Mig mandat municipal : entrevista

Ferran Bel: «Treballem per a què els possibles propietaris del monument franquista ens habiliten per actuar-hi»

L'alcalde de Tortosa assegura que el partit no s'ha plantejat quin candidat el succeïrà en els propers comicis perquè pensa acabar el mandat i veu el debat prematur

Afirma que cal "valentia" per tirar endavant projectes tot i saber que són polèmics, perquè al cap del temps, resta l'obra i no les crítiques

Creu que "s’ha de ser més contundent amb les respostes a l’Estat, perquè sinó, evidentment se’n sortirà en la seua"

, Tortosa | 13/06/2017 a les 21:44h
Arxivat a: Política, consulta, pont de l'Estat, Ajuntament de Tortosa, CiU, mig mandat, Ferran Bel, monument franquista, entrevista
Ferran Bel | Adrià Costa
Fa una dècada que Ferran Bel (Tortosa, 1965) va pujar a l’alcaldia de Tortosa. Economista de professió, ha fet bandera del sanejament financer municipal i de la neteja dels calaixos amb factures impagades que, insistix, va trobar. Naturalment, li calia compatibilitzar esta fixació amb la necessària actualització dels equipaments i del conjunt de la ciutat. Aquí hi ha uns quants deutes pendents, ara per ara, entre ells alguns que passen factura, com el retard de les obres de renovació de l’emblemàtic Pont de l’Estat, amb les molèsties de trànsit que provoca; les incomoditats d’accés i estacionament en un centre tan important com és l’Hospital Verge de la Cinta, de referència per al conjunt de l’Ebre, o la paràlisi, durant anys, del projecte de construcció de noves piscines a la ciutat.

El també diputat convergent, poc sacrificat a l’hora d’encaixar les critiques, ha superat, però, controvertits projectes, com l’enderroc de les cases del davant de la catedral, i no mostra cap recança, d’haver promogut una consulta, això sí, emparat per ERC, PSC i Movem Tortosa, sobre la pervivència o no d’un monument franquista, el més gran de Catalunya. Sense renunciar a fer política a Madrid, la majoria absoluta de la passada legislatura li va donar ales per emprendre un tercer mandat, que avança de la mà d’ERC, però assegura que ja té en ment tornar al seu despatx d’economista.

- Enguany farà deu anys que és alcalde de Tortosa. En tota aquesta dècada, què és el principal que ha aprés en exercici del seu càrrec?

- Moltíssim. Aprens a fer política i aprens que esta té un sentit si acaba sent útil als teus conciutadans. Fer política no és ni fer declaracions, ni grans proclames, ni grans projectes benintencionats, ni fer tuits, ni publicar coses al Facebook. El polític s’ha d’explicar però ha de fer coses que acaben sent útils per als seus conciutadans.

- Preveia que estaria tres legislatures al capdavant del consistori o si hagués tingut un relleu clar ara fa dos anys no s’hagués presentat?

- No, quan em vaig presentar el 2007 t’enganyaria si digués que tenia la planificació respecte el temps que havia d’estar. En canvi, quan em vaig presentar per segona vegada sí que, malgrat que no ho vaig explicitar, pensava que dues legislatures serien suficients. De fet, abans de ser alcalde el meu partit em va encarregar treballar en la redacció de la ponència política municipal i vaig proposar que els mandats havien de ser de cinc anys i per a ciutats de més de 20.000 habitants proposava una limitació de dos mandats. Quan em vaig presentar per segona vegada ja tenia l’expectativa de no repetir, després les circumstàncies…
 

Ferran Bel, alcalde de Tortosa. Foto: Adrià Costa


- Quines circumstàncies?

- La situació política complicada que vivia el país... i en clau local em feia il·lusió acabar determinats projectes que no s’havien conclòs, –vull recordar que ens últims 10 anys hem viscut la crisi més important que s’ha viscut des de la Guerra Civil cap aquí-, va fer que em tornés a presentar però que ja anunciés que era l’última vegada, cosa que mantinc avui.

- Vostè ha emprés obres que han generat controvèrsia però defensa que ha tingut la valentia que no veu en altres per tirar-les endavant. Hagués preferit no emprendre'n alguna?

