07
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
08
de juliol
a les
9:37h
L'Ajuntament de Tortosa ha acabat la tercera i darrera fase de les excavacions arqueològiques del carrer Croera, davant de la Catedral. En esta darrera fase s'ha trobat una gran plataforma monumental d'època altimperial que hauria funcionat com a plaça pública. Este espai està relacionat amb el podi d'un temple, del segle I, localitzat fa quatre anys sota l'edifici de l'Hospitalitat de Lourdes, contigu als solars objecte de les excavacions actuals. Els arqueòlegs consideren que podria ser el fòrum de la Dertosa romana. Just davant d'este espai públic, també s'ha dixat al descobert un antic complex de producció de salaons, amb grans dipòsits on es salava el peix. A partir del segle V, sobre este mateix espai es bastix un edifici residencial, el traçat del qual pot distingir-se actualment.
Un altre element de transcendència històrica, que formaria també part del conjunt visitable que preveu l'Ajuntament, és la localització d'un tram de més de 40 metres de muralla romana conservada, datada, com a mínim, a partir de la segona meitat del segle III de la nostra era. La seua orientació indicia que tancava i delimitava la ciutat en relació al curs del riu Ebre. El tram es dirigix directament al portal de Tamarit, d'origen medieval i existent avui dia.
Finalitzada esta etapa, el repte ara és poder fer este conjunt visitable, per l'enorme potencial divulgatiu i turístic que té. L'Ajuntament té previst reunir-se, en els pròxims mesos, amb Patrimoni per poder trobar l'encaix adient en el marc del disseny del nou espai públic urbà que s'obre al riu Ebre en este entorn. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que ara el repte és poder configurar l'espai públic de davant la Catedral amb la visita d'almenys part d'estes restes d'alt valor arqueològic. El consistori manté la idea original de fer una gran plaça davant la catedral que actue de nexe d'unió entre la façana i el riu; una escalinata central d'accés a la catedral, i incorporar les restes arqueològiques fent-les visitables. "Hem d'acabar de configurar-ho però la muralla romana o l'absis ens donen molt valor afegit a la nostra oferta turística", ha defensat.
Situat a tocar del carrer Croera, i molt a prop de la façana de la Catedral, en les primeres fases de les excavacions van aparèixer, també, els primers indicis del que semblava un absis d'església, que esta darrera campanya ha permès treure a la llum i identificar el que possiblement seria el primer conjunt episcopal cristià de Tortosa. La seua situació a la vora de la muralla és una característica molt comuna entre els conjunts religiosos tardoantics, al temps que constituix un fet propi de les seus episcopals creades al segle IV, entre els regnats de Constantí i Teodosi. La datació se situa probablement contemporània del Concili de Tarragona (516), moment en què hi ha constància del primer cap de la seu tortosina històricament documentat, el bisbe Urs.
A més a més, l'excavació també ha permès recuperar una antiga claveguera que desembocava al riu en forma de teulada de casa -d'època romana-, així com estructures d'èpoques posteriors com la islàmica, restes d'un antic fossar, estructures d'habitatges, monedes i ceràmiques, entre d’altres peces significatives. En este sentit, els arqueòlegs Jordi Dilol (coordinador) i Ramon Ferré (director de l'excavació) han destacat la importància de concentrar en un espai la història de la ciutat des de l'època romana fins a l'actualitat. "És la històrica política, militar i econòmica: al costat del riu vam trobar un embarcador i un antic complex de salaons propi del tràfic fluvial; la muralla que ens parla de l'estructura militar, i una plaça de representació que segurament era l'espai polític més important de la ciutat romana”, ha detallat Diloli, afegint que també s’han trobat restes de l’ocupació islàmica i l’edat mitjana.
