protecció del medi

Cemex defensa que preserva les oliveres en l'explotació de les canteres d'argila d'Ulldecona

La companyia nega que la seua activitat afecte arbres centenaris o mil·lenaris

Salvem lo Montsià entrega gairebé 1.800 firmes per aturar les extraccions de CEMEX a la falda de la serra

, Ulldecona | 31/05/2017 a les 22:13h
Arxivat a: Medi ambient, cemex, Ulldecona, oliveres mil·lenàries, Salvem lo Montsià, argila, Canteres
Una màquina extraient argila de la cantera d'Ulldecona | ACN / J. Marsal
La companyia cimentera Cemex ha defensat la seua política d'explotació i restauració de la cantera d'argila Ferradura-1 d'Ulldecona, després que la Plataforma Salvem lo Montsià haja iniciat una campanya per aturar esta activitat.

L’empresa argumenta que les oliveres que es troben dins de l'explotació són reimplantades en el mateix espai i amb la mateixa terra vegetal, i que n'arriben a morir un màxim d'un 5%. Ha negat, també, que d'entre les oliveres que han seguit este procés, n'hi hagi de centenàries ni mil·lenàries. 

En este sentit, Cemex ha mostrat sobre el terreny com s'efectua la restauració a mesura que es va avançant en l'extracció d'argila. Els arbres, a diferència de la irregular disposició tradicional, es planten alineats, fet que en permet encabir més i els hauria obligat a adquirir-ne d'addicionals. També es creen terrasses i se suavitzen pendents, ja que l'extracció d'argiles pot arribar fins als quatre metres de profunditat.

"Hi ha moltes canteres per aquí i ningú fa tot això", defensa Francisco Iniesta, directiu de la multinacional. Afirma, també, que la restauració permetrà "millorar" l'espai respecte les seues condicions anteriors. "Trobem terrenys deteriorats que millorem amb l'activitat", apunta.

Tot i que "entén" la inquietud per part de la Plataforma Salvem lo Montsià, assegura que l'empresa aposta per la "sostenibilitat" i que, un cop conclosa l'explotació, d'aquí dos o tres anys, la zona es visualitzarà com un camp d'oliveres "perfectament integrat en l'entorn".

Des de 2009, la companyia extreu d'esta cantera de dotze hectàrees unes 9.000 tones mensuals d'argila que utilitza per fabricar el ciment. També disposa de l'autorització per seguir extraient argila de la cantera Ferradura-2, un terreny d'onze hectàrees a la mateixa falda del Montsià.

En este cas, la Plataforma va denunciar que la proximitat de l'activitat extractiva al poblat pre-ibèric de La Ferradura perjudicaria la sostenibilitat d'este entorn. Iniesta ho nega, tot i argumentant que el poblat es troba a 300 metres de distància i entre 70 i 80 metres d'altura sobre el nivell de l'explotació. A més a més, ha subratllat que esta explotació disposa de tots els permisos de la Generalitat.
 

COMENTARIS

No són només les oliveres
Anònim, 01/06/2017 a les 13:15
+6
-4
Lo problema no és només que morin X oliveres, ni si estes són centenàries o no. La qüestió és que l'activitat extractiva altera la topografia, la textura i l'hidrogeologia del sòl, amb la conseqüent pertorbació que això comporta al sistema, i això no s'arregla tornant a plantar oliveres alineades. Si aprofita les explotacions autoritzades fins al moment, al final ho acabarà fent sobre 24 hectàrees. A mi això no me sembla, ni molt menys, millorar lo Montsià, si no més aviat destrossar-lo i fragmentar-lo.
Ara bé, si com diuen l'extracció compleix tota la normativa vigent i se tenen los permisos en regla serà complicat aturar-ne l'activitat, i cal fer també l'esforç per que no s'amplien les autoritzacions. Lo que en cap cas mos poden dir és que en l'extracció i posterior restauració se millora lo terreny respecte al seu estat anterior, només cal mirar la Martinenca i les seues restauracions, que no són més que un pegot en comparació a la resta de la serra, ja que una restauració té les seues limitacions.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La mezzosoprano de l'Ampolla, Anna Brull, en el moment en què va recollir el premi este diumenge. | © leisure.at/Christian Jobst
01/01/1970
És la primera catalana i espanyola en rebre este premi operístic
Els treballs s'han adjudicat a l'empresa Benito Arnó e Hijos SAU per un import de 4,8 milions. | Cedida
01/01/1970
Les obres s'executen per 4,82 MEUR i tindrà llesta la primera fase al mes d'octubre de 2018
Recepció de Projecte Home a Tarragona | ACN
01/01/1970
Un 39,8% dels usuaris que acudixen a l’entitat la consumixen
01/01/1970
El tall de subministrament s'allarga des de fa més de quatre hores a Masdenverge, on els veïns ja van patir un altre incident similar fa una setmana
El consistori també posarà sobre la taula el projecte per al foment de l'autocupació, que preveu ajuts de fins a 2.000 euros per aquelles persones que, venint de l'atur, es donen d'alta com a autònomes | Cedida
01/01/1970
El govern municipal d'ERC també portarà al ple el programa d'actes taurins de les festes majors, amb una despesa de 75.000 euros
Ferran Bel | Adrià Costa
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa assegura que el partit no s'ha plantejat quin candidat el succeïrà en els propers comicis perquè pensa acabar el mandat i veu el debat prematur | Afirma que cal "valentia" per tirar endavant projectes tot i saber que són polèmics, perquè al cap del temps, resta l'obra i no les crítiques | Creu que "s’ha de ser més contundent amb les respostes a l’Estat, perquè sinó, evidentment se’n sortirà en la seua"
Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, a Tortosa. | Josep M Montaner
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa nega una crisi de govern i recorda que van ser els republicans qui van fixar la data de la consulta
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu