22
de març
del
2017
Actualitzat
a les
16:08h
Ratificar el consens al voltant de la demanda de gratuïtat de l'AP-7 en els trams paral·lels a l'N-340 de les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i el Penedès que no disposen d'una alternativa fluida, segura i gratuïta. Esta és la principal conclusió de la reunió que alcaldes i representants institucionals d'estos territoris han mantingut este dimarts al migdia a Tarragona amb la Federació d'Empresaris d'Autotransport de Tarragona (FEAT). Convocada per la patronal dels transportistes, la reunió havia de servir per intentar projectar un perfil unitari de reivindicació després que la Generalitat traslladés a Madrid la proposta de desviar obligatòriament i amb bonificacions el trànsit pesant de l'N-340 així com fer gratuïts per als residents els trams d'autopista ebrenc i penedesenc. Esta solució, ja aplicada a Girona per descongestionar l'N-II, continua sense convèncer el territori.
"Cal defensar la gratuïtat com a solució realment definitiva tant per a la fluïdesa com per a la seguretat del trànsit. La resta són pedaços", així s'ha pronunciat el director de la FEAT, Josep Lluís Aymat a la finalització d'una trobada qualificada d'informal —un dinar, de fet— en la qual han participat alcaldes ebrencs, tarragonins i del Penedès, així com presidents de consells comarcals, entre d'altres. En este cas, no han estat convocades les entitats veïnals que continuen tallant setmanalment l'N-340 a les Terres de l'Ebre per exigir l'aixecament definitiu de les barreres dels peatges com a solució a la congestió i l'alta sinistralitat que registra esta carretera.
La trobada, sobre el paper, havia de permetre a tots els actors institucionals del territori posicionar-se de forma clara i inequívoca després que transcendís la proposta de la Generalitat. L'existència d'un "consens" territorial al voltant de la solució a reclamar davant del Ministeri de Foment havia estat una de les exigències del Govern a l'hora de plantar-se a Madrid per seure a negociar: la posició unitària vindria a reforçar els seus arguments. "Crec que existix i és força comú", sosté Aymat. "Els alcaldes aposten tots per esta solució, entre les entitats socials i econòmiques és la posició dominant mentre no hi haja l'autovia A-7 o una alternativa. També pel sector del transport. Tots anem pel mateix camí. Cal aprofitar l'autopista AP-7 mentre no tinguem alternatives", ha afegit.
Escepticisme davant la proposta de la via gironina
Però la proposta de la via gironina ha estat rebuda amb total escepticisme, especialment entre el sector dels transportistes. El president de la patronal tarragonina apunta, de fet, que les condicions que van possibilitar la seua aplicació a les comarques gironines són força diferents de les mancances actuals que hauria de solucionar tant al Camp de Tarragona-Penedès com a les Terres de l'Ebre. "No tenim el problema de Girona, on l'N-II passa pel mig de Bàscara", precisa. En el cas del tram nord de l'N-340, apunta, el problema se centra en la insuficiència de la via, "col·lapsada permanentment" i encara de forma més evident durant la temporada turística. A les Terres de l'Ebre, afegix, es tracta sobretot d'un "problema de seguretat". Tot plegat, resumix, és fruit d'una "manca d'inversió" i "oblit" administratiu.
D'entrada, els alcaldes assistents, de diferents colors polítics, han mantingut també com a pròpia la reivindicació de la gratuïtat de l'AP-7 mentre no existisca una solució o una proposta alternativa. "Si la Generalitat aconseguix que l'Estat face gratuïta l'autopista per als veïns està bé. Però no oblidem que volem la gratuïtat: una via ràpida i segura que no tenim", ha precisat l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, a la sortida de la reunió. Tomàs ha animat a continuar treballant en esta línia, i ha reclamat al Govern que aclarisca els termes de la proposta traslladada davant de l'executiu espanyol. També en el context de l'anunciat multimilionari rescat de les autopistes de peatge radials de Madrid: "per dignitat hem de continuar reclamant la gratuïtat de l'AP-7 i donar tot el suport a la Generalitat per negociar".
