habitatge

Minsa recuperació dels visats d'habitatges a les Terres de l'Ebre

Barcelona i la costa de Girona són les úniques demarcacions que es beneficien de la recuperació

, Barcelona | 19/07/2017 a les 15:07h
Arxivat a: Societat, habitatge, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, visats d'habitatges, LLuís Comerón
La recuperació dels projectes d'edificació d'habitatges nous que passen pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya consolida una recuperació i un canvi de tendència a la ciutat de Barcelona i les seues comarques metropolitanes, i a la costa de Girona, però que ara per ara no s'estén a altres demarcacions, segons Lluís Comerón, degà del Col·legi d'Arquitectes. Es consolida un model ''dual'' on ni a les Terres de l'Ebre, ni a Tarragona ni a Lleida s'observen ''indicis'' de canvi de tendència, ha reblat el degà.

A més d'esta dualitat territorial, també hi ha una dualitat en els sectors que impulsen esta recuperació. Comerón ha explicat que els visats en el seu conjunt han crescut a Catalunya un 7% en el primer semestre en relació amb el segon semestre del 2016, però a costa d'un augment del 28% dels visats de pisos nous, i una caiguda del 21% de projectes no residencials vinculats a instal·lacions industrials o de comerç.

Lluís Comerón ha alertat que hi ha un canvi de tendència en l'evolució dels visats d'edificacions però que es tracta d'un canvi de tendència desigual i asimètric, tant en l'àmbit territorial com sectorial. A més, també es constata que este canvi de tendència no s'està registrant d'una manera sana i complint estàndards europeus i de compliment de les normatives mediambientals. Este fet es pot observar en les dades d'este primer semestre en què es percep que el gruix de la recuperació de l'edificació i dels visats es concentra en projectes de pisos de nova construcció. 

Comerón ha alertat que no s'està actuant en projectes de ''renovació'' dels edificis del parc d'habitatges com si que s'està fent a altres països europeus. Les dades així ho indiquen. Al conjunt de l'estat espanyol només es renova el 0,18% del parc d'habitatges mentre que a França aquest percentatge és del 2% (cada 50 anys es renoven les edificacions) i Alemanya de l'1,5 (cada 60 anys es substitueix un edifici vell per un de nou). 

Pel degà això passa a l'estat espanyol per una manca ''de cultura'' a favor d'esta renovació, per una població en general ''molt empobrida'' i fortament endeutada que no pot assumir els costos d'esta substitució, i per una normativa i legislació del sector que no afavorix este tipus d'actuacions. La normativa actual es va fer abans de l'esclat de la bombolla immobiliària i per tant està pensada per un sector basat en el creixement de l'obra nova.

Les dades del primer semestre d'este any indiquen que la superfície visada va ser de 2,049 milions de metres quadrats, cosa que suposa el 7% més que el segons semestre del 2016. Comerón considera que tot i este creixement, la xifra encara és ''baixíssima'' i se situa en dades molts inferiors als mínim històric dels últims 25 anys, sense tenir en compte el recent període de crisi immobiliària.

El degà també ha puntualitzat que tot i este creixement que es pot observar en les demarcacions de Barcelona i de la costa de Girona, les xifres estan per sota dels estàndards europeus. Mentre que en la fase de la bombolla immobiliària l'edificació estava un 25% per sobre de les mitjanes europees en edificació, en l'actualitat les xifres agregades d'edificació a Catalunya estan un 12% per sota dels estàndards europeus.

Per demarcacions, el creixement de Barcelona, sense tenir en compte la capital catalana, va ser del 21% i, a Girona, del 28%. A Tarragona i Lleida la caiguda és del 26% i de l'1%. I, les Terres de l'Ebre està encara sota mínims tot i un creixement puntual este primer semestre del 15%, però que en cap cas marca un ''canvi de tendència'', ha reblat Comerón. 

A Barcelona ciutat, en primer semestre, l'edificació ha caigut un 21% en relació amb el segon semestre del 2016 però també es tracta d'un fet puntual que no trenca la tendència positiva de la recuperació a la capital catalana, segons el degà. En relació amb els habitatges de nova creació, en el primer semestre es van visar 6.110 habitatges a Catalunya, dels quals 3.926 eren projectes ubicats a la província de Barcelona, el 64% del total; 1.133 a la ciutat de Barcelona, el 18,54%; i 628 a Girona, especialment a la costa, el 10%. 

El degà ha explicat que estes xifres d'habitatges nous estan molt lluny de les mitjanes europees i que per arribar aquests estàndards europeus caldria mantenir este ritme de creixements durant al menys 6 anys més. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge del nou accés per la façana del carrer Constància | Cedida
01/01/1970
Els treballs s'han centrat en la millora i modernització de la segona planta i de l'accés per la façana del carrer Constància
L'accident va tenir lloc a l'entrada del municipi | Google Street View
01/01/1970
L'avís de l'accident es va rebre a les 12:15 d'este dijous, quan un turisme i una motocicleta van xocar frontalment
01/01/1970
Un vigilant de seguretat de TMB l'ha trobat este dijous al vespre
Un cartell electoral d'ERC a tocar de la carpa de Cs | Adrià Costa
Toni Rodon
01/01/1970
Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes" | El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
Ferran Bel | Adrià Costa
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa assegura que el partit no s'ha plantejat quin candidat el succeïrà en els propers comicis perquè pensa acabar el mandat i veu el debat prematur | Afirma que cal "valentia" per tirar endavant projectes tot i saber que són polèmics, perquè al cap del temps, resta l'obra i no les crítiques | Creu que "s’ha de ser més contundent amb les respostes a l’Estat, perquè sinó, evidentment se’n sortirà en la seua"
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu