Més de 2.700 parelles de flamencs es reproduïxen al Delta, el tercer registre històric del parc natural

La colònia ebrenca d'esta espècie es recupera després de quatre anys de reproducció adversa

Foto aèria de la colònia de flamencs en un dic de les salines de la Trinitat, al Parc Natural del Delta de l'Ebre.
Foto aèria de la colònia de flamencs en un dic de les salines de la Trinitat, al Parc Natural del Delta de l'Ebre. | Mariano Cebolla
Redacció
11 de maig del 2017
Actualitzat a les 19:01h
Enguany, 2.711 parelles de flamencs s'estan reproduint a les salines de la Trinitat de La Ràpita, al Parc Natural del Delta de l'Ebre. La xifra constituïx el tercer registre històric més alt des que esta espècie es va establir al delta, l'any 1992. Fins al 2016, esta au s'ha reproduït amb èxit en 21 ocasions i el nombre de parelles, que oscil·la d'un any per a un altre, s'ha mogut entre les 250 i les 3.139 parelles. Actualment, hi ha 3.170 exemplars de flamenc anellats que han pogut ser observats en un total de 14 països, la majoria a França (36%), Espanya (21%) i Itàlia (19%). Tot i això, també existixen observacions d'estes aus en països com Mauritània, Senegal, Montenegro i Turquia. El període reproductor del flamenc va començar el passat mes d'abril, quan els exemplars adults van ocupar un dels dics de les Salines.

Per quantificar la colònia de flamencs, el passat 5 de maig, tècnics del Parc Natural del Delta de l'Ebre van efectuar un vol fotogràfic a gran altura. Este mètode permet avaluar el contingent reproductor de les aus. Si la reproducció es desenvolupa sense problemes i no es veu afectada per depredadors terrestres, condicions meteorològiques adverses o vols a baixa altura d'aeronaus, es preveu que la reproducció es face amb èxit i es puguen fer nous anellaments de polls. 

El flamenc és una espècie que es troba al Delta al llarg de tot l'any però presenta fortes fluctuacions estacionals, amb valors màxims a l'hivern. Algunes cròniques indiquen que era un ocell reproductor abundant al segle XVI, tot i que no existixen dades més recents fins a les dècades dels setanta o dels vuitanta. 

Esta espècie es va començar a reproduir amb èxit el 1993 i actualment ha esdevingut una de les espècies més emblemàtiques del Parc Natural del Delta de l'Ebre, l'únic lloc de Catalunya on es reproduïx i una de les escasses localitats estables que existix a la Mediterrània occidental.