Proposta de màxims
Malgrat això, les administracions locals admeten que la "singularitat" de cada municipi conduix sovint cap a posicions més matisades. Així, la gratuïtat de l'autopista com a punt de partida comú enfront de Madrid podria acabar interpretant-se com una proposta de màxims, per obrir el foc de les negociacions tot i que al llarg de les converses es podrien acabar rebaixant de forma efectiva les aspiracions i demandes inicials. El camí per implantar l'eurovinyeta, és a dir, un cànon o impost específic per poder circular per les vies de tot el país, tal com s'aplica en alguns estats europeus, començaria a obrir-se pas com a solució possible al problema.
El moviment veïnal de les Terres de l'Ebre que lluita per la gratuïtat de l'AP-7 rebutja frontalment este plantejament i insistix a reclamar la reversió de les mesures de "pacificació" del trànsit implantades al tram ebrenc de l'N-340: principalment, s'oposen a la construcció de rotondes, a més de la doble línia contínua i la limitació de velocitat en tot el tram. Però també carrega de forma contundent contra la proposta de la Generalitat de treure els camions de l'N-340 amb bonificacions. "Estem contents que tots els actors anem a una, però tots els que paguem les barreres i els que circulem per l'N-340 tot això no ens ho creiem. Estem convençuts que la Generalitat continuarà demanant i exigint el que sempre ha volgut, la bonificació de camions. Cal recordar que, avui, Abertis ha guanyat al jutjat un contenciós pel qual circule o no la gent per l'autopista, que és nostra però administren ells, cobraran igual. Si han de cobrar igual que aixequen la barrera d'una vegada. Ja n'hi ha prou", ha declarat el portaveu dels veïns, Llorenç Navarro.
La sentència en qüestió, emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, reconeix a la concessionària prop de 1.494 milions d'euros en compensacions per la caiguda del trànsit suposadament garantit per l'AP-7 als quals hauria de fer front l'Estat. "Els contractes que se signen són una vergonya: haurien d'anar al jutjat els que els han signat", ha clamat Navarro, que ha demanat als dirigents polítics del territori que eviten que la Generalitat vage a Madrid a negociar la proposta de bonificar els peatges i es mantinguen ferms en la reivindicació de la gratuïtat de l'autopista.
"Cal defensar la gratuïtat com a solució realment definitiva tant per a la fluïdesa com per a la seguretat del trànsit. La resta són pedaços", així s'ha pronunciat el director de la FEAT, Josep Lluís Aymat a la finalització d'una trobada qualificada d'informal —un dinar, de fet— en la qual han participat alcaldes ebrencs, tarragonins i del Penedès, així com presidents de consells comarcals, entre d'altres. En este cas, no han estat convocades les entitats veïnals que continuen tallant setmanalment l'N-340 a les Terres de l'Ebre per exigir l'aixecament definitiu de les barreres dels peatges com a solució a la congestió i l'alta sinistralitat que registra esta carretera.
La trobada, sobre el paper, havia de permetre a tots els actors institucionals del territori posicionar-se de forma clara i inequívoca després que transcendís la proposta de la Generalitat. L'existència d'un "consens" territorial al voltant de la solució a reclamar davant del Ministeri de Foment havia estat una de les exigències del Govern a l'hora de plantar-se a Madrid per seure a negociar: la posició unitària vindria a reforçar els seus arguments. "Crec que existix i és força comú", sosté Aymat. "Els alcaldes aposten tots per esta solució, entre les entitats socials i econòmiques és la posició dominant mentre no hi haja l'autovia A-7 o una alternativa. També pel sector del transport. Tots anem pel mateix camí. Cal aprofitar l'autopista AP-7 mentre no tinguem alternatives", ha afegit.
