02
de maig
del
2017
Actualitzat
el
03
de maig
a les
12:04h
El temps s’esgota per a l’Ajuntament d’Alcanar i, si no hi ha cap nou pronunciament judicial que ho ature, en els proper dies haurà d’abonar una indemnització de 1.068.769,03 euros a la promotora Turov, que va construir els 32 apartaments il·legals a la urbanització Serramar. Segons ha pogut saber aguaita.cat, el passat 6 d’abril el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona va notificar al consistori, mitjançant una interlocutòria, que havia de fer efectiva esta indemnització en un termini que s'esgotava el dia 27.
Esta és la quantitat que correspon als danys i perjudicis reclamats per la promotora, pels 8 apartaments que mai va arribar a vendre a tercers, després que es declarés nul·la la llicència urbanística que va permetre alçar el complex declarat il·legal. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar l’Ajuntament, en una sentència del 13 d’octubre de 2015, a pagar la indemnització de 1.068.769,03 euros que, en un inici, havia de ser abonada abans de l’1 de gener de 2016. El procediment, però, havia quedat suspès mentre es resolia el recurs de revisió presentat pel consistori, finalment inadmès pel Tribunal Suprem. Ara, el Jutjat Contenciós num 2 de Tarragona requereix a l’Ajuntament que faça efectiu el pagament de la indemnització, malgrat que el mateix jutjat ha suspès cautelarment l’enderroc dels habitatges.
Un cop “important”
Segons ha reconegut l’alcalde del municipi, Alfons Montserrat, el desemborsament d’esta indemnització “afectarà d’una manera important” la capacitat pressupostària del consistori. “Pot suposar un desgavell”, ha afegit. “Tot i que en els darrers anys hem anat fent els deures en termes econòmics i hem anat preveient esta situació, és evident que fer front al pagament d’esta indemnització ens pot limitar la capacitat d’invertir o planificar coses per al municipi”, ha afegit. Malgrat que el consistori acata el manament judicial, ha reclamat al jutjat que, de la mateixa manera que ha suspès de forma cautelar l’enderrocament dels 32 apartaments, suspenga també el pagament d’esta indemnització: “seguirem al peu de la lletra el que marca la sentència, però també volem protegir els interessos del poble. Per això demanem que es clarifique la situació sobre l’enderroc”.
En este sentit, el consistori va presentar el passat 11 d’abril, després de l’últim requeriment, una petició de suspensió, mentre es resol el futur dels apartaments. Malgrat això, el jutjats no han respòs i el termini per pagar a la promotora ja s’ha esgotat. “Esperarem un termini prudencial mentre no arriba una resposta del jutjat”, ha apuntat l’alcalde, que espera que “en els propers dies els dos procediments es puguin alinear i desencallar la situació”.
El fet que la indemnització a la promotora i el procés d’enderroc s’hagen discernit per part del jutjat en peces separades ha acabat portant el consistori canareu a una situació “rocambolesca”, segons Montserrat. El mes de febrer passat l’Ajuntament, acatant les sentències, va licitar el projecte d’enderroc. Però només unes setmanes més tard, el passat 17 de març, el mateix jutjat Contenciós Administratiu número 2 va acordar suspendre’l de forma cautelar, per estudiar les al·legacions dels veïns que han reclamat durant els darrers dos anys la “impossibilitat legal” d’executar la sentència, atenent a la “indefensió” que asseguren que han patit en tot el procés. Tot i la suspensió cautelar de l’enderroc, el jutjat ha reiterat a l’Ajuntament que ha fer front de manera imminent pagament de la indemnització.
Turov, en fase de liquidació
El pagament d’esta indemnització, però, no aniria a parar finalment a Turov, sinó als seus creditors. Ja que la promotora es troba en situació de concurs de creditors, com a fase prèvia a la liquidació, i ja va subhastar els 8 apartaments que encara tenia en propietat. Així doncs, en cas que l’Ajuntament hage de fer efectiu el pagament d’esta indemnització, l’import satisfet s’acabaria integrant en la massa activa del concurs i serviria per pagar el deute entre els creditors de Turov. “Podria donar-se el cas que haguem de pagar la indemnització, però si finalment no s’hagués d’enderrocar la urbanització no hi hauria forma de recuperar els diners, perquè Turov ja no existirà”, argumenta Montserrat, un fet “que causaria un greu perjudici per als interessos públics”.
L’alcalde ha lamentat la “complexitat, d’una situació heretada del passat” i ha mostrat el seu “suport” als veïns que estan patint directament les repercussions legals del cas.
El cas Turov, destapat per aguaita.cat al novembre de 2012, comença al juliol de 2003 just iniciada l'alcaldia del socialista Ricard Bort, que va aprovar, en la seua primera junta de govern local, una llicència urbanística per a la construcció d'estes 32 vivendes amb els seus corresponents pàrquings soterrats. El projecte, però, arrencava amb tota probabilitat de l’anterior Govern, amb Josep Beltran (PP) com a regidor d'Urbanisme, amb el desaparegut Batiste Beltran (Acord per Alcanar) com a alcalde i amb Pep Selgar com a arquitecte municipal.
La llicència atorgada per l'ajuntament corresponia a la clau 17.a1 (ciutat jardí) dintre del Planejament General Urbanístic d'Alcanar i només permetia, per tant, 9 habitatges. Amb la construcció d'estes 32 vivendes s'incrementava la densitat un 255'5% i a banda no respectava les distàncies i les superfícies de façana. La llicència va ser denunciada per una veïna de l’urbanització, Antonia González, qui coneixedora de l'incompliment legal en l'urbanització propera a casa seua, va acabar duent el cas als tribunals.
La llicència urbanística va ser declarada nul·la al 2006 pel Contenciós Administratiu de Tarragona, una sentència ratificada al 2009 pel TSJC.
Esta és la quantitat que correspon als danys i perjudicis reclamats per la promotora, pels 8 apartaments que mai va arribar a vendre a tercers, després que es declarés nul·la la llicència urbanística que va permetre alçar el complex declarat il·legal. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar l’Ajuntament, en una sentència del 13 d’octubre de 2015, a pagar la indemnització de 1.068.769,03 euros que, en un inici, havia de ser abonada abans de l’1 de gener de 2016. El procediment, però, havia quedat suspès mentre es resolia el recurs de revisió presentat pel consistori, finalment inadmès pel Tribunal Suprem. Ara, el Jutjat Contenciós num 2 de Tarragona requereix a l’Ajuntament que faça efectiu el pagament de la indemnització, malgrat que el mateix jutjat ha suspès cautelarment l’enderroc dels habitatges.
Un cop “important”
Segons ha reconegut l’alcalde del municipi, Alfons Montserrat, el desemborsament d’esta indemnització “afectarà d’una manera important” la capacitat pressupostària del consistori. “Pot suposar un desgavell”, ha afegit. “Tot i que en els darrers anys hem anat fent els deures en termes econòmics i hem anat preveient esta situació, és evident que fer front al pagament d’esta indemnització ens pot limitar la capacitat d’invertir o planificar coses per al municipi”, ha afegit. Malgrat que el consistori acata el manament judicial, ha reclamat al jutjat que, de la mateixa manera que ha suspès de forma cautelar l’enderrocament dels 32 apartaments, suspenga també el pagament d’esta indemnització: “seguirem al peu de la lletra el que marca la sentència, però també volem protegir els interessos del poble. Per això demanem que es clarifique la situació sobre l’enderroc”.
En este sentit, el consistori va presentar el passat 11 d’abril, després de l’últim requeriment, una petició de suspensió, mentre es resol el futur dels apartaments. Malgrat això, el jutjats no han respòs i el termini per pagar a la promotora ja s’ha esgotat. “Esperarem un termini prudencial mentre no arriba una resposta del jutjat”, ha apuntat l’alcalde, que espera que “en els propers dies els dos procediments es puguin alinear i desencallar la situació”.
El fet que la indemnització a la promotora i el procés d’enderroc s’hagen discernit per part del jutjat en peces separades ha acabat portant el consistori canareu a una situació “rocambolesca”, segons Montserrat. El mes de febrer passat l’Ajuntament, acatant les sentències, va licitar el projecte d’enderroc. Però només unes setmanes més tard, el passat 17 de març, el mateix jutjat Contenciós Administratiu número 2 va acordar suspendre’l de forma cautelar, per estudiar les al·legacions dels veïns que han reclamat durant els darrers dos anys la “impossibilitat legal” d’executar la sentència, atenent a la “indefensió” que asseguren que han patit en tot el procés. Tot i la suspensió cautelar de l’enderroc, el jutjat ha reiterat a l’Ajuntament que ha fer front de manera imminent pagament de la indemnització.
Turov, en fase de liquidació
El pagament d’esta indemnització, però, no aniria a parar finalment a Turov, sinó als seus creditors. Ja que la promotora es troba en situació de concurs de creditors, com a fase prèvia a la liquidació, i ja va subhastar els 8 apartaments que encara tenia en propietat. Així doncs, en cas que l’Ajuntament hage de fer efectiu el pagament d’esta indemnització, l’import satisfet s’acabaria integrant en la massa activa del concurs i serviria per pagar el deute entre els creditors de Turov. “Podria donar-se el cas que haguem de pagar la indemnització, però si finalment no s’hagués d’enderrocar la urbanització no hi hauria forma de recuperar els diners, perquè Turov ja no existirà”, argumenta Montserrat, un fet “que causaria un greu perjudici per als interessos públics”.
L’alcalde ha lamentat la “complexitat, d’una situació heretada del passat” i ha mostrat el seu “suport” als veïns que estan patint directament les repercussions legals del cas.
El cas Turov, destapat per aguaita.cat al novembre de 2012, comença al juliol de 2003 just iniciada l'alcaldia del socialista Ricard Bort, que va aprovar, en la seua primera junta de govern local, una llicència urbanística per a la construcció d'estes 32 vivendes amb els seus corresponents pàrquings soterrats. El projecte, però, arrencava amb tota probabilitat de l’anterior Govern, amb Josep Beltran (PP) com a regidor d'Urbanisme, amb el desaparegut Batiste Beltran (Acord per Alcanar) com a alcalde i amb Pep Selgar com a arquitecte municipal.
La llicència atorgada per l'ajuntament corresponia a la clau 17.a1 (ciutat jardí) dintre del Planejament General Urbanístic d'Alcanar i només permetia, per tant, 9 habitatges. Amb la construcció d'estes 32 vivendes s'incrementava la densitat un 255'5% i a banda no respectava les distàncies i les superfícies de façana. La llicència va ser denunciada per una veïna de l’urbanització, Antonia González, qui coneixedora de l'incompliment legal en l'urbanització propera a casa seua, va acabar duent el cas als tribunals.
La llicència urbanística va ser declarada nul·la al 2006 pel Contenciós Administratiu de Tarragona, una sentència ratificada al 2009 pel TSJC.