El PP s'escuda en el procés judicial obert per tombar al Senat la comissió d'investigació pel projecte Castor

La proposta de Compromís, ERC, Podem i PDeCAT reclamava depurar les responsabilitats polítiques i exigir el desmantellament del magatzem de gas submarí

La plataforma Castor
La plataforma Castor | ACN
ACN
29 de juny del 2017
Actualitzat a les 16:36h
No hi haurà comissió d'investigació al Senat per depurar les responsabilitats polítiques al voltant del projecte Castor i impulsar el seu desmantellament. L'àmplia majoria absoluta del PP a la Cambra Alta ha tombat la proposta presentada per 39 senadors de Compromís, ERC, Podem, PDeCAT i EH Bildu després d'un debat que ha acabat focalitzat, novament, en el creuament d'acusacions entre conservadors i socialistes sobre les respectives responsabilitats en el fracàs del magatzem de gas submarí.

Davant la llarga llista d'arguments aportat per les formacions que l'havien impulsat, el PP s'ha escudat en el procediment obert al jutjat número 3 de Vinaròs -que ha de determinar si van existir responsabilitats legals- per rebutjar qualsevol comissió que investigue políticament el cas. Fins i tot, els senadors del PSOE han acabat votant a favor de la proposta, amb retrets cap al govern espanyol per haver renunciat a la via jurídica a l'hora d'exigir responsabilitats a l'exconcessionària Escal UGS.

Una vegada més, el PP ha acabat enterrant les demandes de transparència sobre la gestació, aprovació i gestió del tancament del projecte Castor, pel qual el govern espanyol del mateix partit ha arribat a autoritzar el pagament de més de 1.760 milions d'euros a la filial del grup ACS per la via del rebut del gas de tots els consumidors els pròxims 30 anys. I ho ha fet gràcies a la seua aclaparadora majoria absoluta al Senat, sumant 140 vots en contra de la comissió d'investigació pels 90 que han aconseguit els promotors de la iniciativa, que finalment han pogut comptar amb el suport de PSOE i C's. S'han comptatibilitzat set abstencions, principalment dels nacionalistes bascos.

"La comissió haurà d'aclarir responsabilitats existents, per posar llums i taquígrafs sobre el projecte Castor, per donar respostes a totes les preguntes plantejades per la societat civil", ha reclamat des de la tribuna el senador de Compromís, Jordi Navarrete, un dels principals impulsors de la comissió. "Espero que després de tants anys de retrets entre PP i PSOE, sobre les responsabilitats polítiques i la necessitat del projecte, arribe el moment que es posicionen: si estan al costat de saber què va passar o tapar-ho; si estan a favor de les grans empreses i les seues portes giratòries o de detectar què es va fer malament, i que l'Estat defense el ciutadà amb mecanismes per fer transparents estos projectes", ha afegit. 

Un dels altres promotors de la comissió, el republicà Miquel Aubà, ha insistit en la necessitat que s'assumisquen "responsabilitats pel fracàs del projecte". "Fins ara, ni PP ni PSOE volen que sapiguem la veritat", ha assegurat el senador d'ERC, qui ha passat llista a les hipoteques polítiques , econòmiques i ambientals que dixa el fiasco del Castor i els seus padrins polítics a l'hora de tramitar-lo i autoritzar-lo. "Caigue qui caigue, és el moment d'acabar amb la impunitat dels responsables del Castor", ha clamat, abans d'exigir que els responsables n'assumeixin els costos i que el govern espanyol inicie el segellament dels pous, la clausura i el desmantellament de les instal·lacions. Per la seua banda, la senadora del PDeCAT, Elisabet Abat, ha defensat que "no podem acceptar que els costos repercutisquen sobre els ciutadans i les empreses", tot assegurant que "la Generalitat seguirà amb les vies obertes per defensar els drets dels ciutadans".

Objectius "coincidents"

El PP en cap moment ha dixat la porta oberta a seguir este camí. El senador Miguel Ángel Ramis, que ha actuat de portaveu en este tema, ha volgut justificar l'oposició a la comissió "per no interferir en els procediments judicials oberts" i que tenen objectius, segons considera, "coincidents". "El PP estem per la transparència, el coneixement de la veritat i les responsabilitats, perquè es substancien en forma i lloc adequats, als jutjats i amb un procés reglat", ha afegit. El senador conservador ha fet una encesa defensa de l'actuació del govern espanyol: des del pagament de la indemnització a l'empresa de Florentino Pérez –"vam haver de fer el control de danys que altres havien fet"-, com també de les conclusions de l'informe del MIT i Harvard, en la línia que ningú podia preveure els terratrèmols si s'injectava gas al magatzem. 

Però tal i com premonitòriament havien avançat alguns senadors, des de bon principi els conservadors han intentat portar el debat al seu terreny predilecte, el dels retrets amb el PSOE, fet que ha ajudat a diluir en bona mesura la confrontació d'arguments. Començant per l'aprovació de la concessió l'any 2008 que permetia a l'empresa recuperar la inversió encara que actués amb dol o negligència. "Tota la tramitació administrativa es va fer sota el govern de Rodríguez Zapatero, inclosa la clàusula d'indemnització", ha assegurat des de la tribuna Miguel Ángel Ramis, que ha arribat també a qualificar els socialistes dels "mansos de l'esquerra radical". "No té cap sentit obrir un procés polític paral·lel convertint algunes de les senyories en inquisidors, perquè tenen una lamentable falta de confiança amb els jutjats i l'Estat de dret, el qual, dins d'alguns partits bolivarians i independentistes que han declarat el seu no sotmetiment a la gent té algun sentit, però per a vostès, senyors socialistes, no té cap sentit", ha retret Ramis al grup socialista.

De fet, el PSOE –com també ho ha fet finalment C's, amb càrregues contra el poder econòmic i polític de les llotges dels camps de futbol-, per mitjà d'Ángel Manuel Mato, havia recordat al govern del PP que, abans d'emetre el Reial Decret Llei per pagar a Florentino Pérez, podia haver demanat responsabilitats a la seua empresa, tal i com va reconèixer al seu moment el Tribunal Suprem. "El que s'ha d'explicar és perquè decideixen desistir de fer les investigacions i pagar íntegrament i d'immediat una cosa que havia portat vint anys de tramitació administrativa. Per què no van esgotar la via jurídica? Per què van renunciar a reduir els costos que pagaran els consumidors durant els pròxims 30 anys?", ha llançat Mato. 

El senador socialista ha dit, fins i tot, que en el cas que l'Estat hagués d'assumir la concessió no hauria estat "millor" que una empresa totalment pública –en contraposició a Enagás, privada amb una petita participació estatal- hagués executat el tancament i la indemnització. "Això que tan han qüestionat del dèficit tarifari és la mateixa fórmula que van aplicar a la forma de pagament: Enagás es convertix en titular del dret de cobrament del deute del Castor i s'arriba a un acord amb unes entitats bancàries, a les quals se cediran els drets de cobrament del sistema gasista i que hauran de pagar els consumidors", afegit. Tot i reconèixer que es tracta d'un procés "absolutament judicialitzat", Mato ha assegurat que els socialistes "assumixen les responsabilitats" del seu pas pels diferents governs.