- No emprendre’n, cap, perquè un no ha de penedir-se’n de fer. Quan vaig emprendre l’obra de l’absis de la catedral va generar tot tipus de crítiques, amb tots els veïns en contra, formacions polítiques que deien que gastava massa diners… i qui se’ recorda d’això avui?. Aquí darrera tenim la plaça del Rastre. ICV, ara Movem, va fer una campanya brutal en contra d’estes obres dient que eren inútils, que treien aparcaments… Però les obres han acabat amb èxit. Després desapareixen les critiques. En l’enderroc de les cases del davant de la catedral, amb les del pont, el mateix... El que passa és que l’oposició a Tortosa és molt pobra i el que busca es el desgast, no planteja alternatives, són els mateixos que van estar darrera de l’antic govern socialista i ICV i estan veient que es fan totes aquelles actuacions que ells no van tindre el coratge ni la valentia de fer. La piscina ens va sortir malament en un primer moment, però clar, ara els que critiquen van estar vuit anys i van ser incapaços de plantejar ni un avantprojecte. A l’entrada de Tortosa, que s’ha urbanitzat, l’antic equip de govern tenia aixecats en armes a tots el propietaris i no van ser capaços de tirar-ho endavant perquè se’ls generava un incendi. Nosaltres van tenir el coratge d’intentar arribar a acords i es va desenvolupar.

- Era conscient, per exemple, de les dificultats que podia comportar la renovació del Pont de l’Estat?

- Absolutament, que era una obra tècnicament complexa, sabíem que generaria molèsties perquè es talla la circulació, no érem conscients que podríem tenir problemes amb l'UTE perquè l’empresa va fer fallida, i això ha dilatat la finalització de l’obra, però els mateixos que creen ara polèmica són els que la creaven quan vam dir que la fèiem i que van governar vuit anys i no es van atrevir. Són decisions que necessita fer un que està al comandament del govern. Tornant al pont, al final tothom es quedarà en com ha transformat la imatge de la ciutat.
 

Ferran Bel. Foto: Adrià Costa


- Una altra obra complicada, pels diversos posicionaments a favor i en contra, ha estat com deia l’enderroc de les cases de la catedral. Hi ha alguna novetat al respecte i quina actuació creu que caldrà aplicar a la plaça tenint en compte les troballes arqueològiques importants que han anat apareixent?

- Aviat tindrem l’informe dels arqueòlegs i la idea és que abans de l’estiu puguem coordinar amb el departament de Cultura el tipus d’actuació que s’hagi de fer. Llavors traurem a licitació el concurs per redactar el projecte i executar l’obra l’any vinent. La voluntat és que una part de les restes que han sortit es puguen posar en valor i es puguen fer visitables sense renunciar al gran espai públic davant de la catedral.

- L'Ajuntament de Tortosa ha aprovat en ple extraordinari licitar un préstec per import de 3.5 milions, la major part del qual ha de servir per finançar la piscina. Vostè sempre n’ha fet bandera de la reducció del deute municipal...

- Hem passat 10 anys de crisi econòmica i puc explicar, no amb en orgull però sí amb satisfacció, que tenim l’Ajuntament molt menys endeutat del que estava, en una situació financera com mai, no hi han factures al calaix i quan vam entrar n’hi havia per valor de 3 milions, es paga a 30 dies... La qüestió econòmica és una de les que ens ha merescut més temps. Sabem que la ciutadania no ho veu tant, però sí que es paguen menys impostos, perquè n’hem congelat i n’hem reduït alguns, i s’ha fet introduint beneficis fiscals per a que gent que ho necessita. Estem molt satisfets pel que fa a l’endeutament, perquè estem per sota del 70% en el recursos ordinaris de l’ajuntament, quan un límit legal és el 125% i l’altre un 75%, que et fa demanar autorització per endeutar-te més. A més, hem racionalitzat moltíssim la pròpia gestió de la institució, que es mereixeria un capítol apart.

- Precisament el finançament de la piscina està sent investigat en el marc del cas Effial. Vostè està tranquil de la tasca d’esta empresa a l’Ajuntament i de la relació amb el principal investigat, el gerent, Antonio Martos?

- El finançament ha estat com qualsevol altre i així ho vam expressar. No hi ha cap tipus de qüestió ni de polèmica, tinc absoluta tranquil·litat , i també amb la relació amb el senyor Martos, que vull recordar que estava treballant a l’Ajuntament de Tortosa abans que nosaltres arribem. No sé a altres llocs, però aquí la seva empresa va possibilitar tirar endavant molts projectes i, per tant, el millor és que si hi ha algun dubte per part d’algun òrgan judicial es resolga la investigació tan ràpidament com siga possible. 
 

