels partits, només ens queda fer pedagogia de proximitat.

Toni Royo, consultor en cooperació al desenvolupament, i Josep Mª Royo, politòleg i professor de la UAB.
 

 

Toni Royo
Consultor en Cooperació al Desenvolupament. 
21/06/2016

Triplement segrestats (part 1)

23/05/2016

Parlem d’activisme i de pedagogia

Participació