06
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
17:37h
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presidit la constitució de la Taula de Mobilitat de les Terres de l'Ebre, este dijous, a la delegació del Govern. El nou organisme ha d'elaborar un nou pla director de mobilitat per al territori que Rull preveu que estiga llest "al llarg de 2018". El conseller ha defensat que la planificació d'infraestructures i serveis de transport públic per a l'Ebre s'ha de fer de manera "articulada i consensuada". També ha avançat que la redacció del nou pla de mobilitat tindrà una part de participació pública on, a través de grups de treball, hi col·laboren organitzacions, entitats i institucions del territori que han "acreditat que tenen coneixement, voluntat i ganes de comprometre's en la governabilitat compartida".
La Taula de Mobilitat de les Terres de l'Ebre està formada per representants dels ajuntaments, consells comarcals, l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) i la Generalitat. Els membres de la Taula seran el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, el director general de Transports i Mobilitat, el subdirector general de Transport Públic i Mobilitat, el director de l'IDECE, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, el director dels serveis territorials de Territori, el director dels serveis territorials d'Interior i representants dels consells comarcals de la Terra Alta, el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre, i dels ajuntaments d'Amposta i Tortosa.
L'ens serà l'encarregat de "diagnosticar" els elements necessaris de mobilitat interna i cap a altres territori, tant de persones com de mercaderies. A partir d'aquí, s'encarregarà de la planificació per millorar els serveis de transport públic i el règim tarifari. La Taula permetrà gestionar conjuntament la mobilitat a les Terres de l’Ebre fins a l'establiment definitiu a tot Catalunya del nou model de mobilitat dins del projecte de la ‘T-Mobilitat’, que es començarà a desplegar el 2019. "El diagnòstic ha de ser solvent i si es fa de manera participada i concertada té més força i potència", ha defensat Rull. "Que governi qui governi als ajuntaments, als consells comarcals o a la Generalitat, que aquest sigui un document amb el qual tothom s'hi senti compromès", ha afegit.
La Taula de Mobilitat tindrà també "un procés participació pública" perquè les organitzacions i entitats civils i la resta d'institucions del territori puguen participar en la redacció del nou pla director. Així, es podran crear diversos grups de treball. "No ens agrada la participació a través d'un tràmit d'al·legacions sinó que hi haurà un àmbit específic i concret en el qual puguen parlar, aportar i avaluar el que es fa", ha defensat el conseller. Segons ha explicat, hi podrà participa tothom que ho vulgue però sempre garantint "l'operativitat" dels grups i l'organisme.
Amb Taula i sense ATM
El conseller de Territori i Sostenibilitat ha justificat que no es cree a les Terres de l'Ebre una Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) per una raó operativa: amb la Taula es pot fer "exactament el mateix" però evitant crear una estructura nova de gestió, contractar personal i afegir una despesa de funcionament extraordinari. "En aquests moments, els recursos limitats preferim destinar-los a millorar tarifes de transport públic i fer millors estudis per al nou pla director de mobilitat, que no pas gastar-los en despesa corrent", ha defensat. Per altra banda, Rull també ha argumentat que l'any 2019 les ATM territorials s'integraran en una única ATM de Catalunya que es complementarà amb "organismes de governabilitat descentralitzats" i que no seran altres que estes Taules o organismes similars que existixen en territoris com el Penedès.
Uns arguments rebutjats per Trens Dignes
En canvi, la Plataforma Trens Dignes ha insistit en què la Taula de Mobilitat és un "succedani" de l'ATM que en cap cas té mateixes competències i atribucions. La portaveu de l'entitat, Montse Castellà, ha apuntat que mentre l'ATM té un "poder executiu", la Taula només pot "estudiar i proposar". "No existix capacitat executiva ni de finançament i està supeditada a l'aplicació el ‘T-Mobilitat’, que ja es veurà quan arriba a les Terres de l'Ebre", ha apuntat Castellà. "No hi som les plataformes socials ni els operadors que ofereixen els serveis i a una ATM sí que hi són dins de l'òrgan consultiu", ha lamentat.
Des de Trens Dignes consideren que el desplegament de la ‘T-Mobilitat’ al territori sense una ATM pot suposar una regulació de les tarifes sense que s'hagen organitzat les freqüències i els combois dels servies de transport públic. "Si tenim Taula sense ATM és com tenir el carnet de conduir però no tenir cotxe; tindrem uns preus assignats però amb les mateixes freqüències mancades", ha assenyalat la portaveu.
La plataforma ha qüestionat la funcionalitat de la Taula si esta ha d'expirar quan s'aplique la integració tarifària a tot el país. "Només servirà per redactar el pla director i seria més lògic treure del calaix el del 2010, actualitzar-lo i no gastar més recursos en un de nou", ha defensat Castellà.
Recurs de reposició dels veïns
"No entenem perquè creen una Taula de Mobilitat i no una ATM quan ho marca la llei i les resolucions del Parlament i dels consells comarcals són clares”, ha insistit Castellà, tot “encoratjant-los” a complir el mandat de la llei. En este sentit, el moviment veïnal per una AP-7 Gratuïta ha decidit anar més enllà i ha presentat un recurs de reposició a la delegació del Govern de les Terres de l'Ebre.
"Es dediquen a crear taules i tauletes i estem fins als nassos”, ha reclamat Llorenç Navarro, portaveu del moviment social per la gratuïtat de peatges. “Busquen la representativitat dels ajuntaments i els consells comarcals i qui ha de parlar és la gent del carrer que tenen molt a dir", ha defensat. El recurs presentat pels veïns remarca que, amb la Taula de Mobilitat de les Terres de l'Ebre, no es complix la Llei de Mobilitat catalana en els termes de garantir la participació de representants civils i socials.
"No entenem que després de 157 talls de carretera, el Govern munte una Taula de Mobilitat on articular les opinions sobre la planificació de les infraestructures i no ens tinguen en compte als ciutadans", ha lamentat Mario Pons, també portaveu del moviment social. "Demanem que la replantegen i tinguen en compte a la gent que lluita en la defensa dels trens i a aquells que lluitem per una AP-7 gratuïta i sense impostos indirectes, com l'euro vinyeta, que no serà altra cosa que un nou impost de circulació que pagarem a més a més", ha apuntat Pons.
La Taula de Mobilitat de les Terres de l'Ebre està formada per representants dels ajuntaments, consells comarcals, l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) i la Generalitat. Els membres de la Taula seran el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, el director general de Transports i Mobilitat, el subdirector general de Transport Públic i Mobilitat, el director de l'IDECE, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, el director dels serveis territorials de Territori, el director dels serveis territorials d'Interior i representants dels consells comarcals de la Terra Alta, el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre, i dels ajuntaments d'Amposta i Tortosa.
L'ens serà l'encarregat de "diagnosticar" els elements necessaris de mobilitat interna i cap a altres territori, tant de persones com de mercaderies. A partir d'aquí, s'encarregarà de la planificació per millorar els serveis de transport públic i el règim tarifari. La Taula permetrà gestionar conjuntament la mobilitat a les Terres de l’Ebre fins a l'establiment definitiu a tot Catalunya del nou model de mobilitat dins del projecte de la ‘T-Mobilitat’, que es començarà a desplegar el 2019. "El diagnòstic ha de ser solvent i si es fa de manera participada i concertada té més força i potència", ha defensat Rull. "Que governi qui governi als ajuntaments, als consells comarcals o a la Generalitat, que aquest sigui un document amb el qual tothom s'hi senti compromès", ha afegit.
La Taula de Mobilitat tindrà també "un procés participació pública" perquè les organitzacions i entitats civils i la resta d'institucions del territori puguen participar en la redacció del nou pla director. Així, es podran crear diversos grups de treball. "No ens agrada la participació a través d'un tràmit d'al·legacions sinó que hi haurà un àmbit específic i concret en el qual puguen parlar, aportar i avaluar el que es fa", ha defensat el conseller. Segons ha explicat, hi podrà participa tothom que ho vulgue però sempre garantint "l'operativitat" dels grups i l'organisme.
Amb Taula i sense ATM
El conseller de Territori i Sostenibilitat ha justificat que no es cree a les Terres de l'Ebre una Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) per una raó operativa: amb la Taula es pot fer "exactament el mateix" però evitant crear una estructura nova de gestió, contractar personal i afegir una despesa de funcionament extraordinari. "En aquests moments, els recursos limitats preferim destinar-los a millorar tarifes de transport públic i fer millors estudis per al nou pla director de mobilitat, que no pas gastar-los en despesa corrent", ha defensat. Per altra banda, Rull també ha argumentat que l'any 2019 les ATM territorials s'integraran en una única ATM de Catalunya que es complementarà amb "organismes de governabilitat descentralitzats" i que no seran altres que estes Taules o organismes similars que existixen en territoris com el Penedès.
Uns arguments rebutjats per Trens Dignes
En canvi, la Plataforma Trens Dignes ha insistit en què la Taula de Mobilitat és un "succedani" de l'ATM que en cap cas té mateixes competències i atribucions. La portaveu de l'entitat, Montse Castellà, ha apuntat que mentre l'ATM té un "poder executiu", la Taula només pot "estudiar i proposar". "No existix capacitat executiva ni de finançament i està supeditada a l'aplicació el ‘T-Mobilitat’, que ja es veurà quan arriba a les Terres de l'Ebre", ha apuntat Castellà. "No hi som les plataformes socials ni els operadors que ofereixen els serveis i a una ATM sí que hi són dins de l'òrgan consultiu", ha lamentat.
Des de Trens Dignes consideren que el desplegament de la ‘T-Mobilitat’ al territori sense una ATM pot suposar una regulació de les tarifes sense que s'hagen organitzat les freqüències i els combois dels servies de transport públic. "Si tenim Taula sense ATM és com tenir el carnet de conduir però no tenir cotxe; tindrem uns preus assignats però amb les mateixes freqüències mancades", ha assenyalat la portaveu.
La plataforma ha qüestionat la funcionalitat de la Taula si esta ha d'expirar quan s'aplique la integració tarifària a tot el país. "Només servirà per redactar el pla director i seria més lògic treure del calaix el del 2010, actualitzar-lo i no gastar més recursos en un de nou", ha defensat Castellà.
Recurs de reposició dels veïns
"No entenem perquè creen una Taula de Mobilitat i no una ATM quan ho marca la llei i les resolucions del Parlament i dels consells comarcals són clares”, ha insistit Castellà, tot “encoratjant-los” a complir el mandat de la llei. En este sentit, el moviment veïnal per una AP-7 Gratuïta ha decidit anar més enllà i ha presentat un recurs de reposició a la delegació del Govern de les Terres de l'Ebre.
"Es dediquen a crear taules i tauletes i estem fins als nassos”, ha reclamat Llorenç Navarro, portaveu del moviment social per la gratuïtat de peatges. “Busquen la representativitat dels ajuntaments i els consells comarcals i qui ha de parlar és la gent del carrer que tenen molt a dir", ha defensat. El recurs presentat pels veïns remarca que, amb la Taula de Mobilitat de les Terres de l'Ebre, no es complix la Llei de Mobilitat catalana en els termes de garantir la participació de representants civils i socials.
"No entenem que després de 157 talls de carretera, el Govern munte una Taula de Mobilitat on articular les opinions sobre la planificació de les infraestructures i no ens tinguen en compte als ciutadans", ha lamentat Mario Pons, també portaveu del moviment social. "Demanem que la replantegen i tinguen en compte a la gent que lluita en la defensa dels trens i a aquells que lluitem per una AP-7 gratuïta i sense impostos indirectes, com l'euro vinyeta, que no serà altra cosa que un nou impost de circulació que pagarem a més a més", ha apuntat Pons.