Escepticisme davant la proposta de la via gironina
Però la proposta de la via gironina ha estat rebuda amb total escepticisme, especialment entre el sector dels transportistes. El president de la patronal tarragonina apunta, de fet, que les condicions que van possibilitar la seua aplicació a les comarques gironines són força diferents de les mancances actuals que hauria de solucionar tant al Camp de Tarragona-Penedès com a les Terres de l'Ebre. "No tenim el problema de Girona, on l'N-II passa pel mig de Bàscara", precisa. En el cas del tram nord de l'N-340, apunta, el problema se centra en la insuficiència de la via, "col·lapsada permanentment" i encara de forma més evident durant la temporada turística. A les Terres de l'Ebre, afegix, es tracta sobretot d'un "problema de seguretat". Tot plegat, resumix, és fruit d'una "manca d'inversió" i "oblit" administratiu.
D'entrada, els alcaldes assistents, de diferents colors polítics, han mantingut també com a pròpia la reivindicació de la gratuïtat de l'AP-7 mentre no existisca una solució o una proposta alternativa. "Si la Generalitat aconseguix que l'Estat face gratuïta l'autopista per als veïns està bé. Però no oblidem que volem la gratuïtat: una via ràpida i segura que no tenim", ha precisat l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, a la sortida de la reunió. Tomàs ha animat a continuar treballant en esta línia, i ha reclamat al Govern que aclarisca els termes de la proposta traslladada davant de l'executiu espanyol. També en el context de l'anunciat multimilionari rescat de les autopistes de peatge radials de Madrid: "per dignitat hem de continuar reclamant la gratuïtat de l'AP-7 i donar tot el suport a la Generalitat per negociar".
Proposta de màxims
Malgrat això, les administracions locals admeten que la "singularitat" de cada municipi conduix sovint cap a posicions més matisades. Així, la gratuïtat de l'autopista com a punt de partida comú enfront de Madrid podria acabar interpretant-se com una proposta de màxims, per obrir el foc de les negociacions tot i que al llarg de les converses es podrien acabar rebaixant de forma efectiva les aspiracions i demandes inicials. El camí per implantar l'eurovinyeta, és a dir, un cànon o impost específic per poder circular per les vies de tot el país, tal com s'aplica en alguns estats europeus, començaria a obrir-se pas com a solució possible al problema.
El moviment veïnal de les Terres de l'Ebre que lluita per la gratuïtat de l'AP-7 rebutja frontalment este plantejament i insistix a reclamar la reversió de les mesures de "pacificació" del trànsit implantades al tram ebrenc de l'N-340: principalment, s'oposen a la construcció de rotondes, a més de la doble línia contínua i la limitació de velocitat en tot el tram. Però també carrega de forma contundent contra la proposta de la Generalitat de treure els camions de l'N-340 amb bonificacions. "Estem contents que tots els actors anem a una, però tots els que paguem les barreres i els que circulem per l'N-340 tot això no ens ho creiem. Estem convençuts que la Generalitat continuarà demanant i exigint el que sempre ha volgut, la bonificació de camions. Cal recordar que, avui, Abertis ha guanyat al jutjat un contenciós pel qual circule o no la gent per l'autopista, que és nostra però administren ells, cobraran igual. Si han de cobrar igual que aixequen la barrera d'una vegada. Ja n'hi ha prou", ha declarat el portaveu dels veïns, Llorenç Navarro.
La sentència en qüestió, emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, reconeix a la concessionària prop de 1.494 milions d'euros en compensacions per la caiguda del trànsit suposadament garantit per l'AP-7 als quals hauria de fer front l'Estat. "Els contractes que se signen són una vergonya: haurien d'anar al jutjat els que els han signat", ha clamat Navarro, que ha demanat als dirigents polítics del territori que eviten que la Generalitat vage a Madrid a negociar la proposta de bonificar els peatges i es mantinguen ferms en la reivindicació de la gratuïtat de l'autopista.