18
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
21:16h
La travessera urbana de Gandesa suspèn en mobilitat, seguretat viària, adequació urbana i intensitat de trànsit de vehicles pesants, segons la 5a Auditoria RACC sobre la Qualitat de les travesseres en vies urbanes, que li atorga una puntuació de 26,5 sobre 100, la pitjor de les 21 analitzades a tot Catalunya des del 2011. En esta cinquena auditoria s'han analitzat tres travesseres urbanes de Catalunya més: la de la C-31 a Torroella de Montgrí; la de l'N-II Montgat; i la de la C-12 Balaguer.
Les principals problemàtiques, explica l'informe, són les voreres de dimensions reduïdes i una mala disposició i il·luminació dels passos de vianants, a més de la manca de facilitats per a la circulació de bicicletes. Pel que fa a la seguretat viària, especifica que falten rotondes o semàfors a les entrades al nucli i la travessera té pocs elements moderadors de la velocitat i els que hi ha són poc efectius.
L'anàlisi de l'adequació urbana revela poca presència d'elements de mobiliari urbà i arbrat, així com un nivell d'impacte acústic moderat. La puntuació de la via també s'ha vist penalitzada per la intensitat del trànsit de vehicles pesants, amb més de 500 vehicles al dia.
Així, recomanen disminuir la velocitat de circulació als trams centrals de la via, fins als 40km/h i 30km/h, de manera gradual en direcció al centre urbà; també seria bo reduir l'amplada dels carrils de circulació per incloure un carril bici segregat, als trams on la secció és més estreta (8 metres), es pot reduir la velocitat a 30km/h perquè les bicicletes circulen amb seguretat per la calçada. A més, plantegen implantar rotondes o semàfors en les entrades a la zona urbana; per exemple, un semàfor amb radar similar a l'existent a la part oest de la N-420, així com incloure parades de transport públic en sentit contrari a l'actual, i una parada més a la part oest de la N-420, per donar una cobertura suficient de transport públic.
Pel que fa a les recomanacions de modificació de la infraestructura, plantegen redefinir la secció de tota la travessera, reduint l'amplada dels carrils i vorals i ampliant les voreres fins als 2 metres com a mínim, per tal de donar a la travessera unes característiques urbanes i facilitar la mobilitat de vianants i bicicletes, i també valorar la construcció d'una ronda que evitaria el trànsit dels vehicles pesants pel centre urbà.
Esta auditoria és un estudi que es realitza des de l'any 2011 i que ja ha analitzat 21 travesseres de les quatre demarcacions catalanes. La Fundació RACC fa este anàlisi amb la finalitat d'avaluar si les travesseres complixen correctament la seua doble funció urbana (per als residents) i interurbana (per als conductors de pas).
Les travesseres urbanes representen el 10% de la xarxa viària de Catalunya i concentren el 20% dels accidents greus i mortals. L'any 2016, 7 persones hi van perdre la vida i 90 van resultar ferides greus. Les auditories del RACC posen de manifest que, en la majoria dels casos, les travesseres presenten problemes similars, els trams centrals estan en millors condicions que els extrems, i hi ha tendència a aplicar solucions molt heterogènies que no sempre donen bons resultats. Per este motiu, el RACC recomana que s'establisquen mecanismes per orientar els municipis en els processos de transformació d'estes vies.
Les principals problemàtiques, explica l'informe, són les voreres de dimensions reduïdes i una mala disposició i il·luminació dels passos de vianants, a més de la manca de facilitats per a la circulació de bicicletes. Pel que fa a la seguretat viària, especifica que falten rotondes o semàfors a les entrades al nucli i la travessera té pocs elements moderadors de la velocitat i els que hi ha són poc efectius.
L'anàlisi de l'adequació urbana revela poca presència d'elements de mobiliari urbà i arbrat, així com un nivell d'impacte acústic moderat. La puntuació de la via també s'ha vist penalitzada per la intensitat del trànsit de vehicles pesants, amb més de 500 vehicles al dia.
Així, recomanen disminuir la velocitat de circulació als trams centrals de la via, fins als 40km/h i 30km/h, de manera gradual en direcció al centre urbà; també seria bo reduir l'amplada dels carrils de circulació per incloure un carril bici segregat, als trams on la secció és més estreta (8 metres), es pot reduir la velocitat a 30km/h perquè les bicicletes circulen amb seguretat per la calçada. A més, plantegen implantar rotondes o semàfors en les entrades a la zona urbana; per exemple, un semàfor amb radar similar a l'existent a la part oest de la N-420, així com incloure parades de transport públic en sentit contrari a l'actual, i una parada més a la part oest de la N-420, per donar una cobertura suficient de transport públic.
Pel que fa a les recomanacions de modificació de la infraestructura, plantegen redefinir la secció de tota la travessera, reduint l'amplada dels carrils i vorals i ampliant les voreres fins als 2 metres com a mínim, per tal de donar a la travessera unes característiques urbanes i facilitar la mobilitat de vianants i bicicletes, i també valorar la construcció d'una ronda que evitaria el trànsit dels vehicles pesants pel centre urbà.
Esta auditoria és un estudi que es realitza des de l'any 2011 i que ja ha analitzat 21 travesseres de les quatre demarcacions catalanes. La Fundació RACC fa este anàlisi amb la finalitat d'avaluar si les travesseres complixen correctament la seua doble funció urbana (per als residents) i interurbana (per als conductors de pas).
Les travesseres urbanes representen el 10% de la xarxa viària de Catalunya i concentren el 20% dels accidents greus i mortals. L'any 2016, 7 persones hi van perdre la vida i 90 van resultar ferides greus. Les auditories del RACC posen de manifest que, en la majoria dels casos, les travesseres presenten problemes similars, els trams centrals estan en millors condicions que els extrems, i hi ha tendència a aplicar solucions molt heterogènies que no sempre donen bons resultats. Per este motiu, el RACC recomana que s'establisquen mecanismes per orientar els municipis en els processos de transformació d'estes vies.