20
de juny
del
2017
Actualitzat
el
21
de juny
a les
10:28h
Com donar noves utilitats, aprofitar etnològica i turísticament les coeteres del delta de l'Ebre, dotze de les quals han estat recentment declarades com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Este és l'objectiu que es plantegen els ajuntaments i els propietaris d'estos edificis singulars, construïts entre els anys 50 i els anys 70 amb l'objectiu d'evitar les tempestes de tardor que podien malmetre la collita d'arròs al Delta. Tot i que només una dotzena compten amb la figura de màxima protecció del patrimoni català, hi ha documentades 38 coeteres a la zona. La Generalitat creu que el reconeixement, precisament, ha de servir per donar-los una nova utilitat, com crear rutes turístiques, lúdiques o de divulgació i recorda que anualment habilita una línia d'ajuts per recuperar edificis protegits. Els consistoris deltaics planegen integrar-les en els nou projectes turístics o d'altres ja existents.
Este matí s’ha celebrat l’acte de presentació de la Declaració de les coeteres del delta de l’Ebre com a Béns Culturals d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (ZIE), que Govern de la Generalitat va aprovar el passat 14 de març, una declaració garantix la seua protecció, valorització i divulgació. En la sessió -organitzada pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura- hi ha intervingut Lluís Puig, director general de la Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya; Adam Tomàs, president del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i alcalde d’Amposta; i Àlex Farnós, director del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.
L’any 2013, el Departament de Cultura va iniciar el tràmit de Declaració a proposta del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre amb l’aval de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i del Consell assessor del Patrimoni Cultural. El procés ha significat la declaració de dotze de les vint-i-sis coeteres que encara avui es conserven al delta com a ZIE. Les coeteres en qüestió són les de Pesigo, de l’Ampolla; Piñol, de Camarles; Ravanals, de l’Aldea; Cámara i Paredols, d’Amposta; Tario i Lluco, de La Ràpita; Buda, Navarro i Llupia, de Sant Jaume; i Montañana i Bombita, de Deltebre. Fins a trenta-vuit construccions d'este tipus es van aixecar -a mitjans del segle passat- per guardar els coets que s'utilitzaven per a disparar contra les pedregades i calamarsades.
"Seria fàcil fer un itinerari, rutes per a senderisme. Pots fer activitats lúdiques o divulgatives que res tinguin a veure amb el patrimoni", ha subratllat el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, Lluís Puig, en l'acte de presentació de la declaració de protecció de les coeteres, que ha servit per lliurar als consistoris els diplomes acreditatius. Es tracta d'un actiu, a més, que permet donar un "discurs conjunt de territori" a partir d'este patrimoni. "Es pot fer el que siga per donar-li nous usos: és la millor manera que no caiga al terra", ha resumit, fent un paral·lelisme amb la cura dels boscos. En este sentit, la Generalitat obre anualment una convocatòria d'ajuts perquè ajuntaments o particulars puguen actuar en els monuments o edificis, sigui per reformar-los o salvaguardar-los, que compten amb la catalogació de BCIN, la més alta reconeguda a Catalunya.
L'Ajuntament d'Amposta, amb dos coeteres protegides i diverses més escampades pel seu terme municipal, ja ha mostrat la seva voluntat de preservar estes construccions i poder-les integrar en alguns projectes que les permetin obrir al turisme i el públic en general. Aquest per exemple serà el cas d'algunes de les coeteres existents –i que el consistori vol també protegir- prop del tram del camí de guarda que el Ministeri de Medi Ambient ha d'executar a partir d'esta tardor entre la Torre de Sant Joan i Poble Nou del Delta. "Amb les coeteres declarades farem el mateix que amb l'arc gòtic de la façana del riu. Cultura ens ajuda. Volem protegir el màxim patrimoni possible: ens identifica i configura una realitat vinculada al paisatge, a la història i al cultiu de l'arròs. És un tret de sortida: queden coeteres protegir i volem continuar en l'àmbit de la protecció, no només de les coeteres sinó dels elements vinculats món rural", ha apuntat l'alcalde, Adam Tomàs. Els consistoris disposen de la possibilitat de declarar estos elements com a Béns Culturals d'Interès Locals (BCIL) per protegir-les en els seus àmbits respectius.
Un cop han passat els dos mesos preceptius des de la publicació al DOGC, durant els quals encara es podien presentar esmenes, la declaració ja és ara ferma en tots els sentits. La protecció afecta la construcció però també l'espai de terreny que s'ha delimitat de forma acotada al seu voltant. La selecció de les coeteres ara protegides ha tingut en compte una distribució equitativa entre els diferents municipis del delta de l'Ebre i la diversitat de tipologies. Les de primera època, a principis dels 50, estaven formades per dos pisos: la planta baixa servia de magatzem dels coets, que es tiraven des del pis superior. Posteriorment, es van convertir en edificis d'una sola planta.
El Delta va ser el primer lloc de l'Estat on es va impulsar la seva construcció. La negativa de les asseguradores privades a cobrir el risc de perdre la collita d'arròs a partir de 1948 va portar la Mutua Arrocera de Seguros a planificar l'estratègia per atacar les tempestes de finals d'estiu amb coets granífugs contra les pedregades i calamarsades abans que arribessin al Delta. Un servei que es va prestar fins l'any 1985 i que va generar no pocs conflictes amb els pagesos de secà de l'interior, que consideraven aquesta pràctica com la causant d'un descens de les precipitacions. La mateixa mútua és la propietària de les edificacions, algunes de les quals situades en terrenys particulars però majoritàriament en espais públics o prop de vials de pas, per facilitar el seu accés. Un acord esperonat pel Museu Terres de l'Ebre garanteix que tots els agents implicats s'hagin compromès a facilitar l'accés públic a les coeteres. "Com és zona d'interès etnològic el que es reconeix, a partir de les coeteres podem explicar als escolars, a la gent gran, a la població d'aquí, als turistes, com eren les formes de vida tradicionals al Delta", subratlla l'antropòloga del Museu, Carme Queralt.
Este matí s’ha celebrat l’acte de presentació de la Declaració de les coeteres del delta de l’Ebre com a Béns Culturals d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (ZIE), que Govern de la Generalitat va aprovar el passat 14 de març, una declaració garantix la seua protecció, valorització i divulgació. En la sessió -organitzada pel Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura- hi ha intervingut Lluís Puig, director general de la Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya; Adam Tomàs, president del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i alcalde d’Amposta; i Àlex Farnós, director del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.
L’any 2013, el Departament de Cultura va iniciar el tràmit de Declaració a proposta del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre amb l’aval de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i del Consell assessor del Patrimoni Cultural. El procés ha significat la declaració de dotze de les vint-i-sis coeteres que encara avui es conserven al delta com a ZIE. Les coeteres en qüestió són les de Pesigo, de l’Ampolla; Piñol, de Camarles; Ravanals, de l’Aldea; Cámara i Paredols, d’Amposta; Tario i Lluco, de La Ràpita; Buda, Navarro i Llupia, de Sant Jaume; i Montañana i Bombita, de Deltebre. Fins a trenta-vuit construccions d'este tipus es van aixecar -a mitjans del segle passat- per guardar els coets que s'utilitzaven per a disparar contra les pedregades i calamarsades.
"Seria fàcil fer un itinerari, rutes per a senderisme. Pots fer activitats lúdiques o divulgatives que res tinguin a veure amb el patrimoni", ha subratllat el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, Lluís Puig, en l'acte de presentació de la declaració de protecció de les coeteres, que ha servit per lliurar als consistoris els diplomes acreditatius. Es tracta d'un actiu, a més, que permet donar un "discurs conjunt de territori" a partir d'este patrimoni. "Es pot fer el que siga per donar-li nous usos: és la millor manera que no caiga al terra", ha resumit, fent un paral·lelisme amb la cura dels boscos. En este sentit, la Generalitat obre anualment una convocatòria d'ajuts perquè ajuntaments o particulars puguen actuar en els monuments o edificis, sigui per reformar-los o salvaguardar-los, que compten amb la catalogació de BCIN, la més alta reconeguda a Catalunya.
L'Ajuntament d'Amposta, amb dos coeteres protegides i diverses més escampades pel seu terme municipal, ja ha mostrat la seva voluntat de preservar estes construccions i poder-les integrar en alguns projectes que les permetin obrir al turisme i el públic en general. Aquest per exemple serà el cas d'algunes de les coeteres existents –i que el consistori vol també protegir- prop del tram del camí de guarda que el Ministeri de Medi Ambient ha d'executar a partir d'esta tardor entre la Torre de Sant Joan i Poble Nou del Delta. "Amb les coeteres declarades farem el mateix que amb l'arc gòtic de la façana del riu. Cultura ens ajuda. Volem protegir el màxim patrimoni possible: ens identifica i configura una realitat vinculada al paisatge, a la història i al cultiu de l'arròs. És un tret de sortida: queden coeteres protegir i volem continuar en l'àmbit de la protecció, no només de les coeteres sinó dels elements vinculats món rural", ha apuntat l'alcalde, Adam Tomàs. Els consistoris disposen de la possibilitat de declarar estos elements com a Béns Culturals d'Interès Locals (BCIL) per protegir-les en els seus àmbits respectius.
Un cop han passat els dos mesos preceptius des de la publicació al DOGC, durant els quals encara es podien presentar esmenes, la declaració ja és ara ferma en tots els sentits. La protecció afecta la construcció però també l'espai de terreny que s'ha delimitat de forma acotada al seu voltant. La selecció de les coeteres ara protegides ha tingut en compte una distribució equitativa entre els diferents municipis del delta de l'Ebre i la diversitat de tipologies. Les de primera època, a principis dels 50, estaven formades per dos pisos: la planta baixa servia de magatzem dels coets, que es tiraven des del pis superior. Posteriorment, es van convertir en edificis d'una sola planta.
El Delta va ser el primer lloc de l'Estat on es va impulsar la seva construcció. La negativa de les asseguradores privades a cobrir el risc de perdre la collita d'arròs a partir de 1948 va portar la Mutua Arrocera de Seguros a planificar l'estratègia per atacar les tempestes de finals d'estiu amb coets granífugs contra les pedregades i calamarsades abans que arribessin al Delta. Un servei que es va prestar fins l'any 1985 i que va generar no pocs conflictes amb els pagesos de secà de l'interior, que consideraven aquesta pràctica com la causant d'un descens de les precipitacions. La mateixa mútua és la propietària de les edificacions, algunes de les quals situades en terrenys particulars però majoritàriament en espais públics o prop de vials de pas, per facilitar el seu accés. Un acord esperonat pel Museu Terres de l'Ebre garanteix que tots els agents implicats s'hagin compromès a facilitar l'accés públic a les coeteres. "Com és zona d'interès etnològic el que es reconeix, a partir de les coeteres podem explicar als escolars, a la gent gran, a la població d'aquí, als turistes, com eren les formes de vida tradicionals al Delta", subratlla l'antropòloga del Museu, Carme Queralt.