31
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
19:30h
La Universitat de Lleida (UdL) ha precisat els resultats dels primers estudis, duts a terme la setmana passada en larves de musclo zebra, sobre l'efectivitat de biocida peroxoacètic. Després de provar amb sis dosis de producte molt altes, en els darrers dies s'han repetit les proves, tant en la fase larvària del bivalve com en exemplars adults, amb vuit dosis més baixes que també han donat bons resultats de mortalitat.
Les proves han demostrat que els musclos adults moren i també es desprenen d'allí on estiguen adherits. Com ha explicat Toni Palau, professor de Medi Ambient de la UdL, en uns mesos es farà una segona fase de l'estudi per provar en corrents d'aigua l'efectivitat de les dosis de biocida establertes al laboratori. Palau ha remarcat que els temps d'aplicació i els intervals de les dosis determinarà com aplicar el peroxoacètic davant dels exemplars adults que es tanquen i s'aïllen amb estímuls exteriors i poden sobreviure als productes químics.
Amb l'objectiu d'afinar les dosis i optimitzar l'aplicació del biocida peroxoacètic en la lluita contra la plaga del musclo zebra, el Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida (UdL) ultima aquests dies els seus estudis en un laboratori ubicat per a l'ocasió a la segona pla de l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre. En les primeres proves, la dosi més baixa de les sis assajades en larves ja donava una mortalitat del 100% i en la segona fase dels assajos s'ha provat amb vuit dosis més baixes que han establert llindars de mortalitat diferents per fer servir segons les necessitats, per exemple si cal un tractament de xoc o si es requereixen dosis de manteniment.
El professor Toni Palau ha apuntat que també s'ha detectat, amb l'aplicació del peroxoacètic, que disminueix "considerablement" l'adhesió dels exemplars d'adults de musclo zebra. El les safates amb dosis de biocida més baixes, el nombre d'exemplars de musclo adherits és del 40-45% però en les safates amb les dosis més altes es redueix fins al 8-10%. "Sembla que, a banda de matar-los, també els fa despendre's mes fàcilment però no és necessàriament bo perquè la valva, un cop despresa, també obtura i depenent del tipus d'instal·lacions pot ser avantatjós o no", ha explicat Palau.
Proves amb corrents d'aigua
El professor de la UdL ha avançat que ens uns mesos es provaran les dosis determinades en corrents d'aigua simulant dipòsits i canonades. "En cap cas són productes aplicables al medi obert, no es pot tirar ni al riu ni als embassaments. Cal fer-los en instal·lacions endins, en captacions d'aigua i en diferents instal·lacions industrials o regadius", ha detallat Palau.
Segons l'investigador, esta segona fase de l'estudi, encarregat per PeroxyChem, fabricant espanyol del producte, serà determinant sobretot en els exemplars adults del musclo zebra perquè si no es dosifica de manera contínua no tindrà efecte ja que els bivalves es tanquen davant dels estímuls negatius, també els productes químics, i poden aïllar-se i sobreviure amb independència que l'entorn siga tòxic.
Les proves han demostrat que els musclos adults moren i també es desprenen d'allí on estiguen adherits. Com ha explicat Toni Palau, professor de Medi Ambient de la UdL, en uns mesos es farà una segona fase de l'estudi per provar en corrents d'aigua l'efectivitat de les dosis de biocida establertes al laboratori. Palau ha remarcat que els temps d'aplicació i els intervals de les dosis determinarà com aplicar el peroxoacètic davant dels exemplars adults que es tanquen i s'aïllen amb estímuls exteriors i poden sobreviure als productes químics.
Amb l'objectiu d'afinar les dosis i optimitzar l'aplicació del biocida peroxoacètic en la lluita contra la plaga del musclo zebra, el Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida (UdL) ultima aquests dies els seus estudis en un laboratori ubicat per a l'ocasió a la segona pla de l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre. En les primeres proves, la dosi més baixa de les sis assajades en larves ja donava una mortalitat del 100% i en la segona fase dels assajos s'ha provat amb vuit dosis més baixes que han establert llindars de mortalitat diferents per fer servir segons les necessitats, per exemple si cal un tractament de xoc o si es requereixen dosis de manteniment.
El professor Toni Palau ha apuntat que també s'ha detectat, amb l'aplicació del peroxoacètic, que disminueix "considerablement" l'adhesió dels exemplars d'adults de musclo zebra. El les safates amb dosis de biocida més baixes, el nombre d'exemplars de musclo adherits és del 40-45% però en les safates amb les dosis més altes es redueix fins al 8-10%. "Sembla que, a banda de matar-los, també els fa despendre's mes fàcilment però no és necessàriament bo perquè la valva, un cop despresa, també obtura i depenent del tipus d'instal·lacions pot ser avantatjós o no", ha explicat Palau.
Pla detall d'exemplars adults de musclo zebra mentre es comprova amb unes pinces al laboratori que ha muntat la UdL a l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre. Foto: ACN / A. Ferràs
Proves amb corrents d'aigua
El professor de la UdL ha avançat que ens uns mesos es provaran les dosis determinades en corrents d'aigua simulant dipòsits i canonades. "En cap cas són productes aplicables al medi obert, no es pot tirar ni al riu ni als embassaments. Cal fer-los en instal·lacions endins, en captacions d'aigua i en diferents instal·lacions industrials o regadius", ha detallat Palau.
Segons l'investigador, esta segona fase de l'estudi, encarregat per PeroxyChem, fabricant espanyol del producte, serà determinant sobretot en els exemplars adults del musclo zebra perquè si no es dosifica de manera contínua no tindrà efecte ja que els bivalves es tanquen davant dels estímuls negatius, també els productes químics, i poden aïllar-se i sobreviure amb independència que l'entorn siga tòxic.