28
de març
del
2017
Actualitzat
el
29
de març
a les
12:20h
“Perquè no parlem de metafísica a casa?”. Una pregunta que evidencia una inquietud que no encaixa pronunciada per la boca d’un xiquet. Cau com una patacada enmig de la conversa de sopar i els pares queden descol·locats. Són petits que plantegen dubtes que, de sobte, trenquen els esquemes que la majoria tenim assumits. “Perquè es diu color rosa?”, “Perquè està allà la lluna”, “Qui ha decidit que alguns països ja no hi existisquen?”. I no sempre són preguntes, les que evidencien un desencaix entre l’edat i les inquietuds intel·lectuals d’aquests nens. De vegades, també tenen massa respostes, presumptament impossibles per a xiquets com ells. “El Joan, als 10 anys, explica què va passar a la segona guerra mundial amb total lucidesa”. “Al Toni li preguntes en quin dia de la setmana caurà una data a l’atzar, com per exemple el 20 de maig del 2021, i t’ho respon exactament en només uns segons”, expliquen els familiars.
Tenir un fill amb allò que ells anomenen ‘altes capacitats’, a priori, els profans ho podriem considerar una sort, “però sovint, aquest desencaix intelectual, aquesta maduresa prematura, porta vinculats seriosos problemes de sociabilització, i amb aquests, apareixen ansietats, tristesa, sensacions d’incomprensió, rebuig, manca d’autoestima”, explica Gianina Abramiuc, de l’Associació Utopia. Aquesta entitat està formada per famílies de les quatre comarques de l’Ebre i el Maestrat amb nens diagnosticats, o bé en procés de diagnòstic, que presenten altes capacitats, però també trastorns de l’espectre autista (TEA), dèficit d’atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA/H). A través de l’associació, alguns pares han deixat de considerar situacions que potser fa uns anys viurien a casa com un tabú, i han sortit del seu armari particular. S’organitzen per compartir les seues experiències, sovint difícils, perquè d’entrada no saben com actuar, desconeixen com poden ajudar els seus fills a atendre unes necessitats inhabituals en les primeres etapes de la vida. Dissabte en van obtindre algunes pautes i van poder compartir inquietuds en la ‘I Jornada sobre altes capacitats’, que va reunir diversos especialistes, psicòlegs i psicopedagogs a Alcanar per ajudar a atendre les dificultats dels nens que són, com diríem no fa tant, ‘superdotats’.
Els deures del germà gran
“Tinc tres fills, un amb un trastorn d’hiperactivitat i dèficit d’atenció, un altre amb un retard maduratiu, i una tercera que és un possible cas d’altes capacitats (fins als 12 anys no ho sabré)”, explica Beatriz Mitjavila. La menuda fa els deures del seu germà gran, tres cursos per damunt, a una velocitat impactant. “Un dia em va preguntar perquè no pot estudiar les taules de multiplicar a l’escola si ja les sap”, explica. Beatriz és un cas especial entre els especials, perquè ella també, de petita, tenia els símptomes de la hiperactivitat i la manca d’atenció. “Sempre em notava diferent, tenia l’autoestima molt baixa, i això ho arrossegues sempre, perquè la societat s’estructura en un requadre i no es pot sortir”, lamenta.
La Gianina és mare d’un xiquet autista i un de TDAH, explica l’angoixa que, a banda dels menuts, també senten els pares quan no tenen respostes ni solucions. “Als sis anys el meu fill era un apassionat dels dinosaures, es coneixia els noms, quan van viure, quan van desaparèixer… però també me’n vaig adonar que alguna cosa no quadrava, li feia preguntes i no responia, dubtes de tu, de les teves aptituds com a pares”. De vegades, els petits s’avorreixen, perquè “van cinc passes per davant de les converses. Això els comporta rebuig per part dels companys. “De 1.319.583 alumnes a Catalunya, el curs passat Ensenyament va reconèixer un total de 194 casos d’altes capacitats, dels quals 9 eren de la província de Tarragona, però resulta que nosaltres, només a l’entorn d’Alcanar, tenim comptabilitzats 11 casos, per tant, s’entén que no hi ha demanda i per tant, tampoc atenció”, afirma Gianina.
“No s’ha de potenciar la diferència, cal tractar-la amb normalitat perquè si perceben que són diferents apareixen més conflictes emocionals”, aconsella el psicòleg Pere Clotet, un dels ponents. Té clar que les altes capacitats no van lligades a la felicitat, més aviat al contrari. Per això, potenciar la intel·ligència emocional, donar-los tècniques de relaxació per esvair l’angoixa o buscar plegats respostes a internet són algunes accions aconsellades. També “l’esport els pot ser un instrument molt útil a l’hora de relacionar-se, contribuix a potenciar valors i a donar recursos en la gestió de les emocions”, sugerix la psicòloga Mònica Vallés.
