21
de març
del
2017
Actualitzat
a les
18:07h
El Govern ha convocat la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre per al proper mes d'abril amb un únic punt a l'ordre del dia: les mesures per la mobilització dels sediments als embassaments i altres solucions per aturar la regressió del delta de l'Ebre. Esta convocatòria extraordinària és fruit de la carta, emesa per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) al delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, on han mostrat el seu malestar per esta i altres qüestions, com l'acord de Rialb. Pallarès ha negat que les concessions d'aigua de boca del canal Segarra-Garrigues a una trentena de pobles siguen "l'aixeta oberta cap a Barcelona" i afirma que no s'està "girant l'esquena" al moviment social antitranvasista. El delegat ebrenc no ha volgut rebatre el Govern d'Aragó que demana la paralització de l'acord per portar aigua del Segre a les conques internes de Catalunya.
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha confirmat la convocatòria de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre durant el mes d'abril per poder abordar les peticions que li ha traslladat la Plataforma en Defensa de l'Ebre en una carta. En concret es parlarà de la falta d'aportació de sediments al delta de l'Ebre. La PDE va demanar que es tractés la qüestió en el Consell de Direcció territorial del Govern i s'ha decidit traslladar la petició a la comissió que és el fòrum que té competències en este àmbit i on poden participar totes les parts representades enlloc d'emetre únicament una declaració institucional.
El delegat ha reconegut que en el darrer any la Comissió per a la Sostenibilitat s'ha concentrat en els problemes de la contaminació de Flix i havia aparcat la resta de problemes del riu Ebre. Pallarès s'ha compromès a desenvolupar una sessió centrada únicament en les problemes del delta de l'Ebre, que es farà a Amposta. "Davant del debat i la problemàtica és necessari fer un monogràfic on hi participe tothom", ha defensat el delegat.
Defensa de l'acord de Rialb que enfada la PDE
La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha rebutjat públicament el pacte de Rialb que preveu abastir una trentena de municipis de la Segarra, l'Urgell, l'Anoia i la Conca de Barberà amb aigua del Segre. Xavier Pallarès ha negat que esta concessió supose "obrir l'aixeta cap a Barcelona" com sempre ha denunciat la PDE que acabaria passant amb el canal de reg Segarra-Garrigues. "Ha estat una llarga negociació i un procés on tothom ha hagut de fer grans sacrificis. És l'aixeta oberta de cara els municipis de la Conca de Barberà, que gastaran mínimament", ha apuntat.
La Generalitat ha negat que amb el pacte de Rialb s'estiga donant l'esquena al moviment social antitransvasista. "El Govern no els l'ha donat ni ara ni temps enrere. Sabem que a través del Departament de Territori i Sostenibilitat hem tingut, tenim i tindrem un tracte cordial amb la plataforma perquè entenem que esta lluita l'hem de portar tots conjuntament. Una de les virtuts és que el Govern de la Generalitat puga anar de la mà de la PDE perquè els interessos són comuns", ha defensat Pallarès.
Davant l'oposició del Govern d'Aragó al projecte, el delegat ha mostrat empatia amb la preocupació que puga despertar la concessió d'aigua del Segre a les conques internes de Catalunya. "Quan es fan coses aigües avall, aquell que està aigües amunt es preocupa, no per la necessitat hídrica del moment, si no perquè pot veure el seu futur hipotecat. És el que sempre reclamem quan es fa una pla hidrològic", ha dit el delegat ebrenc. "Ells, com nosaltres defensem els interessos de la nostra gent, defensen els seus i sempre serà una lluita. Això no passaria si poguéssem parlar amb l'estat de tu a tu", ha afegit.
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha confirmat la convocatòria de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre durant el mes d'abril per poder abordar les peticions que li ha traslladat la Plataforma en Defensa de l'Ebre en una carta. En concret es parlarà de la falta d'aportació de sediments al delta de l'Ebre. La PDE va demanar que es tractés la qüestió en el Consell de Direcció territorial del Govern i s'ha decidit traslladar la petició a la comissió que és el fòrum que té competències en este àmbit i on poden participar totes les parts representades enlloc d'emetre únicament una declaració institucional.
El delegat ha reconegut que en el darrer any la Comissió per a la Sostenibilitat s'ha concentrat en els problemes de la contaminació de Flix i havia aparcat la resta de problemes del riu Ebre. Pallarès s'ha compromès a desenvolupar una sessió centrada únicament en les problemes del delta de l'Ebre, que es farà a Amposta. "Davant del debat i la problemàtica és necessari fer un monogràfic on hi participe tothom", ha defensat el delegat.
Defensa de l'acord de Rialb que enfada la PDE
La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha rebutjat públicament el pacte de Rialb que preveu abastir una trentena de municipis de la Segarra, l'Urgell, l'Anoia i la Conca de Barberà amb aigua del Segre. Xavier Pallarès ha negat que esta concessió supose "obrir l'aixeta cap a Barcelona" com sempre ha denunciat la PDE que acabaria passant amb el canal de reg Segarra-Garrigues. "Ha estat una llarga negociació i un procés on tothom ha hagut de fer grans sacrificis. És l'aixeta oberta de cara els municipis de la Conca de Barberà, que gastaran mínimament", ha apuntat.
La Generalitat ha negat que amb el pacte de Rialb s'estiga donant l'esquena al moviment social antitransvasista. "El Govern no els l'ha donat ni ara ni temps enrere. Sabem que a través del Departament de Territori i Sostenibilitat hem tingut, tenim i tindrem un tracte cordial amb la plataforma perquè entenem que esta lluita l'hem de portar tots conjuntament. Una de les virtuts és que el Govern de la Generalitat puga anar de la mà de la PDE perquè els interessos són comuns", ha defensat Pallarès.
Davant l'oposició del Govern d'Aragó al projecte, el delegat ha mostrat empatia amb la preocupació que puga despertar la concessió d'aigua del Segre a les conques internes de Catalunya. "Quan es fan coses aigües avall, aquell que està aigües amunt es preocupa, no per la necessitat hídrica del moment, si no perquè pot veure el seu futur hipotecat. És el que sempre reclamem quan es fa una pla hidrològic", ha dit el delegat ebrenc. "Ells, com nosaltres defensem els interessos de la nostra gent, defensen els seus i sempre serà una lluita. Això no passaria si poguéssem parlar amb l'estat de tu a tu", ha afegit.