LA RÀPITA

Veïns de la zona del Suís mostren «malestar i alarma» per les obres fetes a la platja i als accessos

Alerten dels treballs que deixarien sense accès rodat al solar de la platja, on es pot construir planta baixa i 4 pisos a primera línia de mar

Asseguren que el camí de ronda és "un pegat ortopèdic"

Costes habilita un nou camí de ronda a la platja del Suís de la Ràpita

, La Ràpita | 11/04/2017 a les 11:12h
Arxivat a: Medi ambient, Direcció General de Costes, accessos, obres, platja, platja del Suís, La Ràpita, camí de ronda
Imatge de les obres a la platja del Suís en els primers dies de l'abril. | Sofia Cabanes
El Col·lectiu de Veïns de la Platja del Suís, que agrupa una quinzena de propietaris que viuen al voltant de la platja del Suís de la Ràpita (tan al terme rapitenc com al d’Alcanar) han alçat la veu per mostrar la seua desconfiança i preocupació pel que fa a les obres que s’han desenvolupat per refer el camí de ronda de l’espai així com de la presència de maquinària i els treballs que s’han efectuat als accessos del solar, on solen aparcar els vehicles per anar a la platja.

En una carta que han fet arribat a l’aguaita.cat i -que adjuntem en aquest article- afirmen que les seues suspicàcies i “la sensació”, -segons les paraules que va fer servir el regidor de Medi Ambient Carlos Sanchís-, generada entre els veïns per la presència de maquinària, roques i un camí de pedra en els darrers dies no són, ni molts menys, l’origen del seu malestar.

Des que al setembre de 2013 es va aprovar en el ple municipal el nou POUM de la Ràpita este grup de veïns ha alertat en reiterades ocasions del fet que el document de planificació urbanístic rapitenc contemple que es puga construir un edifici de planta baixa i quatre plantes superiors al solar que dóna accès a la platja. Un fet que es contradiu amb el POUM canareu, que just darrere d’aquest solar, a l’altra banda de l’antiga N-340, (que ja es terme d’Alcanar) contempla únicament la construcció d’edificacions de planta baixa més una alçada. Els veïns van presentar al·legacions al POUM tant a l’Ajuntament de la Ràpita com al d’Alcanar. En el primer cas, van ser desestimades, mentre que en el segon no van ser contestades. També ho van intentar amb la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, que va acabar aprovant definitivament el POUM de la Ràpita sense incorporar cap de les esmenes dels veïns. “Volem evitar un despropòsit de dimensions paregudes a l’edifici a on hi havia l’antic restaurant Fernandel, cada vegada que veiem activitat que pugui significar un inici d’edificació en aquest solar, tenim suspicàcies i una sensació, sí, de malestar”, manifesten en la carta.

Els veïns han reivindicat que els terrenys siguen adquirits per l’Ajuntament de la Ràpita “per tal d’equipar el lloc tal com es mereix, com a espai públic protegit de qualsevol especulació, per a que tothom en puga gaudir”. Tot i això, des del consistori se’ls va comunicar tant en l’anterior govern com en l’actual que el solar gaudeix d’uns drets adquirits amb l’anterior normativa urbanística i que si es modifica l’edificabilitat s’hauria d’indemnitzar els propietaris.  “Hem vist com els consistoris han anat canviant, però aquest problema persisteix, siga quina siga la ideología que tinguen”, subratlla la missiva. “Ens costa d’entendre tanta preocupació per uns drets particulars d’un propietari d’un solar, comparats amb la millora que significaria destinar el lloc com un espai públic urbanitzat adequadament”, afegeixen.

Accés a la platja des de l’antiga N-340

Amb tots estos antecedents els veïns han reiterat la seua sensació de “malestar i alarma”, més tenint en compte que en les darreres setmanes s’ha construït un tram de vorera on fins fa unes setmanes hi havia l’accés per als vehicles a la platja i, al costat de la vorera, resseguint l’antiga carretera, s’han pintat aparcaments. “Lluny de millorar l’accés d’entrada i sortida, sembla fet per a persuadir a la gent de que no hi vage, ja que no han deixat cap camí d’entrada a la platja”. “Una platja tant emblemàtica del Montsià, es queda sense camí per a accedir-hi”, lamenten.