Tot i que ja s'han acabat les excavacions, està previst que durant l'obra d'urbanització de tot l'espai públic es puga anar més enllà, sobretot en referència a l'absis, si s'aixeca una part del carrer Croera per saber la continuïtat que té l'estructura, i si hi ha més restes d'un temple d'època visigòtica. El calendari previst és treure a concurs la redacció del projecte abans de finals d'any amb l'objectiu que durant el 2018 es puguen fer les obres. "Haurem de buscar finançament perquè este fet encareix l'obra", ha reconegut l'alcalde que confia tenir l'espai públic acabat a principis del 2019.
Un altre element de transcendència històrica, que formaria també part del conjunt visitable que preveu l'Ajuntament, és la localització d'un tram de més de 40 metres de muralla romana conservada, datada, com a mínim, a partir de la segona meitat del segle III de la nostra era. La seua orientació indicia que tancava i delimitava la ciutat en relació al curs del riu Ebre. El tram es dirigix directament al portal de Tamarit, d'origen medieval i existent avui dia.
Finalitzada esta etapa, el repte ara és poder fer este conjunt visitable, per l'enorme potencial divulgatiu i turístic que té. L'Ajuntament té previst reunir-se, en els pròxims mesos, amb Patrimoni per poder trobar l'encaix adient en el marc del disseny del nou espai públic urbà que s'obre al riu Ebre en este entorn. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que ara el repte és poder configurar l'espai públic de davant la Catedral amb la visita d'almenys part d'estes restes d'alt valor arqueològic. El consistori manté la idea original de fer una gran plaça davant la catedral que actue de nexe d'unió entre la façana i el riu; una escalinata central d'accés a la catedral, i incorporar les restes arqueològiques fent-les visitables. "Hem d'acabar de configurar-ho però la muralla romana o l'absis ens donen molt valor afegit a la nostra oferta turística", ha defensat.
Situat a tocar del carrer Croera, i molt a prop de la façana de la Catedral, en les primeres fases de les excavacions van aparèixer, també, els primers indicis del que semblava un absis d'església, que esta darrera campanya ha permès treure a la llum i identificar el que possiblement seria el primer conjunt episcopal cristià de Tortosa. La seua situació a la vora de la muralla és una característica molt comuna entre els conjunts religiosos tardoantics, al temps que constituix un fet propi de les seus episcopals creades al segle IV, entre els regnats de Constantí i Teodosi. La datació se situa probablement contemporània del Concili de Tarragona (516), moment en què hi ha constància del primer cap de la seu tortosina històricament documentat, el bisbe Urs.
A més a més, l'excavació també ha permès recuperar una antiga claveguera que desembocava al riu en forma de teulada de casa -d'època romana-, així com estructures d'èpoques posteriors com la islàmica, restes d'un antic fossar, estructures d'habitatges, monedes i ceràmiques, entre d’altres peces significatives. En este sentit, els arqueòlegs Jordi Dilol (coordinador) i Ramon Ferré (director de l'excavació) han destacat la importància de concentrar en un espai la història de la ciutat des de l'època romana fins a l'actualitat. "És la històrica política, militar i econòmica: al costat del riu vam trobar un embarcador i un antic complex de salaons propi del tràfic fluvial; la muralla que ens parla de l'estructura militar, i una plaça de representació que segurament era l'espai polític més important de la ciutat romana”, ha detallat Diloli, afegint que també s’han trobat restes de l’ocupació islàmica i l’edat mitjana.
Tot i que ja s'han acabat les excavacions, està previst que durant l'obra d'urbanització de tot l'espai públic es puga anar més enllà, sobretot en referència a l'absis, si s'aixeca una part del carrer Croera per saber la continuïtat que té l'estructura, i si hi ha més restes d'un temple d'època visigòtica. El calendari previst és treure a concurs la redacció del projecte abans de finals d'any amb l'objectiu que durant el 2018 es puguen fer les obres. "Haurem de buscar finançament perquè este fet encareix l'obra", ha reconegut l'alcalde que confia tenir l'espai públic acabat a principis del 2019.