20
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
10:57h
El senador de Compromís, Jordi Navarrete, ha reclamat conèixer el contingut d'un informe confidencial redactat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), denunciant que Escal UGS hauria intentat traslladar al Ministeri d'Indústria el cobrament de 7,55 milions d'euros inflant irregularment les despeses d'operació i manteniment de 2013 i 2014 del projecte Castor.
Segons publica el digital Vozpópuli, l'empresa -controlada per ACS amb el 66% de les accions- va incloure sota este concepte operacions financeres entre empreses del mateix grup constructor, amb un desviament de l'import de fins el 10%. La mateixa CNMC hauria proposat al govern espanyol que no autoritze a Escal UGS la retribució per a esta partida, ja que no formava part dels costos reconeguts.
Segons recorda el digital, Escal UGS mantenia un contracte per operació i manteniment amb altres empreses del mateix grup -la UTE entre ACS i la filial Cobra era l'encarregada d'estes tasques en aquell moment- de manera que exercia de concessionari i contractista al mateix temps.
A partir d'aquí, s'hauria establert un marge intragrup del 10% que afectaria el cost d'activitats regulades, de manera que la constructora declararia un cost que no seria el real per esta activitat, tot reclamant retribucions per sobre de les que estableix la regulació.
Este procediment s'hauria dut a terme a partir de contractes d'assessorament econòmic-fiscal, per un import de 2,675 milions; a través del marge del 10% en el contractes d'operació i manteniment, per 4,782 milions; i amb una partida inferior de 100.900.
La xifra total formaria part dels 46,86 milions d'euros que, segons l’empresa canadenca Dundee Energy -sòcia minoritària d’Escal UGS-, l'anterior ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va autoritzar pagar a través d'una ordre ministerial al novembre de 2015. Sobre el paper, esta partida havia de servir per pagar els costos d'operació i manteniment entre el 5 de juliol de 2012 i el 30 de novembre de 2014, quan Enagás va assumir les instal·lacions.
El seu pagament -juntament amb una retribució de 253,3 milions pel mateix període- s'havia de fer efectiu en un 75% a finals de 2016, mentre que l'empresa confiava rebre el 25% restant a quinze anys, amb un interès de l'1,2%. Finalment, l'empresa sí que va cobrar els 4,56 milions per les tasques de manteniment i operació; un cost que es va traslladar a la factura del gas de tots els consumidors aquest 2016.
Ara, la CNMC hauria fixat els ajustos per cadascun dels tres períodes d'operació i manteniment facturats, amb l'objectiu d'evitar que es paguen els costos que s'haurien inflat injustificadament. Així, segons assenyala el mateix digital, el cost per este servei al 2013 hauria estat de 21,19 milions: 18,16 milions entre principis de 2014 i el 4 d'octubre d'aquest any, quan el govern espanyol fa efectiva la renúncia de la concessió; i entre aquesta última data i l'entrada d'Enagás, els ja esmentats 4,56 milions. Els 7,5 milions restants en estos tres períodes quedarien fora.
"Parlem de 7,5 milions d'euros pel moment, uns diners que estan tenint que pagar els pobres consumidors de gas, que res tenen a veure amb la mala gestió de l'empresa i Ministeri davant la gran nyap que suposa el projecte Castor”, ha argumentat Navarrete. I afegeix: “per això demanarem que s'aclareixin aquestes sospites i, si cal, que es face en el si de la Comissió d'Investigació que ha començat a caminar al Senat”.
Esta notícia se suma a la d'altres informes recents del Ministeri d'Indústria que revelen que el grup comandat per Florentino Pérez va inflar els marges empresarials en la construcció del Castor del 5 al 17% per subcontractar les empreses del mateix grup o exercir de comissionista.
Afegint els compromisos de retribucions acordats -a l'espera de la decisió del govern espanyol sobre les recomanacions de la CNMC, i amb els pagaments fets efectius- Escal UGS ha rebut uns 1.760 milions d'euros -incloent la indemnització de 1.350 milions aprovada pel govern espanyol amb el reial decret del 4 d'octubre de 2014- pel fracassat magatzem de gas submarí que mai ha arribat a posar-se en marxa, i que pot arribar a costar 3.280 milions d'euros als consumidors de gas de tot l'Estat.
Segons Compromís, que considera el deute i els costos generats com a "il·legítims", el projecte: "va desbordar les capacitats dels propis ministeris implicats i es van acceptar a ulls tancats tots els drets retributius de les empreses promotores i constructores, de manera que el cost total del projecte es va anar inflant sense control".