Ferran Bel, entrevistat per Sílvia Berbis. Foto: Adrià Costa


- Parlem del monument franquista. La sentència del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona respecte a la retirada d’este monument constata que l’Ajuntament no pot retirar-lo perquè no n’és el propietari, cosa que ja sabia...

- No, la sentència no diu no podem retirar el monument. Hi ha un senyor que presenta una demanda on "ven" a la premsa que exigirà que es retire el monument però a la demanda no ho demana mai, per tant la sentència no pot dir si l’Ajuntament retira o no perquè tampoc no era exigit així a la demanda. Del monument el que cal recordar és que la majoria de les forces polítiques es van presentar a les eleccions amb un compromís compartit per part de CiU, ERC, Movem i PSC, que era fer una consulta. La meua voluntat era que la data fos pactada i així va ser, es va fer de forma pactada amb totes les formacions encara que ara algunes es posen nervioses perquè els han estirat les orelles de fora de Tortosa. En aquell moment, quan vam fer la pregunta no vam posar què creu que ha de fer l’Ajuntament, sinó què creu que ha d’impulsar, perquè tots érem conscients que l’Ajuntament no en té la propietat i per tant podem impulsar però no executar directament excepte que tinguem les autoritzacions dels que teòricament són els seus propietaris. La sentència l’únic que ve a dir és que l’apartat 3 de l’article 15 de la llei de memòria històrica diu que s’ha de fer un catàleg específic, en col·laboració amb les administracions autonòmica i central, que és el que estem fent en aquests moments. I en tot cas no diu res la sentència, reconeix que no és propietat de l’Ajuntament, però perquè és el mateix Ajuntament, quan envia la documentació, el que certifica aquest fet, però no és cap novetat, ja ho vam explicar durant la campanya i durant la consulta, per tant no hi ha més polèmica.

- Diu que estan fent el catàleg de vestigis franquistes, quan el tindran?

- Sí, pel que fa al catàleg no és tant el contingut, que és relativament senzill, sinó que, i també el jutge ho emfatitza, s’ha de fer en col·laboració de l’administració estatal i autonòmica. Nosaltres ja tenim la base i haurem de veure com es materialitza aquesta col·laboració.

- Han fet alguna gestió respecte la propietat per desencallar la situació i poder "reinterpretar" com es va aprovar en la consulta?

- Sí, clar que ho hem fet. Essencialment allò més important és adquirir la capacitat jurídica d’actuar sobre el monument, perquè no és propietat nostra. No vol dir que sobre una cosa que no tens propietat no pugues actuar, però has de tindre els actes jurídics que t’habiliten. No els tenim però hi estem treballant. Però vull recordar que el compromís que es va adquirir per part de totes les forces i del govern és en el primer any fer la consulta i en els tres restants s’implementa el resultat, sigui com sigui estem dins de termini.
 

Ferran Bel. Foto: Adrià Costa


- Esta capacitat jurídica a qui li demanen?

- A tots aquells que tenen possibilitat de ser propietaris, perquè no està inscrit al Registre de la Propietat, que s’habilite per part dels hipotètics propietaris una autorització a actuar encara que no tinguen la propietat. Jurídicament no és fàcil. Tot pivota dins l’Estat però dins hi ha diferents organismes importants.

- Per entendre-ho, els possibles propietaris els diuen que no tenen inconvenient en què actue l’Ajuntament...

- Sí, o "Encara no reconeixent explícitament la propietat no tinc cap inconvenient en que l’Ajuntament de Tortosa pugue actuar sobre aquest element sigui jo o no propietari".

- Té voluntat d’acabar el mandat?

- En principi està plantejat així, jo sé el que es diu: quan em vaig presentar es va dir que als tres mesos m’ho deixava, després que a Nadal, i ara aquest darrer Nadal ja van dir que plegava segur. Jo ja no ho desmenteixo més però segurament d’aquí a un any em tornaran a preguntar el mateix. Ara allò important és acabar el projecte de legislatura més enllà de les persones.

- El PDECat disposa ja d’una persona que puga substituir-lo per optar a l’alcaldia?

