13
de març
del
2017
Actualitzat
a les
18:26h
L'Ajuntament de La Ràpita ha posat en funcionament el Pla de Polítiques d'Igualtat 2017-2020, un document que té com a objectiu detectar les necessitats al municipi per tal d'implementar les línies estratègiques que permeten corregir els desequilibris de gènere. El Pla ha estat elaborat per les sociòloques Mònica Brunet i Anna Grau amb la supervisió de la tècnica d'Atenció a les Persones Marta Talarn, segons ha informat el consistori rapitenc en un comunicat.
El regidor d'Atenció a les Persones, Carlos Sanchis, ha destacat "la voluntat que este pla no sigue un document teòric, volem que tingue un efecte pràctic, que sigue un pla viu i una eina eficaç per anar reduint les desigualtats que hem detectat des de moltes perspectives i que pivoten en la desigualtat de gènere". Per això, l'Ajuntament, tal com ha avançat el regidor, "farà un seguiment de la implementació de les mesures proposades i una avaluació per veure quin és el resultat que s'està aconseguint".
El Pla d'Igualtat 2017-2020 fa una diagnosi de la realitat de La Ràpita a partir de nou eixos: perfil sociodemogràfic de la població; educació, formació i llengua; mercat de treball; dades de vulnerabilitat; salut; violència masclista; usos del temps, esports i temps lliure; informació i comunicació; i urbanisme, seguretat i mobilitat. El disseny de la diagnosi va establir-se a partir de la voluntat de presentar les principals dades sobre desigualtats entre homes i dones al municipi, però també s'ha volgut donar veu i recollir les percepcions dels agents socials i polítics de La Ràpita.
Entre les dades de diagnosi més rellevants, en l'apartat que analitza els usos dels temps, esports i temps lliure, es detecta com encara que la participació dels homes en les tasques diàries de la llar i família han augmentat en els últims anys —passant del 73,2% de participació al 79% el 2011—, seguixen sent les dones les que més hi participen, concretament dos hores diàries més que els homes. Les dones de més edat asseguren que han hagut de cuidar dels familiars i fer-se càrrec dels nets per ajudar els fills, i expliquen que se senten sobrecarregades. Les dones treballadores tenen moltes dificultats per conciliar, a més és difícil trobar dones que es vulguen dedicar a la política, i els homes destinen més temps que les dones a activitats relacionades amb l'esport i el temps lliure.
Pel que fa al perfil sociodemogràfic, entre les dades destacades recull que a La Ràpita, el 65% de les persones més grans de 85 anys són dones, per tant hi ha moltes dones vídues. Amb tot, la taxa de persones que viuen soles és lleugerament inferior a la mitjana de Catalunya, i la xarxa familiar i veïnal és la que actua com a punt fort per fomentar la cohesió social. En este mateix punt, una dada rellevant fa referència a les dones immigrants, que no se senten integrades al municipi.
En l'apartat d'educació, s'ha detectat com hi ha un nombre significatiu de persones grans que no saben llegir i en este punt són més les dones analfabetes que els homes: un 8,25% dels homes més grans de 70 anys i un significatiu 27,4% de dones.
Respecte al mercat de treball, el nombre de dones afiliades a la seguretat social (45%) és sempre inferior a la d'homes en els darrers 18 mesos. Entre les raons: hi ha més dones inactives, sobretot per la cura de persones dependents, ja siguen fills, persones grans, persones amb diversitat funcional, entre d'altres.
En l'eix que fa referència a la violència masclista, augmenta el número de denúncies per violència de gènere. El perfil de dones que més denuncien són immigrants i dones que es troben a l'atur o estan inactives. Hi ha una marcada reproducció d'estereotips masclistes i patriarcals entre la població més jove.
Accions per atendre les necessitats detectades
Un cop estudiada la situació i detectades les problemàtiques, el Pla planteja tot un seguit d'accions per atendre les necessitats. Entre elles, les encaminades a sensibilitzar en la perspectiva de gènere, com ara dissenyar formació per a tècnics, càrrecs polítics i altres agents implicats en la implementació del pla, fer xerrades i campanyes de salut específiques per a dones, crear premis per a treballs de síntesi i de recerca en la perspectiva de gènere per als estudiants, i dissenyar una campanya adreçada als homes sobre corresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cura, entre altres mesures.