La coalició ha reclamat mitjançant una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat d'aquest 2017 que siguen les arques públiques les que assumisquen les indemnitzacions, sobrecostos i els costos provisionals de manteniment i operativitat de les instal·lacions hibernades i la participació en el dèficit d'Escal UGS, que suposen un cost anual pròxim als 100 milions d’euros dins de la factura del gas.
Segons publica el digital Vozpópuli, l'empresa -controlada per ACS amb el 66% de les accions- va incloure sota este concepte operacions financeres entre empreses del mateix grup constructor, amb un desviament de l'import de fins el 10%. La mateixa CNMC hauria proposat al govern espanyol que no autoritze a Escal UGS la retribució per a esta partida, ja que no formava part dels costos reconeguts.
Segons recorda el digital, Escal UGS mantenia un contracte per operació i manteniment amb altres empreses del mateix grup -la UTE entre ACS i la filial Cobra era l'encarregada d'estes tasques en aquell moment- de manera que exercia de concessionari i contractista al mateix temps.
A partir d'aquí, s'hauria establert un marge intragrup del 10% que afectaria el cost d'activitats regulades, de manera que la constructora declararia un cost que no seria el real per esta activitat, tot reclamant retribucions per sobre de les que estableix la regulació.
Este procediment s'hauria dut a terme a partir de contractes d'assessorament econòmic-fiscal, per un import de 2,675 milions; a través del marge del 10% en el contractes d'operació i manteniment, per 4,782 milions; i amb una partida inferior de 100.900.
La xifra total formaria part dels 46,86 milions d'euros que, segons l’empresa canadenca Dundee Energy -sòcia minoritària d’Escal UGS-, l'anterior ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va autoritzar pagar a través d'una ordre ministerial al novembre de 2015. Sobre el paper, esta partida havia de servir per pagar els costos d'operació i manteniment entre el 5 de juliol de 2012 i el 30 de novembre de 2014, quan Enagás va assumir les instal·lacions.
El seu pagament -juntament amb una retribució de 253,3 milions pel mateix període- s'havia de fer efectiu en un 75% a finals de 2016, mentre que l'empresa confiava rebre el 25% restant a quinze anys, amb un interès de l'1,2%. Finalment, l'empresa sí que va cobrar els 4,56 milions per les tasques de manteniment i operació; un cost que es va traslladar a la factura del gas de tots els consumidors aquest 2016.
Ara, la CNMC hauria fixat els ajustos per cadascun dels tres períodes d'operació i manteniment facturats, amb l'objectiu d'evitar que es paguen els costos que s'haurien inflat injustificadament. Així, segons assenyala el mateix digital, el cost per este servei al 2013 hauria estat de 21,19 milions: 18,16 milions entre principis de 2014 i el 4 d'octubre d'aquest any, quan el govern espanyol fa efectiva la renúncia de la concessió; i entre aquesta última data i l'entrada d'Enagás, els ja esmentats 4,56 milions. Els 7,5 milions restants en estos tres períodes quedarien fora.
"Parlem de 7,5 milions d'euros pel moment, uns diners que estan tenint que pagar els pobres consumidors de gas, que res tenen a veure amb la mala gestió de l'empresa i Ministeri davant la gran nyap que suposa el projecte Castor”, ha argumentat Navarrete. I afegeix: “per això demanarem que s'aclareixin aquestes sospites i, si cal, que es face en el si de la Comissió d'Investigació que ha començat a caminar al Senat”.
Esta notícia se suma a la d'altres informes recents del Ministeri d'Indústria que revelen que el grup comandat per Florentino Pérez va inflar els marges empresarials en la construcció del Castor del 5 al 17% per subcontractar les empreses del mateix grup o exercir de comissionista.
Afegint els compromisos de retribucions acordats -a l'espera de la decisió del govern espanyol sobre les recomanacions de la CNMC, i amb els pagaments fets efectius- Escal UGS ha rebut uns 1.760 milions d'euros -incloent la indemnització de 1.350 milions aprovada pel govern espanyol amb el reial decret del 4 d'octubre de 2014- pel fracassat magatzem de gas submarí que mai ha arribat a posar-se en marxa, i que pot arribar a costar 3.280 milions d'euros als consumidors de gas de tot l'Estat.
Segons Compromís, que considera el deute i els costos generats com a "il·legítims", el projecte: "va desbordar les capacitats dels propis ministeris implicats i es van acceptar a ulls tancats tots els drets retributius de les empreses promotores i constructores, de manera que el cost total del projecte es va anar inflant sense control".
La coalició ha reclamat mitjançant una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat d'aquest 2017 que siguen les arques públiques les que assumisquen les indemnitzacions, sobrecostos i els costos provisionals de manteniment i operativitat de les instal·lacions hibernades i la participació en el dèficit d'Escal UGS, que suposen un cost anual pròxim als 100 milions d’euros dins de la factura del gas.