- No ho hem planejat, crec que no tenim ni el reglament de primàries, que s’aprovarà abans de l’estiu, i en tot cas això ja ho decidirà qui ho haja de decidir. Jo intentaré no intervenir molt en aquest procés. Quan jo vaig ser candidat ningú va tutelar el procés, cosa que és d’agrair, i després s’ha demostrat que va ser una fórmula d’èxit. Evidentment hi ha persones molt ben posicionades perquè tenen experiència de govern, són joves, tenen molta capacitat, com pot ser per exemple Meritxell Roigé, però també pot ser que el partit acabés optant per alguna persona que fins i tot no estès ni a l’equip de govern avui. Aquest no és un debat que ara haguem de plantejar, sincerament, perquè la voluntat és acabar el mandat i tenim dos anys per davant.
 

Ferran Bel. Foto: Adrià Costa


- Des de la inhabilitació de Francesc Homs l’hem vist agafar cada cop més pes dintre del grup del PDECat al Congrés. Té intenció de progressar en este àmbit en els propers anys?

- Potser és la percepció. De fet és que s’ha reorganitzat el grup i hem creat una figura que és la de portaveu econòmic del grup al Congrés malgrat que ja ho feia, i això fa potser que la percepció sigui aquesta. També és veritat que arriba un moment en la legislatura que es comencen a veure algunes iniciatives legislatives i això fa que em toqui intervenir molt més però tampoc diria que hi ha molta diferència. En aquell moment ja vaig dir que volia continuar compatibilitzant la meua tasca al Congrés amb el meu compromís a Tortosa i potser es visualitza més el treball però les tasques són semblants. Jo quan decideixo no repetir com a candidat és també pensant que no em jubilaré fent política i per tant quan un no s’ha de jubilar fent política el que no pot fer és reincorporar-se al seu despatx professional quan falten sis anys per jubilar-se. Jo diria, i tampoc vull ser més transcendent del que és, que la meua activitat política ha estat sempre molt vinculada a la vida municipal i serà així, per tant, quan apunto que no repetiré com a candidat a l’alcaldia és perquè estic pensant ja en reincorporar-me al meu despatx professional.

- Abandonar la política?

- Dit així sembla com abandonar la família! Quan vaig començar l’activitat professional no tenia res a veure amb la política i estic segur que l’acabaré i no tindré res que veure. Però no tinc calendari, en principi com a molt aviat d’aquí a tres anys. També és cert que estem en un moment al país que alguns tenim l’aspiració de poder decidir el futur a curt termini, per tant això també marca molt. Potser si Catalunya es pot convertir en un estat independent seria el moment en què em retiraria perquè, no jo sinó una part de la nostra generació, hauríem fet el que tocava, però sí que sóc conscient que no acabaré, perquè tinc aquesta voluntat, la meva vida professional en l’àmbit de la política.

- Què hauria de ser el PDECat quan sigui gran? Fins a quin punt creu que la refundació ha superat a hores d’ara amb els problemes que arrossegava CiU?

- Hauria de ser el partit central d’aquest país, un partit on la majoria de la ciutadania se senti còmoda i sobre el qual pivote la política catalana, amb una àmplia base representativa de tota la ciutadania. Un partit de centre com va ser en el seu moment Convergència Democràtica. En una part molt important, no es tractava només de superar els problemes sinó d’actualitzar el missatge polític, també de fer una renovació de persones i crec que en això està en la línia adequada, ara això no es pot valorar fins que haja passat un cert temps.

- Si el TC declara el referèndum fora de l'ordenament jurídic, què passarà?

- Estarem amb el que digui el Govern, i jo com a alcalde també respectaré la sobirania que emana del Parlament de Catalunya. En tot cas, el president ha dit que es farà un referèndum i treballarem per a que així sigui
 

Ferran Bel. Foto: Adrià Costa


- Més enllà que es convoqui, està convençut que el referèndum es farà?

- No tinc cap dubte de no creure amb el plantejament del Govern i el Parlament i des del món local hem de treballar per a que això sigui possible.

- Un cop iniciat el trajecte de la via unilateral, creu que els partits catalans superaran les tensions per estar a l’alçada per donar pas a la celebració d’esta convocatòria històrica?

- Jo crec que sí, hi han algunes reticències i partits que fan tacticisme, que busquen justificar el fet de no recolzar el referèndum, però això no és cap novetat, que un espai s’està movent en esta ambigüitat. Espero que algun dia la salten i que també els ajuntaments governats per aquesta formacions polítiques es posen al costat del Govern i del Parlament

- El PP ja ha advertit que faran servir tots els mecanismes de l’Estat per impedir-ho. Què ens hem d’esperar?