La tasca, però, no se circumscriu a l’àmbit de les famílies afectades. “Com a societat hem d’entendre que són persones normals, però amb trets i característiques diferents, això és clau”, assegura el regidor de Salut d’Alcanar Jordi Bort. “Com a Ajuntament donem tot el suport a entitats com Utopia, perquè ells ens ajuden a fer una societat més comprensiva i en definitiva, a ser un poble millor”, conclou.
Tenir un fill amb allò que ells anomenen ‘altes capacitats’, a priori, els profans ho podriem considerar una sort, “però sovint, aquest desencaix intelectual, aquesta maduresa prematura, porta vinculats seriosos problemes de sociabilització, i amb aquests, apareixen ansietats, tristesa, sensacions d’incomprensió, rebuig, manca d’autoestima”, explica Gianina Abramiuc, de l’Associació Utopia. Aquesta entitat està formada per famílies de les quatre comarques de l’Ebre i el Maestrat amb nens diagnosticats, o bé en procés de diagnòstic, que presenten altes capacitats, però també trastorns de l’espectre autista (TEA), dèficit d’atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA/H). A través de l’associació, alguns pares han deixat de considerar situacions que potser fa uns anys viurien a casa com un tabú, i han sortit del seu armari particular. S’organitzen per compartir les seues experiències, sovint difícils, perquè d’entrada no saben com actuar, desconeixen com poden ajudar els seus fills a atendre unes necessitats inhabituals en les primeres etapes de la vida. Dissabte en van obtindre algunes pautes i van poder compartir inquietuds en la ‘I Jornada sobre altes capacitats’, que va reunir diversos especialistes, psicòlegs i psicopedagogs a Alcanar per ajudar a atendre les dificultats dels nens que són, com diríem no fa tant, ‘superdotats’.
Els deures del germà gran
“Tinc tres fills, un amb un trastorn d’hiperactivitat i dèficit d’atenció, un altre amb un retard maduratiu, i una tercera que és un possible cas d’altes capacitats (fins als 12 anys no ho sabré)”, explica Beatriz Mitjavila. La menuda fa els deures del seu germà gran, tres cursos per damunt, a una velocitat impactant. “Un dia em va preguntar perquè no pot estudiar les taules de multiplicar a l’escola si ja les sap”, explica. Beatriz és un cas especial entre els especials, perquè ella també, de petita, tenia els símptomes de la hiperactivitat i la manca d’atenció. “Sempre em notava diferent, tenia l’autoestima molt baixa, i això ho arrossegues sempre, perquè la societat s’estructura en un requadre i no es pot sortir”, lamenta.
La Gianina és mare d’un xiquet autista i un de TDAH, explica l’angoixa que, a banda dels menuts, també senten els pares quan no tenen respostes ni solucions. “Als sis anys el meu fill era un apassionat dels dinosaures, es coneixia els noms, quan van viure, quan van desaparèixer… però també me’n vaig adonar que alguna cosa no quadrava, li feia preguntes i no responia, dubtes de tu, de les teves aptituds com a pares”. De vegades, els petits s’avorreixen, perquè “van cinc passes per davant de les converses. Això els comporta rebuig per part dels companys. “De 1.319.583 alumnes a Catalunya, el curs passat Ensenyament va reconèixer un total de 194 casos d’altes capacitats, dels quals 9 eren de la província de Tarragona, però resulta que nosaltres, només a l’entorn d’Alcanar, tenim comptabilitzats 11 casos, per tant, s’entén que no hi ha demanda i per tant, tampoc atenció”, afirma Gianina.
“No s’ha de potenciar la diferència, cal tractar-la amb normalitat perquè si perceben que són diferents apareixen més conflictes emocionals”, aconsella el psicòleg Pere Clotet, un dels ponents. Té clar que les altes capacitats no van lligades a la felicitat, més aviat al contrari. Per això, potenciar la intel·ligència emocional, donar-los tècniques de relaxació per esvair l’angoixa o buscar plegats respostes a internet són algunes accions aconsellades. També “l’esport els pot ser un instrument molt útil a l’hora de relacionar-se, contribuix a potenciar valors i a donar recursos en la gestió de les emocions”, sugerix la psicòloga Mònica Vallés.
La tasca, però, no se circumscriu a l’àmbit de les famílies afectades. “Com a societat hem d’entendre que són persones normals, però amb trets i característiques diferents, això és clau”, assegura el regidor de Salut d’Alcanar Jordi Bort. “Com a Ajuntament donem tot el suport a entitats com Utopia, perquè ells ens ajuden a fer una societat més comprensiva i en definitiva, a ser un poble millor”, conclou.