Filiprim: crítica de TV

«Salvados», Castor i la gola profunda

«A mi em sembla molt substancial posar l'accent en la gola profunda que ha subministrat informació a un programa d'acreditat esperit crític. Algú a qui li ha interessat donar a conèixer draps bruts perquè algú en faci la bugada»

per Toni Vall, 15 de maig de 2017 a les 13:13 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Final de temporada de Salvados amb el cas Castor a tot drap. Una bona investigació de Jordi Évole i el seu equip a partir d’un document intern del Ministeri d’Indústria que, segons expliquen, algú els va fer arribar la tardor passada. La font, òbviament, no ha transcendit, i el maremágnum d’informació que conté el document ha deixat en segon pla aquest aspecte: el seu origen. Però a mi em sembla molt substancial posar l’accent aquí, en la gola profunda que ha subministrat informació a un programa d’acreditat esperit crític com Salvados. La gola profunda de dins del sector públic, algú a qui li ha interessat donar a conèixer draps bruts perquè algú en faci la bugada.


A banda de la triplicació del pressupost de les obres del Castor, admetent –que ja és molt admetre- que pot passar en aquest tipus d’infraestructures mastodòntiques, el que Salvados denuncia és la clàusula que blinda ACS –l’empresa que va obtenir la concessió- les seves filials i els inversors perquè en cas d’haver de parar el funcionament del Castor, el seu capital quedés garantit. Évole ens va ensenyar una entrevista de fa tres anys, on Florentino assegurava que no havia passat res de res a la plataforma, que allò dels terratrèmols era una ficció inventada per uns exagerats.

Una estona després, Recaredo del Potro –quin nom!- responsable tècnic màxim del Castor, també va insistir en aquesta qüestió: va parlar de “la postveritat del Castor” per a posar en dubte que tot plegat fos tan greu com es va dir i va afirmar que la planta no hauria d’haver deixat de funcionar. I els informes tècnics i geològics que van obligar a la paralització? Per Florentino i Recaredo això no deu existir, oi? Per ells, el Castor es devia tancar per culpa de les neures d’uns habitants que van inventar-se el terratrèmol i van convèncer l’administració de les seves al·lucinacions. Potser hauria estat bé que el programa insistís una mica en aquest aspecte tècnic –que suposo que ja es donava per sabut- en paral·lel a l’impecable argumentari econòmic.

Van entrevistar dos exministres d’energia, José Montilla i Joan Clos –amb skype des de Nairobi- mentre que Miguel Sebastián, José Manuel Soria i els seus respectius secretaris generals van declinar intervenir-hi. No sé si calia que Évole fes el “número” de trucar al mòbil de Sebastián i Soria: “A veure si ara l’agafen”. Podien estar en aquell moment ocupats, dinant, al cine, al lavabo, en una reunió... Em sembla que tot això sobrava una mica, amb dir que havien refusat participar n’hi havia suficient. Montilla i Clos van resultar d’una gran inoperància, no van aclarir res i es van espolsar les puces de sobre. Cap aportació substancial, cap pista sobre les responsabilitats, cap indici de transparència.

Les explicacions econòmiques a càrrec de Joan Llinares –el gestor del Palau de la Música post Millet i Montull- i Ernest Urtasun –no hauria sigut millor algú sense afiliació política?- van resultar molt aclaridores. Posaven èmfasi molt clarament en la conclusió fonamental de tot plegat: el Castor l’estem pagant tots els ciutadans a través d’un recàrrec a les nostres factures de la llum. “La socialització de les pèrdues i la privatització dels beneficis. Capitalisme d’amiguetes”, així ho va resumir Urtasun, amb eloqüència. “Va ser un concurs públic fet a mida d’ACS?”, li va preguntar Évole a Del Potro, i la seva cara era un poema. Em va colpir la seguretat que va demostrar en la seva conclusió –“niego la mayor, el Castor no fue un fiasco”- i que afirmés que tot plegat era “postveritat”. 


Ningú va assumir cap responsabilitat, ni els polítics, ni els empresaris, ni els tècnics. Quin escàndol. I jo em segueixo preguntant: qui deu ser la font del ministeri d’Indústria que va fer arribar l’informe a Salvados
 

El reportatge sobre el projecte Castor del programa «Salvados». Foto: La Sexta

 

 

Participació