medi ambient

Efectivitat pràcticament total del primer tractament de l'any contra la mosca negra a l'Ebre

Els tècnics del COPATE detecten una densitat larvària baixa de sortida

Tornaran a mostrejar el riu d'aquí a unes tres o quatre setmanes, si el cabal ho permet

, Tortosa | 14/03/2017 a les 15:49h
Arxivat a: Medi ambient, BTI, Copate, Medi Ambient, riu Ebre, mosca negra, Terres de l'Ebre
Imatge d'arxiu dels tractaments amb helicòpter, des d'on s'aboca el larvicida BTI. | Premsa Generalitat
Efectivitat pràcticament total del primer tractament amb BTI de la temporada contra les larves de mosca negra al tram final del riu Ebre. Els mostrejos posteriors a l'aplicació de l'insecticida biològic, que va tenir lloc el passat dijous al matí, han revelat gairebé l'absència total de larves als macròfits. Els tècnics del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) havien detectat prèviament una densitat larvària baixa i desigual als diferents punts de mostreig al tram català del riu. De fet, segons el director tècnic de l'organisme, Raül Escosa, la importància d'este primer tractament, dels sis que s'han programat, radica en el fet de posar el comptador a zero per fer front de forma efectiva a la campanya de tractaments d'esta primavera i estiu. Si els cabals del riu ho permeten, la pròxima prospecció tindrà lloc d'aquí unes tres o quatre setmanes, coincidint amb el cicle larvari de l'insecte.

L'elevada eficàcia d'este primer tractament és relativa, segons admet el mateix Escosa. "La densitat larvària és baixa però diversa", apunta. Així, dels set punts de mostreig i tractament, les xifres més significatives de presència de larves de mosca negra —en el mostreig previ efectuat l'1 de març— corresponien a Bítem-Tortosa, amb 23 larves per quilo de macròfit, i Tortosa i Amposta, quinze. En els cinc punts restants oscil·laven entre una i tres larves. L'endemà del tractament, el passat divendres, els mostrejos van revelar la inexistència de larves en pràcticament tots els punts, a excepció de l'assut de Xerta-Bítem, on continuava apareixent una larva, el mateix nombre que 10 dies abans. 

En realitat, la importància d'esta primera actuació, apunta el responsable tècnic del COPATE, és la de "sincronitzar", "fer un punt i a banda", "un reset" dels tractaments, per poder efectuar nous mostrejos cada tres o quatre setmanes, quan es completa el cicle larvari de la mosca negra, per poder atacar les successives generacions de mosca negra que es reproduixen al riu. L'efectivitat d'estes operacions, però, depèn en bona mesura de la seua regularitat. 

Durant els últims anys, la gestió dels embassaments per part de les empreses hidroelèctriques ha condicionat negativament la gestió de la plaga. La previsió de pics de cabals procedents del desgel a la part alta de la conca ha suposat, sovint, el manteniment de cabals elevats durant llargs períodes de temps a la primavera. Escosa recorda que, a partir dels 300 o 400 metres cúbics al tram final resulta complex efectuar els tractaments, tant per l'aplicació del producte com a l'hora d'efectuar les prospeccions. "Ens podem trobar períodes llargs, de dos o tres mesos, sense poder accedir al riu ni poder treballar. Això complica el posterior control de les poblacions de mosca negra. Enguany no sabem què passarà: cada any és diferent", sentencia.

A banda dels tractaments als set punts al llarg del tram català del riu, el passat dijous els tècnics del COPATE també van efectuar una aplicació manual d'insecticida biològic al tram del meandre de Flix, on s'ha detectat una petita zona amb corrent d'aigua molt propera al poble adequada per al desenvolupament de larves de simúlids que podrien acabar provocant molèsties a la població.

COMENTARIS

I les mosques de fora el riu, què?
Anònim, 15/03/2017 a les 15:16
+1
-0
I les mosques que viuen fora del riu es tenen en compte? Per que Xerta, al mes de març, n'esta plena de mosca a jardins, horts, montanya i centre del poble. Per a estes mosques no hi ha tractament?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una imatge de la visita al parc natural de Luberon, al sud de França. | Cedida
La neu va escampar-se fins i tot per l'espatlla de la femella.
01/01/1970
A través de la cámara web al Port es pot seguir el procés de nidificació i estudiar els seus hàbits i dieta
Vista general del recinte industrial d'Ercros a Flix. | S.Berbís
Foto de família dels onze cellers de la DO Terra Alta que han estat premiats per la guia internacional Gilbert & Gaillard. | ACN
01/01/1970
Cinc dels vins premiats reben la distinció Or Plus amb més de noranta punts
Foto d'arxiu de Jordi Jordan, portaveu de Movem Tortosa. | S. Berbís
01/01/1970
El grup municipal vol saber els motius pels quals el Govern vol impulsar este ens després d'aturar-lo a Lleida
Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, a Tortosa. | Josep M Montaner
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa nega una crisi de govern i recorda que van ser els republicans qui van fixar la data de la consulta
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
Vista del capdamunt del monument franquista de Tortosa, entre núvols | Sílvia Berbís
01/01/1970
Rebutgen que es plantege la protecció del monument per raons artístiques
Josep Felip Monclús (ERC) primer tinent d'alcalde de Tortosa. Foto d'arxiu. | ACN / A. Ferràs
01/01/1970
Els republicans es mostren contraris a que el consistori reclame la titularitat del monument
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu