17
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
19:34h
Els eurodiputats Francesc Gambús i Santi Fisas, ambdós del Grup del Partit Popular al Parlament Europeu, han reclamat a la Comissió Europea que intervinga per avaluar la situació i el control de la propagació a l'Estat espanyol del bacteri ‘Xylella fastidiosa’, que s’ha convertit en la plaga vegetal emergent més perillosa d’Europa. Precisament este divendres Gambús es va reunir amb alcaldes, regidors i representants de cooperatives que formen part de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que impulsa projectes de desenvolupament rural, ocupació i d'altres. D'entre estos projectes, els representants de la Mancomunitat van mostrar a l'eurodiputat la preservació que duen a terme de les 4918 oliveres mil·lenàries que es troben situades a prop del riu Sénia.
El diputat a l'Eurocambra, que va visitar els museus d'oliveres mil·lenàries d'Ulldecona i La Jana, juntament amb l'eurodiputada socialista Inés Ayala, ha destacat la "singularitat a tota Europa d'aquestes oliveres i del projecte per a la seva preservació i aprofitament". Gambús, l'únic membre català a la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu, ha mostrat la seva disposició per cercar suports institucionals i ajudar en l'impuls d'aquest projecte en l'àmbit europeu per part de la Mancomunitat.
No és aliè, però, a la preocupació davant la propagació del bacteri Xylella fastidiosa, per la qual cosa ha reclamat la implicació de les intitucions europees. La xylella fastidiosa és un bacteri amb un enorme potencial patogen que pot afectar plantes cultivades, ornamentals i silvestres, com per exemple la vinya, l'olivera, els cítrics, els ametllers... El primer brot notificat va ser a la província de Lecce (Itàlia) el 2013 i, posteriorment, es va propagar arreu d'Europa, donant-se casos a Alemanya, França i a Espanya. El primer cas a Espanya es va donar a les Illes Balears, però el passat 30 de juny el bacteri va saltar a la península ibèrica, concretament, a Alacant.
És per este motiu que l'eurodiputat Francesc Gambús, juntament amb l'eurodiputat Santiago Fisas han reclamat a la Comissió Europea que "elabori una auditoria a Espanya, com ja ha fet a Alemanya i Itàlia, per avaluar la situació i els controls oficials per a la Xylella fastidiosa".
A través d'esta pregunta parlamentària, els eurodiputats catalans han demanat a la Comissió que analitze "si es va actuar amb l'efectivitat necessària després del brot d'octubre de 2013, a la regió de Pulla, per contenir aquest bacteri".
El diputat a l'Eurocambra, que va visitar els museus d'oliveres mil·lenàries d'Ulldecona i La Jana, juntament amb l'eurodiputada socialista Inés Ayala, ha destacat la "singularitat a tota Europa d'aquestes oliveres i del projecte per a la seva preservació i aprofitament". Gambús, l'únic membre català a la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu, ha mostrat la seva disposició per cercar suports institucionals i ajudar en l'impuls d'aquest projecte en l'àmbit europeu per part de la Mancomunitat.
No és aliè, però, a la preocupació davant la propagació del bacteri Xylella fastidiosa, per la qual cosa ha reclamat la implicació de les intitucions europees. La xylella fastidiosa és un bacteri amb un enorme potencial patogen que pot afectar plantes cultivades, ornamentals i silvestres, com per exemple la vinya, l'olivera, els cítrics, els ametllers... El primer brot notificat va ser a la província de Lecce (Itàlia) el 2013 i, posteriorment, es va propagar arreu d'Europa, donant-se casos a Alemanya, França i a Espanya. El primer cas a Espanya es va donar a les Illes Balears, però el passat 30 de juny el bacteri va saltar a la península ibèrica, concretament, a Alacant.
És per este motiu que l'eurodiputat Francesc Gambús, juntament amb l'eurodiputat Santiago Fisas han reclamat a la Comissió Europea que "elabori una auditoria a Espanya, com ja ha fet a Alemanya i Itàlia, per avaluar la situació i els controls oficials per a la Xylella fastidiosa".
A través d'esta pregunta parlamentària, els eurodiputats catalans han demanat a la Comissió que analitze "si es va actuar amb l'efectivitat necessària després del brot d'octubre de 2013, a la regió de Pulla, per contenir aquest bacteri".