19
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
16:18h
La recuperació dels projectes d'edificació d'habitatges nous que passen pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya consolida una recuperació i un canvi de tendència a la ciutat de Barcelona i les seues comarques metropolitanes, i a la costa de Girona, però que ara per ara no s'estén a altres demarcacions, segons Lluís Comerón, degà del Col·legi d'Arquitectes. Es consolida un model ''dual'' on ni a les Terres de l'Ebre, ni a Tarragona ni a Lleida s'observen ''indicis'' de canvi de tendència, ha reblat el degà.
A més d'esta dualitat territorial, també hi ha una dualitat en els sectors que impulsen esta recuperació. Comerón ha explicat que els visats en el seu conjunt han crescut a Catalunya un 7% en el primer semestre en relació amb el segon semestre del 2016, però a costa d'un augment del 28% dels visats de pisos nous, i una caiguda del 21% de projectes no residencials vinculats a instal·lacions industrials o de comerç.
Lluís Comerón ha alertat que hi ha un canvi de tendència en l'evolució dels visats d'edificacions però que es tracta d'un canvi de tendència desigual i asimètric, tant en l'àmbit territorial com sectorial. A més, també es constata que este canvi de tendència no s'està registrant d'una manera sana i complint estàndards europeus i de compliment de les normatives mediambientals. Este fet es pot observar en les dades d'este primer semestre en què es percep que el gruix de la recuperació de l'edificació i dels visats es concentra en projectes de pisos de nova construcció.
Comerón ha alertat que no s'està actuant en projectes de ''renovació'' dels edificis del parc d'habitatges com si que s'està fent a altres països europeus. Les dades així ho indiquen. Al conjunt de l'estat espanyol només es renova el 0,18% del parc d'habitatges mentre que a França aquest percentatge és del 2% (cada 50 anys es renoven les edificacions) i Alemanya de l'1,5 (cada 60 anys es substitueix un edifici vell per un de nou).
Pel degà això passa a l'estat espanyol per una manca ''de cultura'' a favor d'esta renovació, per una població en general ''molt empobrida'' i fortament endeutada que no pot assumir els costos d'esta substitució, i per una normativa i legislació del sector que no afavorix este tipus d'actuacions. La normativa actual es va fer abans de l'esclat de la bombolla immobiliària i per tant està pensada per un sector basat en el creixement de l'obra nova.
Les dades del primer semestre d'este any indiquen que la superfície visada va ser de 2,049 milions de metres quadrats, cosa que suposa el 7% més que el segons semestre del 2016. Comerón considera que tot i este creixement, la xifra encara és ''baixíssima'' i se situa en dades molts inferiors als mínim històric dels últims 25 anys, sense tenir en compte el recent període de crisi immobiliària.
El degà també ha puntualitzat que tot i este creixement que es pot observar en les demarcacions de Barcelona i de la costa de Girona, les xifres estan per sota dels estàndards europeus. Mentre que en la fase de la bombolla immobiliària l'edificació estava un 25% per sobre de les mitjanes europees en edificació, en l'actualitat les xifres agregades d'edificació a Catalunya estan un 12% per sota dels estàndards europeus.
Per demarcacions, el creixement de Barcelona, sense tenir en compte la capital catalana, va ser del 21% i, a Girona, del 28%. A Tarragona i Lleida la caiguda és del 26% i de l'1%. I, les Terres de l'Ebre està encara sota mínims tot i un creixement puntual este primer semestre del 15%, però que en cap cas marca un ''canvi de tendència'', ha reblat Comerón.
A Barcelona ciutat, en primer semestre, l'edificació ha caigut un 21% en relació amb el segon semestre del 2016 però també es tracta d'un fet puntual que no trenca la tendència positiva de la recuperació a la capital catalana, segons el degà. En relació amb els habitatges de nova creació, en el primer semestre es van visar 6.110 habitatges a Catalunya, dels quals 3.926 eren projectes ubicats a la província de Barcelona, el 64% del total; 1.133 a la ciutat de Barcelona, el 18,54%; i 628 a Girona, especialment a la costa, el 10%.