També es proposen accions per fomentar espais de trobada intergeneracionals, com ara crear un banc del temps; altres per fomentar espais de trobada entre persones de diferents llocs geogràfics i les del municipi, especialment dones; fer cursos i difondre les universitats a distància la tasca de la URV per augmentar el nivell d'instrucció de la població, especialment les dones grans i les immigrants, i treballar l'empoderament de les dones amb accions com la creació d'una associació de joves, especialment de joves, entre tot un ample seguit d'accions proposades.
El regidor d'Atenció a les Persones, Carlos Sanchis, ha destacat "la voluntat que este pla no sigue un document teòric, volem que tingue un efecte pràctic, que sigue un pla viu i una eina eficaç per anar reduint les desigualtats que hem detectat des de moltes perspectives i que pivoten en la desigualtat de gènere". Per això, l'Ajuntament, tal com ha avançat el regidor, "farà un seguiment de la implementació de les mesures proposades i una avaluació per veure quin és el resultat que s'està aconseguint".
El Pla d'Igualtat 2017-2020 fa una diagnosi de la realitat de La Ràpita a partir de nou eixos: perfil sociodemogràfic de la població; educació, formació i llengua; mercat de treball; dades de vulnerabilitat; salut; violència masclista; usos del temps, esports i temps lliure; informació i comunicació; i urbanisme, seguretat i mobilitat. El disseny de la diagnosi va establir-se a partir de la voluntat de presentar les principals dades sobre desigualtats entre homes i dones al municipi, però també s'ha volgut donar veu i recollir les percepcions dels agents socials i polítics de La Ràpita.
Entre les dades de diagnosi més rellevants, en l'apartat que analitza els usos dels temps, esports i temps lliure, es detecta com encara que la participació dels homes en les tasques diàries de la llar i família han augmentat en els últims anys —passant del 73,2% de participació al 79% el 2011—, seguixen sent les dones les que més hi participen, concretament dos hores diàries més que els homes. Les dones de més edat asseguren que han hagut de cuidar dels familiars i fer-se càrrec dels nets per ajudar els fills, i expliquen que se senten sobrecarregades. Les dones treballadores tenen moltes dificultats per conciliar, a més és difícil trobar dones que es vulguen dedicar a la política, i els homes destinen més temps que les dones a activitats relacionades amb l'esport i el temps lliure.
Pel que fa al perfil sociodemogràfic, entre les dades destacades recull que a La Ràpita, el 65% de les persones més grans de 85 anys són dones, per tant hi ha moltes dones vídues. Amb tot, la taxa de persones que viuen soles és lleugerament inferior a la mitjana de Catalunya, i la xarxa familiar i veïnal és la que actua com a punt fort per fomentar la cohesió social. En este mateix punt, una dada rellevant fa referència a les dones immigrants, que no se senten integrades al municipi.
En l'apartat d'educació, s'ha detectat com hi ha un nombre significatiu de persones grans que no saben llegir i en este punt són més les dones analfabetes que els homes: un 8,25% dels homes més grans de 70 anys i un significatiu 27,4% de dones.
Respecte al mercat de treball, el nombre de dones afiliades a la seguretat social (45%) és sempre inferior a la d'homes en els darrers 18 mesos. Entre les raons: hi ha més dones inactives, sobretot per la cura de persones dependents, ja siguen fills, persones grans, persones amb diversitat funcional, entre d'altres.
En l'eix que fa referència a la violència masclista, augmenta el número de denúncies per violència de gènere. El perfil de dones que més denuncien són immigrants i dones que es troben a l'atur o estan inactives. Hi ha una marcada reproducció d'estereotips masclistes i patriarcals entre la població més jove.
Accions per atendre les necessitats detectades
Un cop estudiada la situació i detectades les problemàtiques, el Pla planteja tot un seguit d'accions per atendre les necessitats. Entre elles, les encaminades a sensibilitzar en la perspectiva de gènere, com ara dissenyar formació per a tècnics, càrrecs polítics i altres agents implicats en la implementació del pla, fer xerrades i campanyes de salut específiques per a dones, crear premis per a treballs de síntesi i de recerca en la perspectiva de gènere per als estudiants, i dissenyar una campanya adreçada als homes sobre corresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cura, entre altres mesures.
També es proposen accions per fomentar espais de trobada intergeneracionals, com ara crear un banc del temps; altres per fomentar espais de trobada entre persones de diferents llocs geogràfics i les del municipi, especialment dones; fer cursos i difondre les universitats a distància la tasca de la URV per augmentar el nivell d'instrucció de la població, especialment les dones grans i les immigrants, i treballar l'empoderament de les dones amb accions com la creació d'una associació de joves, especialment de joves, entre tot un ample seguit d'accions proposades.