economia

Cinc entitats engeguen l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre per impulsar l'economia social al territori

El Govern destina 215.000 euros a desenvolupar una xarxa que permete crear sinèrgies i compartir coneixements per fer créixer les cooperatives

, Amposta | 15/03/2017 a les 17:30h
Arxivat a: Economia, Ajuntament d'Amposta, Terres de l'Ebre, economia, economia social, Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre, Ajuntament d'Ulldecona, f, Departament de Treball
Presentació de l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre a la sala de plens de l'Ajuntament d'Amposta.
Presentació de l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre a la sala de plens de l'Ajuntament d'Amposta. | ACN
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cinc entitats —els ajuntaments d'Amposta i Ulldecona, les fundacions Astres i Gentis, així com una cooperativa de treball Cresol— han posat en marxa l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre, una nova xarxa destinada a crear sinèrgies, compartir coneixements i expandir la cultura de l'economia social al territori.

La iniciativa partix d'una convocatòria del Departament de Treball, que finança amb 215.000 euros anuals la tasca de cadascun dels 10 ateneus en funcionament a Catalunya. Estos recursos han de servir per prospectar el teixit cooperatiu existent al territori, animant les entitats a compartir coneixements i oferint-los assessorament o formació per fer créixer el model d'economia social. El programa s'ha proposat, en el cas de les Terres de l'Ebre, aconseguir la creació d'una quinzena de noves cooperatives i entre 30 i 40 llocs de treball fins a principis de 2018.

L'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre s'ha presentat en societat este dimecres al migdia a l'Ajuntament d'Amposta. Els representants municipals i de les entitats agregades —també n'hi ha de col·laboradores, com la Cooperativa de l'Aldea— han subratllat que la seua posada en marxa suposa una bona oportunitat de desenvolupament per a la societat i l'economia de les Terres de l'Ebre, a la cua de Catalunya en els grans indicadors i al capdavant en els índex d'atur.

Per això, el gran objectiu de l'Ateneu —la denominació del qual entronca amb els objectius de les entitats obreristes de fa més d'un segle—, ha explicat el seu representant, Jaume Castellà, és la difusió: "explicar com és l'economia social i com funciona". Un model que, més enllà de les xifres de benefici, prioritza de forma alternativa les aportacions en clau social i territorial amb l'objectiu de canviar models establerts, com l'energètic. "A d'altres territoris ja està en marxa, fa falta explicar que les persones i les empreses ja poden viure en l'economia social", ha abundat.

Per aconseguir la implicació del teixit cooperatiu del territori, l'Ateneu s'ha fixat una prospecció de les entitats del territori com a pas previ a la creació d'una xarxa. "Aquí no ens coneixem", lamenta Castellà. Això ha de permetre saber si les cooperatives utilitzen este model únicament com a fórmula legal o, realment, aposten per un tipus d'economia alternativa. Segons el director general d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa del Departament de Treball, Josep Vidal, existixen unes 200 entitats cooperatives al territori. "L'Ateneu Cooperatiu haurà de trobar, buscar i entrar en contacte amb cooperatives perquè es puguen conèixer, generar sinèrgies, noves línies negoci i créixer en llocs treball", ha detallat. Castellà creu que la xifra és obsoleta i que la prospecció haurà de precisar. A partir d'aquí, apunta, caldrà "empoderar" estes entitats perquè se sumen a la xarxa, aportant el seu coneixement i expertesa, col·laborant a assolir l'objectiu: "que la gent que tingue ganes d'emprendre i fer alguna cosa ho face des de la cooperativa, des de l'economia social", apunta Castellà. 

Tot i això, el Departament, s'ha fixat fites concretes adaptades a la realitat del territori en l'horitzó de principis de 2018. Calcula que a les Terres de l'Ebre es podran crear una nova quinzena de cooperatives i generar entre 30 i 40 nous llocs de treballs. Vidal ha explicat que, a excepció de l'ateneu de la zona de Barcelona, que ha d'atendre una àrea poblacional molt més gran, la resta disposen de la mateixa dotació pressupostària i objectius adaptats a la pròpia realitat territorial. En el cas de les Terres de l'Ebre, la subvenció permet que tres persones estiguen treballant ja per desplegar les actuacions previstes durant estos pròxims mesos. La idea és que els ateneus formen una xarxa en l'àmbit de Catalunya per impulsar este model d'economia social. Treball destina al programa un total de 3,3 milions d'euros.

Segons les dades de la mateixa Generalitat, l'economia social a Catalunya ocupa unes 47.000 persones i genera un 8% del PIB. El passat 2016 es van crear al país 177 noves cooperatives. Hi participen un total de 60.000 entitats i organismes. Uns cinc milions de persones són clients o reben els seus serveis. Vidal subratlla que no hi ha límits sectorials a l'activitat d'estes organitzacions, majoritàriament de petita o mitjana dimensió, que en molts casos competixen ja en sectors complexos.

Per a Castellà, a més, resulta de vital importància poder treballar colze a colze amb cooperatives que parlen un "mateix llenguatge" i que poden prestar-se serveis complementaris entre elles des del mateix territori. "Quan necessitem finançament i assegurances ho tenim amb cooperatives que no són del territori, perquè desconeixem si en tenim aquí. Però seria millor una d'aquí", conclou.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una vaga d'estudiants a Tarragona, en una imatge d'arxiu.
Una vaga d'estudiants a Tarragona, en una imatge d'arxiu. | Jonathan Oca
Reclama una assignatura d'educació sexual inclusiva a centres públics i privats per educar "contra el masclisme i el sexisme"
Camions amb pancartes enganxades al frontal, durant la marxa lenta de l'11 d'octubre.
Camions amb pancartes enganxades al frontal, durant la marxa lenta de l'11 d'octubre. | ACN
La iniciativa estableix compensacions del 100% en els trams restringits i del 75% per als camions en trànsit
Caixes de cranc blau a subhasta a la llotja de la Ràpita, esta tarda.
Caixes de cranc blau a subhasta a la llotja de la Ràpita, esta tarda. | S.B.
"El repte és connectar la producció del Delta amb mercats internacionals on el cranc blau és molt valorat", ha afirmat el director general de Pesca, Sergi Tudela
Meritxell Roigé, l'alcaldessa de Tortosa i presidenta del CAT.
Meritxell Roigé, l'alcaldessa de Tortosa i presidenta del CAT. | ACN
La plataforma avisa Roigé que si fa una gestió continuista perpetuarà un model de desenvolupament que perjudica les Terres de l'Ebre
Representants de la Diputació de Tarragona i Caixabank.
Representants de la Diputació de Tarragona i Caixabank. | Cedida
La Diputació de Tarragona i Caixabank calculen que estos caixers han permès l'estalvi de més de 170.000 quilòmetres als usuaris
Imatge il·lustrativa
El ple va provar este dilluns una moció, presentada per la CUP, que s'havia desestimat feia un any i mig quan es va supeditar al catàleg de simbologia feixista que enllesteix el consistori
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017.
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017. | CUP-AE
L'estiu de l'any passat el republicà va denunciar que dos joves havien pintat el monument franquista
Convocades per la Falange, una trentena de persones van cantar el 'Cara al sol'
NacióDigital
NacióDigital | ND
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts