10
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
14:24h
Per setè any consecutiu, Tarragona va homenatjar les víctimes de la repressió franquista este diumenge. El reconeixement es va fer a la fossa comuna al cementiri de la ciutat, on descansen les restes de 771 persones que van ser afusellades a la demarcació. Montserrat Giné, portaveu de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona, que organitza l'acte, va celebrar el primer pas al Parlament per impulsar la llei d'anul·lació dels judicis del franquisme, i la creació del banc públic d'ADN. Amb tot, considera que "s'ha fet feina però encara en queda molta per fer". Com cada any, tots els grups municipals de l'Ajuntament van assistir a l'acte, excepte el Partit Popular, que no hi ha anat mai.
Prop d'un centenar de persones van participar en l'ofrena floral que es va fer davant una escultura amb el nom de "Dignitat" i una placa on es llegixen els noms de les set-centes setanta-una víctimes de la repressió franquista a Tarragona. Este és el setè any que es fa i el reconeixement és per les 771 persones que van morir com a conseqüència de la repressió franquista: "no parlem d'exilis ni la gent depurada, que van a part", va explicar Giné.
Els reconeixements són"molt necessaris" encara
Durant l'acte, la consellera de Tarragona Begoña Floria, en representació de l'alcalde, va afirmar que Ballesteros ha tingut "compromís amb la memòria històrica des del moment zero" i que, set anys enrere, el consistori també va treballar per tenir este acte d'homenatge com un acte de normalitat democràtica. En esta línia, Giné va afirmar que, 80 anys després de la Guerra Civil, este tipus de reconeixements "d'aquells que van morir per defensar la República i les llibertats de Catalunya" són encara "molt necessaris".
"No hem arribat al punt que diguem que s'ha fet justícia", va dir la presidenta de l'associació, que va celebrar la implicació dels més joves en qüestions de memòria històrica. Giné va explicar que ella ja agafa "el testimoni de la mare, perquè és a l'avi a qui afusellen" i que "és important que les noves generacions es vagen implicant per recuperar un passat i poder construir un futur millor".
A l'acte hi va assistir el director de Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, que va afirmar que el Govern "ha premut l'accelerador" i que cal continuar fent-ho perquè "sense memòria no hi ha vida". També van participar diverses entitats —com la Comissió de la Dignitat, amb Pep Cruanyes al capdavant, o l'Associació de Nens Robats de Tarragona—; i diputats al Parlament —com Joan Josep Nuet, de CSQP, o Jordi Miquel Sendra, de JxSí— o al Congrés —Fèlix Alonso, de Podem—.
A més de la representació del grup del PP a l'Ajuntament de Tarragona, Giné també va lamentar l'absència de representació de la subdelegació del govern espanyol, Jordi Sierra, i d'algun representant de l'Arquebisbat de Tarragona. "Hi ha els que volen ser-hi i, qui no vulgue ser-hi, no fa falta que vingue", ha dit Giné.
Prop d'un centenar de persones van participar en l'ofrena floral que es va fer davant una escultura amb el nom de "Dignitat" i una placa on es llegixen els noms de les set-centes setanta-una víctimes de la repressió franquista a Tarragona. Este és el setè any que es fa i el reconeixement és per les 771 persones que van morir com a conseqüència de la repressió franquista: "no parlem d'exilis ni la gent depurada, que van a part", va explicar Giné.
Els reconeixements són"molt necessaris" encara
Durant l'acte, la consellera de Tarragona Begoña Floria, en representació de l'alcalde, va afirmar que Ballesteros ha tingut "compromís amb la memòria històrica des del moment zero" i que, set anys enrere, el consistori també va treballar per tenir este acte d'homenatge com un acte de normalitat democràtica. En esta línia, Giné va afirmar que, 80 anys després de la Guerra Civil, este tipus de reconeixements "d'aquells que van morir per defensar la República i les llibertats de Catalunya" són encara "molt necessaris".
"No hem arribat al punt que diguem que s'ha fet justícia", va dir la presidenta de l'associació, que va celebrar la implicació dels més joves en qüestions de memòria històrica. Giné va explicar que ella ja agafa "el testimoni de la mare, perquè és a l'avi a qui afusellen" i que "és important que les noves generacions es vagen implicant per recuperar un passat i poder construir un futur millor".
A l'acte hi va assistir el director de Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, que va afirmar que el Govern "ha premut l'accelerador" i que cal continuar fent-ho perquè "sense memòria no hi ha vida". També van participar diverses entitats —com la Comissió de la Dignitat, amb Pep Cruanyes al capdavant, o l'Associació de Nens Robats de Tarragona—; i diputats al Parlament —com Joan Josep Nuet, de CSQP, o Jordi Miquel Sendra, de JxSí— o al Congrés —Fèlix Alonso, de Podem—.
A més de la representació del grup del PP a l'Ajuntament de Tarragona, Giné també va lamentar l'absència de representació de la subdelegació del govern espanyol, Jordi Sierra, i d'algun representant de l'Arquebisbat de Tarragona. "Hi ha els que volen ser-hi i, qui no vulgue ser-hi, no fa falta que vingue", ha dit Giné.