28
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
19:01h
La darrera campanya d'excavació del poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja de Benifallet ha posat al descobert una possible muralla i un fossat, anteriors a la construcció del sistema defensiu que es coneixia fins ara. Durant la intervenció, el passat mes de maig, es va finalitzar l'excavació del carrer 101, iniciada l'any passat. A l'extrem est de l'assentament s'ha documentat una seqüència estratigràfica de més de 2 metres de profunditat que ha permès arribar a nivells de l'ibèric antic (550-450 aC). Sobre ella es bastix el sistema defensiu de finals del segle V aC, actualment visible, però a l'extrem oest s'ha detectat una estructura bastida amb grans pedres que pot ser d'una muralla anterior. Les grans depressions o retalls antròpics documentats a la roca podrien haver funcionat com a fossat d'esta primera muralla. En el sector sud del poblat també es va documentar la presència de noves estructures i un tapiat del carrer central que podrien ser de la fase final de l'assentament.
Les descobertes de la darrera campanya d'excavacions i la "gran potència estratigràfica de l'assentament" fan que la continuïtat del projecte de recerca tinga viabilitat al poblat del Castellot de la Roca Roja de Benifallet. El jaciment està en un bon estat de conservació i compta amb un entorn paisatgístic que el situen com un dels principals elements patrimonials de la comarca del Baix Ebre.
El Castellot de la Roca Roja és un assentament ibèric, ubicat en un meandre del riu Ebre, des d'on es controlava estratègicament el pas del riu per la zona. Era un poblat de superfície molt reduïda (uns 1.000 metres quadrats) però amb una fortificació imponent, desproporcionada per les dimensions del jaciment. Va ser freqüentat des de l'ibèric antic fins a l'ibèric final (entre els segles VI-I aC).
Les excavacions s'han fet en el marc del programa quadriennal de recerca de la Universitat de Barcelona (UB), 'El primer mil·lenni aC als territoris del curs inferior de l'Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica (2014-2017)'. Han estat dirigides pels investigadors de la UB i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Eduard Ble, Joan Canela, Meritxell Monrós, Mari Carme Belarte i Jaume Noguera. També hi ha participat una trentena d'estudiants del Grau d'Arqueologia de la UB.
Les descobertes de la darrera campanya d'excavacions i la "gran potència estratigràfica de l'assentament" fan que la continuïtat del projecte de recerca tinga viabilitat al poblat del Castellot de la Roca Roja de Benifallet. El jaciment està en un bon estat de conservació i compta amb un entorn paisatgístic que el situen com un dels principals elements patrimonials de la comarca del Baix Ebre.
El Castellot de la Roca Roja és un assentament ibèric, ubicat en un meandre del riu Ebre, des d'on es controlava estratègicament el pas del riu per la zona. Era un poblat de superfície molt reduïda (uns 1.000 metres quadrats) però amb una fortificació imponent, desproporcionada per les dimensions del jaciment. Va ser freqüentat des de l'ibèric antic fins a l'ibèric final (entre els segles VI-I aC).
Les excavacions s'han fet en el marc del programa quadriennal de recerca de la Universitat de Barcelona (UB), 'El primer mil·lenni aC als territoris del curs inferior de l'Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica (2014-2017)'. Han estat dirigides pels investigadors de la UB i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Eduard Ble, Joan Canela, Meritxell Monrós, Mari Carme Belarte i Jaume Noguera. També hi ha participat una trentena d'estudiants del Grau d'Arqueologia de la UB.