​Buscant l'antídot francès

Potser tot allò que passa fora de les nostres fronteres no ens acaba de preocupar, ho veiem com una cosa aliena al nostre entorn i que no ens afecta al dia al dia. No és així, al món interconnectat on vivim ens acaba afectant tot allò que passa a fora de les nostres fronteres.

Una mostra és la victòria de Trump als Estats Units o el SÍ en el referèndum del Brexit, sabem que d'una forma o d'una altra les decisions preses pels ciutadans d'altres parts del món, acabaran afectant-nos. Per això i per la seua proximitat, les eleccions a França sempre tenen un interès afegit i en aquestes s'està produint una petita revolució que pot marcar la tendència en la futura política europea.

Recordem que les eleccions franceses tenen una gran diferència comparades a les nostres, la realització de dues voltes, en la primera hi formen part tots els partits i en la segona només els dos més votats a la primera volta. Aquest fet és important, i les assimila (amb les seues mil diferències) a les eleccions dels EUA, on al final de la carrera electoral només hi ha dos opcions a elegir.

Però tornem a França, si mirem les últimes enquestes i ho comparem amb els resultats de les últimes eleccions s'albira una revolució que s'ha anat gestant en els últims temps, els partits tradicionals de la política francesa, el Partit Socialista i la UMP (partit que podríem assimilar amb el PP espanyol), marquen la decadència i l'esfondrament del règim tradicional, els vells partits, que han marcat l'agenda durant l'últim segle, estan desapareixent per deixar pas a noves formacions.

Entre estes noves formacions en destaca el FN, un populisme xenòfob d'extrema dreta que gairebé totes les enquestes donen com a guanyador de la primera volta de les eleccions, un fet insòlit en l'Europa moderna, però que va molt lligat al que va passar en les últimes eleccions americanes, on contra tot pronòstic Trump va assolir la presidència.

Això significaria que Le Pen seria la presidenta de França? No, la segona volta seria decisiva i vindria marcada per qui fos el seu oponent. I aquí ve la clau de la història, fins al moment el millor situat en les enquestes per enfrontar-se a Le Pen és Emmanuel Macron (En Marche!), un exministre socialista amb un projecte personalista, que fa un temps va decidir formar la seua pròpia candidatura, una proposta 'business friendly', amb tocs socioliberals, alguns el titllen com l'Albert Rivera francès.

Per l'altra banda en els últims dies ha emergit la figura d'un outsider, Jean-Luc Mélenchon, La France Insoumise (França Insubmisa). Este moviment d'esquerra emmirallat als moviments de Bernie Sanders als EUA i Podemos a Espanya, creu en una transformació de la societat, en la realització d'una nova constitució per acabar amb la monarquia presidencial actual, a més, destaca pel seu ecologisme, la seua política de repartiment de la riquesa i una postura de portes obertes per als refugiats amb una "política d'asil més humana i eficaç".

No repetir els errors americans

Si tornem a les eleccions americanes, un dels fets que molts analistes han vist com a clau en el resultat final és la no elecció de Bernie Sanders com a candidat del Partit Demòcrata. Bona part de la societat, com ara la francesa, estaven ansiosos de canvi, volien canviar la forma de fer política, veien com els dirigents que han governat els país durant els últims anys els han portat a un carreró sense sortida, a una crisi on només els polítics, els bancs i les grans corporacions hi han sortit beneficiats. Davant d'este desolador panorama hi havia tres receptes, la continuïtat del règim i l'ordre establert, representada per Hillary Clinton, la revolució xenòfoba i patriòtica, representada per Donald Trump, i la revolució ciutadana vinguda de les esquerres amb Bernie Sanders.

Finalment els dirigents del partit demòcrata van elegir Clinton i no Sanders com l'encarregada d'enfrontar-se a Trump, i aquí es va fomentar una part de la victòria de Trump. Hi ha un sector de població que enfoca la política ja no tant en la ideologia dels partits, si este és d’esquerres o de dretes, sinó en les seues postures i polítiques davant el fracàs i la crisi del sistema actual.

Així i encara que parega inversemblant, molta gent va acabar decidint-se per Donald Trump, davant la impossibilitat de votar Bernie Sanders i davant de la sensació que Hillary Clinton representava tot allò que detestava, establishment, corrupció i continuïtat del vell sistema polític.

Una cosa semblant podria passar a França si és Macron i no Mélenchon, el candidat a enfrontar-se a Le Pen. La gent no està completament d'acord amb el programa que presenta Le Pen, un programa xenòfob i antieuropeista, però també antiestablishment, i que representa un trencament en tota la política feta fins ara, exactament com ho representava Donald Trump.

Ni Le Pen ni Trump vénen del carrer, però no han format mai part de cap govern, i no estan 'tacats' pel sistema, són vistos per la societat com un canvi, aire fresc (i també podrit) amb els quals s'identifiquen.

Per això és important que França no caigue en el mateix parany amb el qual van caure els EUA, la gent està farta i demana un canvi, per això s'ha d'oferir un canvi radical, populista (els mitjans han demonitzat el concepte però d’això ja en parlarem un altre dia) que s'escore a l'esquerra per guanyar a la dreta xenòfoba i racista. El millor antídot per a Le Pen és Mélenchon, com Sanders hagués estat el de Trump.