- Precisament això. També van dir que farien el mateix el 9-N i el president Mas va ser capaç de tirar-lo endavant. Estic segur que aquesta serà una situació semblant.

- Vostè s’ha estranyat de la "docilitat" amb què acatem algunes decisions de l’Estat, com la inhabilitació de Francesc Homs. Com cal plantar més cara?

- Jo crec que així ha estat, potser perquè queia lluny, a Madrid, potser perquè acabava sent el portaveu del PDCat i la gent hi posava alguna distància, però efectivament crec que s’ha de ser més contundent amb les respostes a l’Estat, perquè sinó, evidentment se’n sortirà en la seua.

- En quin escenari polític veu a Catalunya d’aquí a només un any?

- No sé, no em dedico a fer prediccions polítiques. El que estic segur és que Catalunya d’aquí a un any serè allò que els catalans i les catalanes vulguen.
 

Ferran Bel. Foto: Adrià Costa

 

«Aposto per mandats més llargs, de cinc o sis anys»
1. Es nota el fet de tenir un president que era alcalde com Carles Puigdemont?

- Sí, es nota moltíssim, Carles coneix perfectament el món municipal, el comprèn i es nota.

2. Sense Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona s’hagués iniciat el debat sobre les (re)municipalitzacions dels serveis?

- No vull criticar un altre ajuntament, però això és molt populista i poc realista. Està governant amb el PSC, que és qui va fer tota externalització dels serveis i ella n’ha afegit, per tant parlar de remunicialització per part de Colau no crec que sigui el mes adient i a més s’està creant un debat fals: municipals sempre ho han estat aquest serveis. Que es preste directament per part de l’administració local no garantix que siguen ni més barats ni eficients, com si estan prestats d’una empresa. S’ha de dixar de fer discursos buits de continguts, populistes i en cada cas s’ha d’estudiar. Jo puc parlar per l’Ajuntament de Tortosa: la majoria d’estos contractes qui els va licitar la darrera vegada va ser el PSC i ICV Movem, i que ara diguen que volen remunicipalitzar..., el que hem de preguntar-los és perquè quan van governar no van fer-ho.

3. Quan rebi una carta de la justícia que no es poden cedir locals municipals pel referèndum què faran?

- No he rebut aquesta carta, però en tot cas compliré el mandat del ple municipal, que és al que em dec com a alcalde.

4. Com hauria reaccionat si la Rosa –la dona de 81 anys que va morir a Reus amb la llum tallada- s’hagués mort al seu municipi?

- Això és ciència-ficció política. Segurament hauria estat en unes circumstàncies diferents, no s’ha produït i per tant jo l’únic que puc fer és solidaritzar-me amb la posició de l’alcalde i l’Ajuntament de Reus que crec que van fer el que calia. Fer ciència-ficció política amb la mort de les persones és molt complicat i no vull entrar en esta dinàmica.

5. Les municipals del 2015 van dixar en molts municipis un panorama molt fragmentat. Aposta per un canvi de llei que facilite la governabilitat al més votat?

- Bé, este és un escenari que al nostre Ajuntament hem viscut sempre, històricament. És veritat que els dos últims encapçalats per mi un amb majoria absoluta per primera vegada en la història, no ens ha generat problemes, però històricament a Tortosa, aquesta fragmentació ha donat lloc a que el govern que començava no era el que acabava mai, amb tots els alcaldes excepte quan jo vaig prendre posició al 2007, el mateix govern havia començat i acabat. Això genera inestabilitat, trencament amb els projectes i que les ciutats no avancen. Crec que la doble volta seria segurament el més raonable però hi ha molts mecanismes per donar estabilitat. Jo optaria per que els mandats fossen més llargs, de cinc o sis anys i segurament per a poblacions de més de 15 o 25 mil habitants seria partidari d’una limitació de mandats.
 

Ferran Bel. Foto: Adrià Costa

COMENTARIS

Juvilat
Ponte, 14/06/2017 a les 12:00
+8
-4
Ya es hora Sr. Bel que descansi d, aqui lo titul de l, escrit, es voste el cla exemple de com als polítics sels apega el sillon al cul i l, unic que busquen al menys alguns que un carrec a l, ajuntament els serveixi de plataforma pera altres carrecs politics, no ya ningu al menys a mi no em consta que es pose en malde caps per no treuren un bon benefici, en tot el que diu que a apres no apres res ya que no apres a dialoga, no apres a escolta als ciutadans ni ferse reso de les seves opinions, el que si que fa be es dona la culpa als que lan precedit, i tindre un bon grupet de palmeros, tambe que se fase la seua voluntat sense pararse a pensa en els demes, pasara a la història com
l, alcalde de les obres empastrades, tomba les cases de la catedral i despues sen donen comte de que la fasana rsta bruta, tomba cases a remolins i no sap que ferne en els solars, es posa a fe obres al pon i a de renegocia el preu en l, empresa, a de demana un credit per tira sban les piscines,
per ana al hospital e d, aparca al barri del temple.
Despres de tot lo dit descanse no cal que fase mes coses per Tortosa, i els tortosins
Propietaris
Anna G., 15/06/2017 a les 13:45
+1
-3
Quins són els propietaris? La Falange, els requetes (força cristians ells) o la legion condor? Amic Bel, se t'ha girat feina.
CIU/PDECat encara està ple de franquistes
Anònim, 20/06/2017 a les 17:44
+0
-0
Aquest home tindria d'estar inhabilitat per prevaricació, hi ha una llei de la Memòria Històrica que s'ha passat pels "dallonses" a consciencia.
....¿...?....
Anònim (ALBERTO BELTRAN RODRIGUEZ), 18/07/2017 a les 19:52
+0
-0
...¿los dueños? son los de la FUNDACION FRANCISCO FRANCO y la familia que queda del CAUDILLO DE ESPAÑA POR LA GRACIA DE DIOS (es lo que ponía en las monedas), aquí hay una solución, el "pajarraco" se quita y se les da a la Colla de Geganters de Tortosa, ellos que le pongan unas ruedas, lo pinten de oro y que le pongan una corona, y será un elemento folkórico mas de la ciudad...
...dicen cierta clase de libros, que los espíritus que están sumergidos en la "materia densa", cuando realizan sus desplazamientos astrales por el "mundo de la luz", sus almas tienen como unos filamentos que se mecen al aire (cual banderolas y repartidos por el cuerpo como si fuesen pequeñas telarañas), pues el "hombre" de la cúspide del monumento bien se puede quitar y ponerlo en el cementerio (¿no hay un sitio donde se ponen al cabo de unos años los huesos anónimos...)
...y la gran Cruz, por nuestro Calvario bien habrá un lugar donde empótrarla...
...donde estaba el pájaro se puede poner un bombo de banda después repartir toda clase de medios instrumentos (forjados en hierro) y soldados sobre la chapa, estará la mole de hierro, pero de franquismo ya todo olvidado...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Núria Gil respon als missatges i trucades dels amics que s'interessen pel seu estat. | Sílvia Berbís
01/01/1970
Durant molts anys, la calma de la urbanització Montecarlo compensava les mancances, ara el concepte de tranquil·litat ha canviat per al veïnat
01/01/1970
El conductor s'havia donat a la fuga però ha estat localitzat
L'Ajuntament de Deltebre ha suspès tots els actes de les Festes Majors d'este diumenge 20 d'agost.
01/01/1970
Els fets han ocorregut al voltant de les dos de la matinada d'este diumenge
Imatge d'un agent parlant amb veïns de la zona, al carrer d'accés a la finca a Alcanar Platja | ACN / Sílvia Jardí
01/01/1970
Els TEDAX han fet explosions controlades, que podrien continuar diumenge
Una ambulància del SEM. | Adrià Costa.
01/01/1970
Dos persones més han resultat ferides en l’accident, el conductor i un altre passatger
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
Ferran Bel | Adrià Costa
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa assegura que el partit no s'ha plantejat quin candidat el succeïrà en els propers comicis perquè pensa acabar el mandat i veu el debat prematur | Afirma que cal "valentia" per tirar endavant projectes tot i saber que són polèmics, perquè al cap del temps, resta l'obra i no les crítiques | Creu que "s’ha de ser més contundent amb les respostes a l’Estat, perquè sinó, evidentment se’n sortirà en la seua"
Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, a Tortosa. | Josep M Montaner
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa nega una crisi de govern i recorda que van ser els republicans qui van fixar la data de la consulta
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu