21
de març
del
2017
Actualitzat
a les
17:13h
Moltes vegades anant a buscar bolets, fent senderisme o caminant pel bosc t'hauràs trobat unes grans basses d'aigua al mig de la muntanya, amb unes senyalitzacions que indiquen que està prohibit banyar-s'hi, i et preguntes "quina és la funció d'estos enormes dipòsits que hi ha perduts al mig de la muntanya?". Estes basses de dimensions bastant grans són punts d'aigua. Els Bombers de la Generalitat a les Terres de l'Ebre en tenen inventariats 1.332. Els punts d'aigua són reserves d'aigua que estan fixes al territori, que tenen una capacitat útil mínima de 120 metres cúbics, i que servixen per tenir localitzada una quantitat abundant d'aigua que s'utilitza per a l'extinció d'incendis forestals. Segons explica Jordi Tallada, sergent responsable de l'Àrea de Suport d'Operacions de la Regió d'Emergències de Terres de l'Ebre, a nivell de titularitat se'n poden trobar de públics i de privats.
En el primer cas, els propietaris d'estes reserves d'aigua són institucions públiques, com consells comarcals i diputacions. Pel que fa al segon cas, "és una mica més complex", explica Tallada, "solen ser basses de rec que també s'utilitzen per a l'agricultura". "Per a què en cas d'incendi els Bombers les puguem utilitzar s'ha de signar un conveni entre l'administració i l'amo de la infraestructura segons el qual s'acorda que aquella reserva s'amprarà també com a punt d'aigua si és necessari", afegix. "Tant les reserves d'aigua públiques com privades han d'estar sempre amb un 80% mínim de capacitat, per això és necessari que hi haja una important custòdia pública, en primer lloc a l'hora de la creació, després per fer-los constar en un inventari i així tenir-los localitzats i assegurar una ràpida actuació en cas d'emergència, i finalment per poder realitzar un manteniment adequat", detalla Tallada.
Per això, "no només els dies previs a la campanya d'estiu es comprova l'estat dels punts d'aigua, sinó que l'Equip de Prevenció Activa Forestal (EPAF) s'encarrega durant tot l'any de revisar-los i mantenir-los en bon estat". L'equip que s'ocupa d'estos treballs a la zona de l'Ebre està ubicat a Gandesa, explica Tallada, i tot i que "és a la primavera quan estos treballs s'intensifiquen, el manteniment i control es realitzen durant tot l'any".
A les Terres de l'Ebre, hi ha punts d'aigua distribuïts per bona part del territori, però una de les característiques principals a l'hora de decidir la ubicació d'una d'estes reserves és el risc d'incendi forestal que hi ha a la zona. "Així, el Massís dels Ports, les serres de Pàndols i Cavalls i la Serra del Boix són tres dels punts ebrencs on s'hi poden trobar més", comenta el sergent responsable de l'Àrea de Suport d'Operacions de la Regió d'Emergències de Terres de l'Ebre.
Un altre handicap a l'hora d'ubicar una reserva d'aigua és que el dipòsit estigue a un lloc accessible tant per als mitjans aeris, segons Tallada només els helicòpters poden recollir aigua d'estes reserves, i també per als mitjans terrestres. D'esta manera, han d'estar ubicats lluny d'obstacles, en un terreny pla, i al mateix temps allunyats de carreteres o vies de tren. A més, la vegetació que hi ha a la zona no pot superar els 25 metres d'altura.
Per últim, Tallada explica que els punts d'aigua de la xarxa bàsica han d'autoabastir-se. Hi ha moltes possibilitats perquè les basses i dipòsits estiguen plens, ja que poden proveir-se amb una canonada des d'una font, també es poden canalitzar les aigües de la pluja fins al dipòsit, i com a darrera opció, connectar-los a la xarxa urbana d'aigües. D'esta manera, i tant durant la campanya d'estiu com durant la resta de l'any, els punts d'aigua són una peça clau per a l'extinció d'incendis forestals", clou.
En el primer cas, els propietaris d'estes reserves d'aigua són institucions públiques, com consells comarcals i diputacions. Pel que fa al segon cas, "és una mica més complex", explica Tallada, "solen ser basses de rec que també s'utilitzen per a l'agricultura". "Per a què en cas d'incendi els Bombers les puguem utilitzar s'ha de signar un conveni entre l'administració i l'amo de la infraestructura segons el qual s'acorda que aquella reserva s'amprarà també com a punt d'aigua si és necessari", afegix. "Tant les reserves d'aigua públiques com privades han d'estar sempre amb un 80% mínim de capacitat, per això és necessari que hi haja una important custòdia pública, en primer lloc a l'hora de la creació, després per fer-los constar en un inventari i així tenir-los localitzats i assegurar una ràpida actuació en cas d'emergència, i finalment per poder realitzar un manteniment adequat", detalla Tallada.
Per això, "no només els dies previs a la campanya d'estiu es comprova l'estat dels punts d'aigua, sinó que l'Equip de Prevenció Activa Forestal (EPAF) s'encarrega durant tot l'any de revisar-los i mantenir-los en bon estat". L'equip que s'ocupa d'estos treballs a la zona de l'Ebre està ubicat a Gandesa, explica Tallada, i tot i que "és a la primavera quan estos treballs s'intensifiquen, el manteniment i control es realitzen durant tot l'any".
A les Terres de l'Ebre hi ha 1.332 punts d'aigua inventariats. Foto: Bombers de la Generalitat
A les Terres de l'Ebre, hi ha punts d'aigua distribuïts per bona part del territori, però una de les característiques principals a l'hora de decidir la ubicació d'una d'estes reserves és el risc d'incendi forestal que hi ha a la zona. "Així, el Massís dels Ports, les serres de Pàndols i Cavalls i la Serra del Boix són tres dels punts ebrencs on s'hi poden trobar més", comenta el sergent responsable de l'Àrea de Suport d'Operacions de la Regió d'Emergències de Terres de l'Ebre.
Un altre handicap a l'hora d'ubicar una reserva d'aigua és que el dipòsit estigue a un lloc accessible tant per als mitjans aeris, segons Tallada només els helicòpters poden recollir aigua d'estes reserves, i també per als mitjans terrestres. D'esta manera, han d'estar ubicats lluny d'obstacles, en un terreny pla, i al mateix temps allunyats de carreteres o vies de tren. A més, la vegetació que hi ha a la zona no pot superar els 25 metres d'altura.
Per últim, Tallada explica que els punts d'aigua de la xarxa bàsica han d'autoabastir-se. Hi ha moltes possibilitats perquè les basses i dipòsits estiguen plens, ja que poden proveir-se amb una canonada des d'una font, també es poden canalitzar les aigües de la pluja fins al dipòsit, i com a darrera opció, connectar-los a la xarxa urbana d'aigües. D'esta manera, i tant durant la campanya d'estiu com durant la resta de l'any, els punts d'aigua són una peça clau per a l'extinció d'incendis forestals", clou.