El degà ha explicat que estes xifres d'habitatges nous estan molt lluny de les mitjanes europees i que per arribar aquests estàndards europeus caldria mantenir este ritme de creixements durant al menys 6 anys més.
A més d'esta dualitat territorial, també hi ha una dualitat en els sectors que impulsen esta recuperació. Comerón ha explicat que els visats en el seu conjunt han crescut a Catalunya un 7% en el primer semestre en relació amb el segon semestre del 2016, però a costa d'un augment del 28% dels visats de pisos nous, i una caiguda del 21% de projectes no residencials vinculats a instal·lacions industrials o de comerç.
Lluís Comerón ha alertat que hi ha un canvi de tendència en l'evolució dels visats d'edificacions però que es tracta d'un canvi de tendència desigual i asimètric, tant en l'àmbit territorial com sectorial. A més, també es constata que este canvi de tendència no s'està registrant d'una manera sana i complint estàndards europeus i de compliment de les normatives mediambientals. Este fet es pot observar en les dades d'este primer semestre en què es percep que el gruix de la recuperació de l'edificació i dels visats es concentra en projectes de pisos de nova construcció.
Comerón ha alertat que no s'està actuant en projectes de ''renovació'' dels edificis del parc d'habitatges com si que s'està fent a altres països europeus. Les dades així ho indiquen. Al conjunt de l'estat espanyol només es renova el 0,18% del parc d'habitatges mentre que a França aquest percentatge és del 2% (cada 50 anys es renoven les edificacions) i Alemanya de l'1,5 (cada 60 anys es substitueix un edifici vell per un de nou).
Pel degà això passa a l'estat espanyol per una manca ''de cultura'' a favor d'esta renovació, per una població en general ''molt empobrida'' i fortament endeutada que no pot assumir els costos d'esta substitució, i per una normativa i legislació del sector que no afavorix este tipus d'actuacions. La normativa actual es va fer abans de l'esclat de la bombolla immobiliària i per tant està pensada per un sector basat en el creixement de l'obra nova.
Les dades del primer semestre d'este any indiquen que la superfície visada va ser de 2,049 milions de metres quadrats, cosa que suposa el 7% més que el segons semestre del 2016. Comerón considera que tot i este creixement, la xifra encara és ''baixíssima'' i se situa en dades molts inferiors als mínim històric dels últims 25 anys, sense tenir en compte el recent període de crisi immobiliària.
El degà també ha puntualitzat que tot i este creixement que es pot observar en les demarcacions de Barcelona i de la costa de Girona, les xifres estan per sota dels estàndards europeus. Mentre que en la fase de la bombolla immobiliària l'edificació estava un 25% per sobre de les mitjanes europees en edificació, en l'actualitat les xifres agregades d'edificació a Catalunya estan un 12% per sota dels estàndards europeus.
Per demarcacions, el creixement de Barcelona, sense tenir en compte la capital catalana, va ser del 21% i, a Girona, del 28%. A Tarragona i Lleida la caiguda és del 26% i de l'1%. I, les Terres de l'Ebre està encara sota mínims tot i un creixement puntual este primer semestre del 15%, però que en cap cas marca un ''canvi de tendència'', ha reblat Comerón.
A Barcelona ciutat, en primer semestre, l'edificació ha caigut un 21% en relació amb el segon semestre del 2016 però també es tracta d'un fet puntual que no trenca la tendència positiva de la recuperació a la capital catalana, segons el degà. En relació amb els habitatges de nova creació, en el primer semestre es van visar 6.110 habitatges a Catalunya, dels quals 3.926 eren projectes ubicats a la província de Barcelona, el 64% del total; 1.133 a la ciutat de Barcelona, el 18,54%; i 628 a Girona, especialment a la costa, el 10%.
El degà ha explicat que estes xifres d'habitatges nous estan molt lluny de les mitjanes europees i que per arribar aquests estàndards europeus caldria mantenir este ritme de creixements durant al menys 6 anys més.