patrimoni

Restauraran i consolidaran l'arc gòtic del tram central de la façana fluvial d'Amposta

L'Ajuntament invertirà 106.000 euros en el projecte després de detectar problemes estructurals que amenacen este element, declarat BCIN

, Amposta | 05/04/2017 a les 18:56h
Arxivat a: Societat, riu Ebre, façana fluvial, Adam Tomàs, Ajuntament d'Amposta, Bé Cultural d'Interès Nacional, patrimoni, BCIN, amposta
Pla general de la part central de la façana fluvial d'Amposta. | ACN
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El característic i imponent arc gòtic del tram central de la façana fluvial d'Amposta serà consolidat i restaurat. L'Ajuntament invertirà 106.000 euros —18.000 dels quals, aportats pel Departament de Cultura— en un projecte que ha de permetre preservar este element representatiu de la història i la imatge de la ciutat després de detectar problemes estructurals que l'amenacen. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), l'arc forma part de l'estructura de murs que envolta el castell i hauria estat construït entre els segles XII i XIII per ocultar les parets de la fortificació andalusina anterior. Les actuacions, que el consistori preveu començar a executar a partir del pròxim mes de maig, han de permetre reparar l'esquerda de fins a 17 centímetres d'ample entre l'element i el mur o la roca posteriors, consolidar tota l'estructura, netejar-la i il·luminar-la. L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, considera el projecte com el punt de partida per a la recuperació de la façana fluvial de la ciutat.

El govern municipal ha decidit iniciar la recuperació de la façana fluvial de la ciutat començant pel seu tram central, on es troba este arc gòtic de més de sis metres d'alçada. Un element que, curiosament, no és cap accés d'entrada o sortida a l'antic castell, sinó que, tal i com ha explicat l'autor del projecte de restauració, l'arquitecte Carles Brull, es troba en este lloc per una raó de "pura imatge". "Al seu moment ja era així: el van fer per amagar les muralles de tancament andalusines", ha aclarit. Més enllà de les intencions cosmètiques de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que va ocupar el castell des de mitjan segle XII convertint-lo en la seu del seu priorat catalano-aragonès, continua sent una de les imatges més representatives, si no la principal, del front fluvial que dona al riu Ebre. L'arc gòtic forma part d'una estructura de murs que recobrixen el penyal rocós del castell que intenten donar forma als irregulars entrants i sortints que dibuixa. Tot el conjunt de la fortificació, inclosa esta part de la façana fluvial, es troba protegit com a BCIN.

L'estat precari de l'estructura i de conservació de l'arc han impulsat, finalment, el projecte de restauració i consolidació. Segons ha relatat Brull, s'ha detectat una important esquerda d'un màxim de 17 centímetres d'ample entre el mur de carreus on s'obre la marc i la muralla d'època andalusina o la roca del penyal posterior sobre la qual es trobava adossat. Una separació que creix de baix a dalt i que va associada a un lleuger moviment desplom del mur cap al riu. També el mur de pany annex, situat riu amunt, presenta diverses esquerdes horitzontals i s'ha obert un forat a la plataforma superior per on s'escola l'aigua de la pluja, fet que ha afavorit la degradació de les dovelles i la caiguda d'algunes d'elles. "Això a la llarga és un problema perquè podria superar la seua pèrdua irremissible", ha advertit.

Tot plegat, podria ser conseqüència de l'acció de les empentes produïdes per les arrels dels arbres que han anat creixent sobre la part superior del mur i entre les cases adjacents que donen al riu. Una zona de difícil accés on la vegetació ha proliferat de forma incontrolada durant anys i panys, acumulant també brutícia i un gran nombre de deixalles, que complicaven encara més la possibilitat d'actuar. En este sentit, el projecte preveu actuar en diversos fronts per aturar la degradació i preservar la integritat de l'espai. D'una banda, ha apuntat Brull, "garantir l'estabilitat de l'estructura" amb diversos ancoratges metàl·lics ocults del mur al penyal de la roca posteriors i la creació d'una llosa superior, de formigó armat, que lligue el conjunt i compense el desplom. Això permetria també reconstruir les dovelles de l'arc perdudes i retornar-li la solidesa original.

Neteja i il·luminació de l'espai

L'actuació, a més, preveu la neteja i eradicació d'esta vegetació que pot afectar negativament la conservació del bé cultural, a més de consolidar els paraments de pedra. Segons ha detallat el mateix arquitecte responsable del projecte, les esquerdes se segellaran amb cura per part d'equips especialistes restauradors per evitar que s'altere la imatge, "sense afectar les pàtines i les textures originals que és per les quals identifiquem este tram de la façana fluvial". Per donar més duració a tot plegat, la llosa superior es pavimentarà amb pedra natural i s'hi instal·larà una barana de protecció amb la idea de permetre el seu accés públic en una futura adequació de l'esplanada del castell. De moment, l'espai restarà tancat. El projecte es completarà amb la il·luminació d'este espai, que el consistori confia introduir com a millores per part de les empreses que opten a l'adjudicació.

L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, ha destacat que l'actuació suposa el "punt d'inflexió" en les polítiques de recuperació de la memòria històrica i del patrimoni per part del govern municipal. En este sentit, ha refermat el compromís d'actuar per "configurar una façana fluvial restaurada a esquerra i dreta del pont, que sigue la millor entrada per Amposta". Segons ha precisat, les actuacions s'aniran estenent un cop es declare també la part esquerra com a BCIN. "L'expedient ha estat aprovat per la Generalitat i enviat a Madrid", ha puntualitzat. De moment, l'actuació se centra en el tram de l'emblemàtic arc gòtic a partir de finals de maig i amb un termini d'execució inicial de quatre mesos, que podria allargar-se fins novembre, quan la Generalitat exigix les certificacions per abonar la subvenció. 

"És un primer pas i, a partir d'aquí no pararem. Continuarem amb la recuperació de tot el patrimoni de la façana fluvial, la il·luminació i tot va vinculat amb la recuperació de tot el patrimoni arquitectònic, molt recuperat per part de privats, en cases modernistes, però encara en tenim molt de pendent. És un punt d'inflexió en les polítiques de recuperació de memòria i patrimoni de la ciutat que, durant molts anys, no havien estat ateses i estaven en segon pla quan són absolutament vitals perquè la ciutadania tingue sentiment de pertànyer a la ciutat a partir de la recuperació del coneixement de la nostra història", ha reblat Tomàs.

COMENTARIS

molt de parlar y poc treballar
Anònim, 06/04/2017 a les 11:18
+0
-0
Este ajuntament només fa que presentar idees y projectes, i a l'hora de la veritat, lo poble més brut i deixat que mai, mira que era difícil ferhu pitjor que els d'abans!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una formiga voladora | S.C
01/01/1970
L’aigua i la humitat ha fet que les femelles surten per tal de ser fecundades
01/01/1970
El músic miravetà ret un homenatge a Vicky Curto amb la cançó i el videoclip, farcit de símbols, que avança el seu nou disc
Esta sessió divulgativa de la cuina de la garrofa és totalment gratuïta i va adreçada especialment a restauradors i alumnes de les escoles de cuina | Cedida
01/01/1970
La jornada, que tindrà lloc dimarts 24 d'octubre, va a càrrec de la Fundació Alícia
Tribunal Suprem | Isaac Meler
01/01/1970
La Plataforma incorporarà el veredicte, si és contrari a la revisió del pla, a la queixa a la Comissió Europea
Imatge de la inauguració de l'exposició, este dijous 19 d'octubre | Cedida
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu