Reconvertixen la torre de la Carrova en hotel i la Font de Quinto, en dispensari mèdic

Estes accions formen part d’'Hospitalitat', de l'artista ampostí Jaume Vidal, l’obra guanyadora del certamen d'art contemporani XYZ que organitza el centre d'art Lo Pati | El projecte busca reflexionar sobre els usos del patrimoni i reivindicar la manca de serveis que patixen els petits nuclis de població

La instal·lació a la torre de la Carrova, amb la directora d'XYZ, Antònia Ripoll; el regidor de Campredó, Emigdi Subirats; l'artista Jaume Vidal; i la regidora d'Amposta, Inés Martí
La instal·lació a la torre de la Carrova, amb la directora d'XYZ, Antònia Ripoll; el regidor de Campredó, Emigdi Subirats; l'artista Jaume Vidal; i la regidora d'Amposta, Inés Martí | Jordi Marsal / ACN
ACN
04 de juliol del 2017
Actualitzat el 05 de juliol a les 10:27h
La torre medieval de la Carrova, a Amposta, convertida en hotel durant onze dies; la de Font de Quinto, a Campredó, en un dispensari mèdic per concertar visites amb els serveis sanitaris. Este és el concepte sobre el qual gira 'Hospitalitat', l'obra de Jaume Vidal, que s'ha convertit en la guanyadora del certamen d'art contemporani XYZ, organitzat per Lo Pati Centre d'Art de les Terres de l'Ebre.

Un projecte "més conceptual que decoratiu", amb el qual l'artista ampostí vol fer reflexionar sobre els usos del patrimoni, especialment els turístics, la competència furibunda en matèria d'allotjaments que han obert noves plataformes per Internet o la manca de serveis que patixen els petits nuclis de població. És una forma també d'apropar l'art contemporani a la població i una representació de l'anomenat "artivisme", segons la directora de l'XYX, Antònia Ripoll.

Vidal ha destinat els 4.000 euros del premi ha habilitar i posar a la pràctica el seu projecte en dos monuments singulars del curs final de l'Ebre, connectant simbòlicament dos torres gairebé bessones i separades pel riu, que van ser erigides al segle XIII per controlar i defensar la zona.

A partir d'aquí es desenvolupa la idea que la Carrova siga un hotel al llarg d'onze nits, tots els divendres i dissabtes entre el 15 de juliol i el quinze d'agost, a més del 14 i el 24 d'agost. Un gran cartell amb llums led instal·lat a la façana anunciarà la nova funció d'hotel, on es podrà passar una nit de forma gratuïta, formalitzant les reserves a partir d’este dimecres a les nou del matí a través de l'adreça d'Internet hotelcarrova.jaumevidalarasa.cat.

Al primer pis s'hi ha habilitat el dormitori, amb un llit i una taula amb esmorzar. Però a diferència dels hotels, els allotjats no disposaran ni de llum elèctrica ni aigua corrent: s'hauran d'adaptar a les condicions del lloc. La intervenció està pensada per un període de temps limitat amb una raó molt clara, segons Vidal. "Quan convertim una d'estes torre en parador les parem per a tota la vida, però quan les obrim durant un més és quan les fem nostres” subratlla l’autor.

En quant a la torre de Font de Quinto de Campredó, el concepte gira al voltant de l'atenció sanitària i la reivindicació de serveis que els nuclis de població més petits no dixen de perdre. Així, Vidal ha plantejat, durant les mateixes dates que en el cas de la Carrova, instal·lar en estes dependències un punt d'atenció sanitari, amb una taula i un ordinador connectat a Internet, on es podrà accedir al portal de l'Institut Català de la Salut per concertar visites o efectuar tràmits en línia. Això suposarà obrir també l'espai i fer-lo visitable al públic durant els mateixos dies. En el context de Campredó, esta reconversió servix com a acció reivindicativa.

Tot plegat, segons ha subratllat la directora d'XYZ, Antònia Ripoll, encaixa en la idea que planteja el certamen d'art públic i instal·lacions en espais singulars de les Terres de l'Ebre, que arriba a la tercera edició i al qual s'han presentat dotze projectes, tres dels quals van ser seleccionats com a finalistes. El certamen busca innovar i fer arribar l'art contemporani a la població en general a través de la recuperació, el replantejament d'espais i la seua comunicació.

En esta línia, Ripoll ha defensat que "ens trobem amb una de les característiques més importants de l'art contemporani: ‘artivisme’: activisme de pensament polític”. Ha afegit que “l'art contemporani no és només estètica sinó que parla de poder pensar, s'amplia plantejant-los moltes preguntes, no només emocionals o conceptuals”. “Llavors entrem en alguna cosa molt més important: fer activisme per canviar les ments, per canviar la gent i crear opinions", ha conclòs.