El Col·lectiu alerta de les situacions de caos que pot provocar això a l’estiu i asseguren que els accessos poden quedar bloquejats i impedirien arribar als cossos d’emergència si es donés alguna urgència mèdica. “Els primers en arribar, creuaran la vorera, i aparcaran dins dels terrenys de la platja, com han fet sempre fins ara. Els que vagen arribant, i no troben lloc a dins, ficaran els cotxes a la vorera, que al ser ampla, invita a fer-ho, i finalment, els darrers aprofitaran la zona de la cuneta habilitada per a aparcar, la qual cosa incrementarà de gran manera els problemes de circulació, i les dificultats dels veïns de la zona per a accedir a les nostres vivendes”.

Un pegat ortopèdic

Pel que fa al camí de ronda que la Direcció General de Costes ha adequat a la platja, els veïns asseguren que es tracta d’un “pegat ortopèdic en mig del no res”, i afegeixen que han “clausurat unes escaletes per les que passava abans, ficant una tanca provisional sense arreglar la part de dalt, que pot caure damunt del nou camí, ja que la paret està en molt mal estat”. Segons exposen per tal de preservar la platja dels temporals “cal reforçar els espigons per tal de retenir la sorra, de la que cada cop en queda menys a la platja”.
 

COMENTARIS

I què més?
Anònim, 11/04/2017 a les 14:38
+6
-0
Diu que es poden construir planta baixa i quatre pisos al Suís? I què més? A la distància del mar que estan les cases que hi ha ara, totes a terra, haurien d'anar. Perque la Llei de Costes de Catalunya així ho estableix. Una altra cosa és que a Costes hi deu haver alguna ànima caritativa que vol començar a tombar les cases dels senyorets.

Vinga, va, deixem de fer malbé el litoral amb tanta construcció!!
ANYORANÇA
Anònim, 12/04/2017 a les 13:42
+0
-0
Quins temps aquells en que anaves a la platja del Suís i quant et retiraves cap a casa per dinar t'emportaves quatre musclos de estes pedres que ara es veuen postisses i desnaturalitzades damunt la sorra. Si en sap la persona humana de malbaratar i fer malbé la natura.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un grup de música al Renaixement de Tortosa. | ACN
01/01/1970
L’organització sosté que 200.000 visitants passaran per la ciutat en els quatre dies de la festa, des de dijous fins este diumenge a la tarda
Radar de tram a la N-340 al Montsià, entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita | ACN
Un dels espectacles que ha ofert el Deltebre Dansa este en l'edició d'este 2017. | Albert Vidal / Vèrtex Comunicació
01/01/1970
Més d'11.000 assistents, 180 participants professionals, 53 nacionalitats, 48 espectacles d'avantguarda i 5 cursos d'iniciació
Bombers treballant al lloc dels fets | Bombers
01/01/1970
Segons les primeres informacions, la causa podria haver estat un llamp
La primera edició del cicle ha tingut una molt bona acollida de públic, destaca l'organització. | Cedida
01/01/1970
Ahir a la nit es va inaugurar el cicle, que este diumenge proposa l’actuació de La Soul Machine
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
Ferran Bel | Adrià Costa
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa assegura que el partit no s'ha plantejat quin candidat el succeïrà en els propers comicis perquè pensa acabar el mandat i veu el debat prematur | Afirma que cal "valentia" per tirar endavant projectes tot i saber que són polèmics, perquè al cap del temps, resta l'obra i no les crítiques | Creu que "s’ha de ser més contundent amb les respostes a l’Estat, perquè sinó, evidentment se’n sortirà en la seua"
Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, a Tortosa. | Josep M Montaner
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa nega una crisi de govern i recorda que van ser els republicans qui van fixar la data de la consulta
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu