08
de març
del
2017
Actualitzat
a les
15:32h
El Departament d’Agricultura ha presentat avui a la Federació de productors de mol·luscs del Delta de l’Ebre un estudi realitzat per científics del CIIRC (Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners) i de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) sobre la circulació i renovació de l’aigua a la Badia del Fangar sota condicions presents i futures.
La presentació d’este estudi, suposa la primera trobada des de la dècada dels 80 entre productors, científics i Govern i suposa un punt d’inflexió per mirar d’abordar el procés de deterioració que pateix la badia del Fangar, on la producció de musclo ha caigut un 50% en els darrers 10 anys i la seua qualitat també s’ha vist perjudicada considerablement.
“Estem preocupats, perquè tenim una situació difícil a les dues Badies del Delta de l’Ebre, que representen el nostre nucli de producció d’aqüicultura a Catalunya”, ha constatat Sergi Tudela, director general de Pesca. Segons ha destacat, amb esta trobada s’inicia “un nou model de gestió adaptativa, en què hi estan implicats tots els sectors i les solucions que adoptem derivaran dels resultats dels estudis científics”.
En este sentit, el president de la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta, Miguel Carles, ha assenyalat, amb satisfacció que “és indispensable seguir este camí”, davant la realitat preocupant que viu el sector. “Abans, al Fangar, fèiem 1,3 millions de kilos de musclos i ara fem 750.000 kg. A més, cada anys se’ns mor la cria”, explica. Com a conseqüència d’això, els costos de producció han augmentat “entre un 50 i un 100%” per què s’ha de comprar la llavor del musclo a Itàlia. Així, segons els productors, “la solució és que la Badia torné als anys 70, quan hi havia peix i marisc”, però constaten que “abans de prendre mesures s’ha d’estudiar bé i reflexionar sobre quines són les millors solucions”.
L’informe presentat avui va ser encarregat al Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) i a l’IRTA Sant Carles de la Ràpita, a instàncies de la Direcció General de Pesca. En este treball es presenta una anàlisi de la dinàmica de l’aigua i la sedimentació de la badia del Fangar.
D’aquí fins a l’any 2050, els científics calculen que la bocana d’entrada de la badia s’haurà tancat 140 metres més, fet que dificultarà, encara més, la renovació de l’aigua que roman en este espai. “Ens hem fixat en el temps de renovació de l’aigua, és a dir, el temps que l’aigua està sense bellugar-se. Els temps de residencia van dels 4 als 7 dies, amb zones amb valors més alts”, segons ha explicat Agustí Sánchez, director laboratori d’enginyera marítima de l’UPC, que ha fet l’estudi amb la col·laboració de l’IRTA.
Segosn Sánchez, les dades actuals fan pensar en què “tenim un problema relativament urgent i que s’ha de prendre seriosament si volem mantenir la qualitat de l’aigua”, tot i això, de moment, no es coneix encara de quina manera influeix l’aportació d’aigua dolça dels canals de reg del Delta, malgrat ser una dada important “juntament amb el vent i el nivell del mar”.
A partir dles resultats d'estps estudis preliminars s’espera concloure amb un seguit de recomanacions per a possibles treballs futurs que permetran conèixer de forma molt més acurada els patrons de circulació, sedimentació i la qualitat de l’aigua dins la badia i proposar mesures de caire integral per tal de minimitzar els seus efectes sobre la producció aqüícola. No obstant, els científics ja apunten que “será molt difícil retornar la badia a les condicions del 1970, s’ha d’intentar gestionar amb la màxima intel·ligència i les eines de què disposem per trobar solucions”, ha assenyalat Sánchez.
Actualment entre les badies dels Alfacs i del Fangar es produeixen entre 3 i 4 milions de quilos de musclo /el 75% dels quals surt dels Alfacs). A banda, de les dues badies també surten cada any entre 300.000 i 400.000 kg d’ostra i uns 90.000 kg de cloïssa. Segons han constatat els productors, quan la temperatura de l’aigua supera els 28 graus i es manté més de 10 dies, la cria del musclo mor i això ja és un fet que es produeix cada cop més sovint. “Als productors ja no els surt a compte fer pujar la cria pròpia, se’n van directament a comprar-la fora”, constaten.
La presentació d’este estudi, suposa la primera trobada des de la dècada dels 80 entre productors, científics i Govern i suposa un punt d’inflexió per mirar d’abordar el procés de deterioració que pateix la badia del Fangar, on la producció de musclo ha caigut un 50% en els darrers 10 anys i la seua qualitat també s’ha vist perjudicada considerablement.
“Estem preocupats, perquè tenim una situació difícil a les dues Badies del Delta de l’Ebre, que representen el nostre nucli de producció d’aqüicultura a Catalunya”, ha constatat Sergi Tudela, director general de Pesca. Segons ha destacat, amb esta trobada s’inicia “un nou model de gestió adaptativa, en què hi estan implicats tots els sectors i les solucions que adoptem derivaran dels resultats dels estudis científics”.
En este sentit, el president de la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta, Miguel Carles, ha assenyalat, amb satisfacció que “és indispensable seguir este camí”, davant la realitat preocupant que viu el sector. “Abans, al Fangar, fèiem 1,3 millions de kilos de musclos i ara fem 750.000 kg. A més, cada anys se’ns mor la cria”, explica. Com a conseqüència d’això, els costos de producció han augmentat “entre un 50 i un 100%” per què s’ha de comprar la llavor del musclo a Itàlia. Així, segons els productors, “la solució és que la Badia torné als anys 70, quan hi havia peix i marisc”, però constaten que “abans de prendre mesures s’ha d’estudiar bé i reflexionar sobre quines són les millors solucions”.
L’informe presentat avui va ser encarregat al Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) i a l’IRTA Sant Carles de la Ràpita, a instàncies de la Direcció General de Pesca. En este treball es presenta una anàlisi de la dinàmica de l’aigua i la sedimentació de la badia del Fangar.
D’aquí fins a l’any 2050, els científics calculen que la bocana d’entrada de la badia s’haurà tancat 140 metres més, fet que dificultarà, encara més, la renovació de l’aigua que roman en este espai. “Ens hem fixat en el temps de renovació de l’aigua, és a dir, el temps que l’aigua està sense bellugar-se. Els temps de residencia van dels 4 als 7 dies, amb zones amb valors més alts”, segons ha explicat Agustí Sánchez, director laboratori d’enginyera marítima de l’UPC, que ha fet l’estudi amb la col·laboració de l’IRTA.
Segosn Sánchez, les dades actuals fan pensar en què “tenim un problema relativament urgent i que s’ha de prendre seriosament si volem mantenir la qualitat de l’aigua”, tot i això, de moment, no es coneix encara de quina manera influeix l’aportació d’aigua dolça dels canals de reg del Delta, malgrat ser una dada important “juntament amb el vent i el nivell del mar”.
A partir dles resultats d'estps estudis preliminars s’espera concloure amb un seguit de recomanacions per a possibles treballs futurs que permetran conèixer de forma molt més acurada els patrons de circulació, sedimentació i la qualitat de l’aigua dins la badia i proposar mesures de caire integral per tal de minimitzar els seus efectes sobre la producció aqüícola. No obstant, els científics ja apunten que “será molt difícil retornar la badia a les condicions del 1970, s’ha d’intentar gestionar amb la màxima intel·ligència i les eines de què disposem per trobar solucions”, ha assenyalat Sánchez.
Actualment entre les badies dels Alfacs i del Fangar es produeixen entre 3 i 4 milions de quilos de musclo /el 75% dels quals surt dels Alfacs). A banda, de les dues badies també surten cada any entre 300.000 i 400.000 kg d’ostra i uns 90.000 kg de cloïssa. Segons han constatat els productors, quan la temperatura de l’aigua supera els 28 graus i es manté més de 10 dies, la cria del musclo mor i això ja és un fet que es produeix cada cop més sovint. “Als productors ja no els surt a compte fer pujar la cria pròpia, se’n van directament a comprar-la fora”, constaten.